dimarts, 15 d’octubre de 2013

CRUSELL, Bernhard Henrik (1775-1838) - Fantasy on Swedish National Melodies & Bassoon Concertino

Jacques Joseph Tissot - Portrait of the Marquise de Miramon, née, Thérèse Feuillant (c.1866)
Obra de James Tissot (1836-1902), pintor francès (1)


- Recordatori de Bernhard Henrik Crusell -
En el dia de la celebració del seu 238è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

James Jacques-Joseph Tissot (15 d'octubre de 1836 - 8 agost 1902) va ser un pintor i gravador francès del segle XIX. Tissot va néixer a Nantes, va estudiar a l'École des Beaux-Arts de París, sota mestres de la talla d'Ingres, Flandrin i Lamothe i va exposar per primera vegada al Saló de París a l'edat de vint anys. El 1861 va mostrar la seva Reunió de Faust i Margarida, que va ser adquirit per l'Estat per a la galeria de Luxemburg. El seu primer període va estar caracteritzat per la pintura de dones encantadores. Semi-mundà seria més precís com una descripció de la sèrie d'estudis que ell va anomenar La Femme a Paris. Va lluitar en la guerra franc-prusiana i, sospitós de ser un comuner, va sortir de París i es va instal·lar a Londres. Allà hi va estudiar gravat amb Sir Seymour Haden, va dibuixar caricatures per a la revista Vanity Fair i va pintar tant retrats com temes de gènere. Durant la dècada de 1870, Tissot va conèixer a una irlandesa divorciada, Kathleen Newton, qui es convertiria en la seva companya i model de molts dels seus quadres. Newton es va mudar el 1876 a casa de Tissot i va viure amb ell fins al suïcidi d'aquesta en la última etapa de la tuberculosi, el 1882 a l'edat de 28 anys. Van passar molts anys abans que ell tornés a reprendre la seva carrera amb la producció d'una sèrie de 700 aquarel·les-dibuixos il·lustrant la vida de Crist i de l'Antic Testament. En el seu retorn a París va decidir, després de la mort de Kathleen Newton, traslladar-se a Palestina. Els mèrits de les il·lustracions bíbliques de Tissot es centren més en la cura amb què estudia els detalls dels paisatges que en qualsevol altra qualitat d'emoció religiosa. El seu objectiu sobretot era la precisió, i a les seves figures hi viu un realisme que estava molt lluny del tractament convencional dels temes sagrats. Va morir a l'agost de 1902.

Font: En català: No disponible En castellano: James Tissot (1836-1902) In english: James Tissot (1836-1902) - Altres: James Tissot (1836-1902)



Parlem de Música...

Bernhard Henrik Crusell (Uusikaupunki, 15 d'octubre de 1775 – 28 de juliol de 1838) va ser un clarinetista suec-finès, compositor i traductor, "el més significant i internacionalment conegut compositor clàssic nascut a Finlàndia i, de fet, el Compositor abans de Sibelius." Crusell va néixer a Uusikaupunki, Finlàndia, en una família pobre de enquadernadors. Va fer els seus primers estudis de clarinet amb un músic de la banda del regiment de Nyland. El 1788 es va oferir com a voluntari com a membre de la banda militar de Sveaborg, però el 1791 va ser traslladat a Estocolm. També va estudiar clarinet amb Franz Tausch (1762-1817) a Berlín el 1798 i va realitzar concerts a Berlín i Hamburg. Des del 1793 al 1833, va ser un clarinetista amb la Hovkapellet Estocolm (Royal Court Orchestra). Durant aquest període, també es va fer molt conegut com a solista, especialment a Suècia. Va fer la seva última visita a Finlàndia l'estiu de 1801. El 1803 va passar sis mesos a París, on va estudiar clarinet amb Lefèvre. Durant la seva carrera com a solista, va tocar composicions de Beethoven, Jadin, Krommer, Lebrun, Mozart i Peter von Winter, entre d'altres. És especialment conegut per la qualitat del seu to i el seu pianissimo. "És un indici de la seva reputació que va ser per molts anys el millor pagat músic de l'orquestra de la cort."

