dijous, 24 d’octubre de 2013

DITTERSDORF, Joannes Carolus Diters (1739-1799) - Symphonies & Double-Bass Concerto

Anton Raphael Mengs - Perseus and Andromeda (c.1774)
Obra d'Anton Raphael Mengs (1728-1779), pintor txec (1)


- Recordatori de Joannes Carolus Diters von Dittersdorf -
En el dia de la commemoració del seu 214è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Anton Raphael Mengs (Aussig, Bohèmia, 1728 - Roma, 1779), va ser un pintor neoclàssic i teòric bohemi, que va desenvolupar bona part de la seva obra a Espanya. Nascut a Aussig (Bohèmia) el 1728, es va formar a Dresden sota la direcció del seu pare, Ismael Mengs, per viatjar més tard a Roma (1741) per tal de completar la seva educació artística. Pintor del rei August III de Polònia des de 1746, va tornar de nou a Itàlia el 1748, on va alternar l'activitat artística amb la difusió de les seves idees estètiques de retorn a l'antiguitat clàssica (va escriure l'obra Reflexions sobre la bellesa), establint-se definitivament a la ciutat el 1752, després de contraure matrimoni amb una italiana. El 1761 va pintar, en el sostre de la Villa Albani, a Roma, el fresc de El Parnaso, que es va convertir en un manifest del neoclassicisme pel seu ús, evident, de solucions preses dels mestres del Renaixement, en particular de Rafael. Aquell mateix any és cridat a Espanya, on romandria fins el 1769, essent nomenat Primer Pintor del rei Carles III, per a qui va treballar en l'embelliment del Palau Reial. Els seus frescos freds, de colors esvaïts i desproveïts d'emoció, segons el gust de l'època, van triomfar sobre els de Tiepolo, a qui Mengs va aconseguir superar. També va treballar com a retratista. Va tornar a Madrid entre 1774 i 1776, any en què, sentint-se malalt, va marxar a Roma on va morir el 1779.

Va ser el pintor més famós i més ben considerat del seu temps i va exercir en els seus coetanis una influència notable. En l'actualitat, més que les seves obres històriques i al·legòriques, es valoren els retrats que va realitzar per nombroses corts europees. La seva repercussió en l'art espanyol va ser notable, especialment a la cort de Madrid. A la seva ombra varen despuntar els germans Bayeu, Francisco i Ramón Bayeu, i també va intervenir per a què Goya obtingués una primera feina a la capital. Com a institució hereva de les col·leccions reals, el Museu del Prado alberga un important grup de quadres d'aquest artista, majorment retrats si bé destaca una monumental Adoració dels pastors, pintada sobre taula i recentment restaurada. L'Acadèmia de San Fernando posseeix un retrat seu molt singular, La marquesa de Llano, on el vestit tipus "maja" i l'expressió jovial alleugereixen l'efecte encartona habitual en els retrats neoclàssics. El Palau de Liria alberga altres obres seves, entre elles un Autoretrat.




Parlem de Música...

Joannes Carolus Diters von Dittersdorf (Viena, 2 de novembre de 1739 - Neuhof, Bohèmia, 24 d'octubre de 1799) va ser un compositor i violinista austríac. Representant i fèrtil compositor del període clàssic vienès, es va sentir atret, des dels primers anys, per la música i va formar part amb el violí, sent nen encara, de la orquestra de l'església dels Benedictins de Viena. Del 1751 al 1761, de la capella privada del príncep d'Hildburghausen, i després de l'abolició d'aquesta capella (1761), de la orquestra del Hoftheater de Viena. Sense deixar aquesta plaça de mestre, va fer un viatge a Itàlia (1763) on va assolir un èxit notable com a violinista. El 1764 va acabar el seu contracte amb aquest teatre i va ocupar la plaça de mestre de la capella episcopal de Grosswardein. El 1769 va entrar al servei del bisbe príncep de Breslau a Johannisberg amb l'encàrrec d'organitzar-hi una capella: allà es va formar en l'art de la composició musical i aviat es va donar a conèixer a Viena amb l'execució de les seves pròpies obres. Els seus oratoris Esther i Hiob (1773 i 1786) van rebre molt bones crítiques arreu d'Europa.