Erik Dahlbergh - View of Linköping (c.1700)
 Vista de Linköping (c.1700), obra d'Erik Dahlbergh (1625-1703), enginyer i gravador suec (2)

Entre els anys 1786 i 1799, Crusell va estudiar teoria musical i composició amb l'abat Vogler i Daniel Böritz durant les seves visites ocasionals a Estocolm. El 1803, mentre era a París, va estudiar composició amb Gossec i Berton. Les peces compostes, com concerts i obres de cambra, no només van ser per al seu propi ús, sinó també per als músics de vent de l'orquestra de la cort. El 1811 va viatjar a Leipzig, on va establir una relació amb l'editor de música de l'Oficina de Música, que es va convertir en part de la CF Peters el 1814. Des de 1818 al 1837 i durant els estius, va dirigir les bandes militars a Linköping, dotant-les dels acords de les marxes i obertures de Rossini, Spohr, Weber i peces de composició per a cor masculí. Una òpera, Slavinnan Lilla (La petita esclava), va ser estrenada a Estocolm el 1824 i es va repetir 34 vegades en els següents 14 anys. Va ser condecorat en múltiples ocasions tant per la seva labor interpretativa, compositiva i, fins i tot, lingüística ja que va traduir al suec les òperes més importants del repertori internacional de l'època.




Parlem amb veu pròpia...

Crusell ja forma part de la història de vida d'aquest espai per mèrits propis. El seu clarivident talent amb el clarinet i, en general, amb els instruments de vent l'han convertit en un imprescindible discogràfic per a totes les ànimes que admiren aquell fascinant període artístic d'entre segles amb un classicisme en la seva versió 2.0 i amb un romanticisme evolucionant i consolidant-se ràpidament. La conjunció d'ambdós tendències, lluny de col·lisionar, va dotar a la música d'una bellesa sobradament contrastada. Crusell l'hem d'emmarcar de ple en aquest context i, en conseqüència, analitzar-lo musicalment en aquest sentit. Dues seran les obres que intentaran il·lustrar l'art i, en part, el sinuós i apassionat camí de la seva vida. La primera d'elles, en nom d'una Fantasia melòdica de l'himne nacional suec, s'inscriu en el temps en què Crusell formava part de la direcció de la banda militar de Linköping. Percussió abundant, solemnitat i acadèmia militar són algunes de les paraules clau d'aquesta fantasia. Introducció del seu Concertino en Si bemoll major per a fagot i orquestra. Crusell va compondre aquest interessant concertino per al fagotista Frans Preumayr, per a interpretar-lo en una gira europea el 1829-1830. El treball es presenta en una forma bastant lliure i amb tres moviments sense interrupcions entre les parts. El moviment central es compon de dues variacions sobre un tema de François Adrien Boieldieu, no hi ha un moviment lent pròpiament i l'exigència, per a l'intèrpret solista, és molt elevada. Dos arguments, contraposats, però amb el marcat protagonisme dels instruments de vent. Per altra banda, comprensible sempre i quan el personatge de qui parlem sigui, ni més ni menys, el finlandès clàssic més cèlebre!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

8 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Si us plau, Paul, podries indicar quina és la instrumentació de l'arranjament del Septet de Beethoven fet per Crusell? Moltes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Wolfgang,

      L'arranjament que va fer Crusell, publicat a Leipzig el 1825, estava pensat per a ser interpretat per una banda militar, comprensible tenint en compte els lligams que Crusell tenia en aquest sentit. Per tant, la instrumentació resultant, lluny de ser un septet pròpiament, estava formada per 11 instruments: Flauta en Mi bemoll, Clarinet en Mi bemoll, 2 Clarinets en Si bemoll, 2 Trompes en Mi bemoll, 2 Fagots, Trompeta, Trombó i Serpentó (un instrument de vent fusta-metall molt rar i en forma de serp).

      El resultat curiós en qualsevol cas que, al seu temps, va rebre molt bones crítiques per part de la publicació Frankfurt Allgemeiner musikalischer Anzeiger, el 1826.

      Espero haver aclarit el teu dubte.

      Gràcies!

      Salut!
      Pau

      Elimina
  3. Jo coneixia l'arranjament de Druschetzky per a un octet de vents normal, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots i 2 trompes, amb contrabaix ad libitum (el va gravar el Consortium Classicum de Dieter Kloecker). Però aquesta novetat sona molt diferent, amb la flauta i el clarinet en Mi bemoll que es disputen la part del violí original
    Moltes gràcies novament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, sona militarment diferent. Una més, de les tantes, curiositats musicals de la constel·lació de compositors de la història de la música. Un regal pels melòmans i aficionats com nosaltres.

      Druschetzky, per la seva part, també va ser un compositor peculiar. Sempre el tindré ben present per ser un dels autors dels pocs concerts existents per a timbales (el pots escoltar per Spotify: http://