També va gaudir de gran reputació com a compositor instrumental (avui en dia és sobretot conegut per la seva música instrumental). Va escriure 32 òperes i singspiels, molts llibrets de les quals va escriure ell mateix. Va compondre també més de 120 simfonies i nombrosos concerts instrumentals: quartets, quintets, concerts de violí, piano, etc. En vida, el seu major èxit musical va ser l'òpera còmica singspiel, Doktor und Apotheker, (1786), la qual va obtenir un gran èxit no solament a Alemanya, sinó també a Anglaterra, creant-li una popularitat superior a la del mateix Mozart i Haydn. Igual èxit mereixeren moltes de les seves últimes òperes, especialment Hieronymus Knicker (1789). Tant bon punt va morir el comte Schaffgotsch, el seu mecenes (1796), se l'hi va atorgar una mòdica pensió, insuficient per viure, però gracies al baró de Stillfried, el qual el va adoptar en el seu castell de Bohèmia va poder gaudir de benestar i abundància, fins la fi dels seus dies. A banda de compositor i violinista, també se'l va conèixer com a escriptor d'obres com: Brief ueber die Grenzen des Komischen und Heroischen in der Musik, i Brief ueber die Behandlung italianischer Texte bei der Composition und ueber andere Gegenstaende. Pocs dies abans de morir va recitar al seu fill una interessant autobiografia que fou publicada a Leipzig el 1801. Va morir a Neuhof l'octubre de 1799.




Parlem amb veu pròpia...

Incredulitat és la paraula a l'adonar-me que Dittersdorf, bon amic de Mozart i Haydn, neoclàssic fins a la mèdula i a qui admiro profundament, no havia estat protagonista en aquest espai. Tot i aquesta relliscada, avui mateix intentarem esmenar, amb la major de les coherències i consistències possibles, aquest imperdonable greuge. Hi ho farem tot explorant el seu univers simfònic i concertant. Les simfonies escrites en base a Les Metamorfosis d'Ovidi (Publius Ovidius Naso, 43 a.C. - 17) són l'exemple perfecte i eloqüent del neoclassicisme del segle XVIII. L'al·legoria del que representen ens servirà per a contextualitzar perfectament el què va significar el classicisme il·lustrat i el seu permanent retorn als orígens de l'esplendor clàssica grega i romana. Dittersdorf, en un exercici musical d'exploració poètica, decideix posar música al text Les Metamorfosis d'Ovidi, un extens poema narratiu en quinze volums que descriu la creació i la història del món fent servir com a font la mitologia grega i romana. Doncs bé, Dittersdorf, inspirat per aquesta gegantina obra, va decidir adaptar-la, l'any 1783, musicalment i en forma simfònica. En base a les 6 primeres històries contingudes a les Metamorfosis, va escriure sis simfonies clàssiques en la concepció però ideològicament més properes a les heterodoxes simfonies de Carl Philipp Emanuel Bach que a les dels seus contemporanis Mozart, Haydn o Vanhal, a qui coneixia molt be, o a les de la potent Escola de Mannheim. En certa forma, assoleixen l'objectiu de la fantasia literària en la que s'inspiren.

Evidentment, no escoltarem les sis simfonies, sinó que he seleccionat la Simfonia No. 3 en Sol major 'Verwandlung Actaeons in einen Hirsch' (La transformació d'Acteó en un cérvol). Realment, aquesta és pròpiament una de les metamorfosis més evidents del conjunt de simfonies. Al·legòrica de la cacera, les trombes ens introdueixen a la caça del cérvol mentre les flautes, per exemple, dolçament ens dibuixen el curs plàcid i tranquil d'un rierol. El bosc, representat per una deessa, fart de la voracitat d'aquell que presumeix ser el millor caçador, decideix convertir a Acteó en un cérvol com a càstig per la seva intromissió furtiva a l'ecosistema dels animals i no content amb això, els propis gossos de caça que l'acompanyen l'acaben devorant. Tragèdia grega i mitologia clàssica en estat pur. Per altra banda, 'El brau Pischelberger' (Friedrich Pischelberger 1741-1813, contrabaixista austríac), com l'anomenava el mateix Dittersdorf, va ser membre de la orquestra de Grosswardein en la qual Dittersdorf n'era el director i en la que va escriure dos dels seus concerts de contrabaix més característics per al lluïment del virtuós intèrpret. Uns concerts en què la influència de les complicades cadències del contrabaixista austríac Johannes Matthias Sperger, el més famós de l'època, hi són ben presents. Doncs bé, en el Concert No. 2 en Mi bemoll major, Kr.172 per a contrabaix i orquestra hi podrem escoltar la influència d'aquesta restringida escola vienesa de música per a contrabaix la qual es va especialitzar en l'estudi intensiu i exhaustiu d'aquest instrument. De 1762 o 1763, és un concert de tres moviments, el primer un allegro moderato en què la orquestra introdueix el tema i el contrabaix tot seguit fa sentir la seva veu greu i solemne, segueix un adagio suau amb i sense acompanyament orquestral i finalitza amb un festiu i ventós allegro rondóDues obres conceptualment diferents però d'un mateix autor. Un dels grans exemples del classicisme del XVIII, en nom d'un Dittersdorf que sovint es reunia amb Mozart, Haydn i Vanhal per a improvisar tot tipus de música, sense partitures, i que avui dia, malauradament, se'ns escapa. Per tant, tenia una deute pendent que avui, 214 anys després de la seva mort, començaré a esmenar per tal que el seu nom formi part de la història virtual d'aquest espai. Evidentment, n'hauré de seguir parlant, mentrestant, gaudim-ne perquè Dittersdorf és especial!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

20 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Estimado Pau: ¿puedes rehabilitar el enlace de NAUMANN, Johann Gottlieb (1741-1801) - Psalm 103?. Gracias, saludos y felicitaciones. (Michael)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Michael,

      Ya tienes el link de nuevo operativo. Sin duda son una maravilla de Naumann, un compositor extraordinario!

      Gracias!

      Saludos!
      Pau

      Elimina
  3. Hola Pau,
    Gracias por sorprenderme por estas sinfonías de Dittersdorf, no las conocía. Un saludo desde Madrid !!
    Daniel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un placer como siempre!
      La verdad, son una rareza y en ejemplo elocuente de la pasión y admiración que sentían por la antigua Grecia y Roma. El siglo XVIII, a nivel artístico, es una maravilla.

      Gracias!

      Saludos!

      Elimina
  4. "August Carl"? This composer was christened "Joannes Carolus Diters"!

    ResponElimina
    Respostes
    1. If you link on wikipedia (spanish or english) the composer's name is "August Carl Ditters von Dittersdorf".
      Actually, I don't know what is the correct name. Which is the source where you found this name?

      Anyway, thanks for the information!

      Greetings,
      Pau

      Elimina
    2. Wikipedia should not be trusted. My source are the 18th-century baptismal registers of St. Michael's in Vienna.

      Elimina
    3. Dear Michael,

      Thanks for the historical information. I correct the name now.

      Greetings,
      Pau

      Elimina
  5. Gracias Pau. Comparto tu opinión sobre Neumann. Una curiosidad: he leído unas cuantas biografías de Mozart , he consultado Guías de Mozart, o sea, como estoy seguro que sabes, especies de diccionarios de, principalmente, personalidades que estuvieron ligadas a él, etc. y todo parece indicar que el salzburgués si siquiera supo de la existencia de Neumann, que, considero, fue un importante compositor del siglo XVIII. (Michael)

    ResponElimina
    Respostes
    1. De nada Michael!

      Entiendo que te referías a que no conocía la existencia de Naumann.
      Partiendo de esto, es probable ya que las comunicaciones, existentes evidentemente, no eran tan efectivas, rápidas y globales como ahora. Aun así, resulta peculiar ya que su estilo, metodología y resonancia es parecida.

      Otra posibilidad es que lo conociera pero por razones que se nos escapan aún no lo supiéramos. En cualquier caso, mi deseo es que, en un futuro, podamos hablar más a menudo de Naumann de quien, estoy seguro, que en su caso si conocía a Mozart.

      Gracias!

      Saludos!
      Pau

      Elimina
  6. Bon Vespre Pau.

    Els links de fichier que em vaig trobant d'aquesta setmana (Michael, Generali, Dittersdorf no hi ha manera que funcionin. En saps res?. Gràcies per tota la bellesa que ens ofereixes. Ens fas passar un bon inici de dia.
    Josep, des de Valls

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Josep,

      Pel que sembla, deu ser problema del servidor ja que no puc accedir a la web de Fichier. Si veig que en un parell de dies segueixen malmesos, els pujaré a zippi...

      Un plaer compartir música i pintura, sens dubte, ens donen vida!

      Moltes gràcies!

      Salut!
      Pau

      Elimina
  7. Hola Pau

    Moltíssimes gràcies per les sinfonies ovidianes de Dittersdorf, són delicioses! Tinc un problema, però. Al segon 18 del track 10 del primer CD em trobo amb un salt de la música. Pensava que era un problema generat durant la descàrrega, però ho he tornat a fer i el problema persisteix. ¿Podria ser un defecte del ripeig? Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!

      M'ho miraré amb calma i en breu et diré el què.

      Gràcies per la info!

      Salut!
      Pau

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
  8. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina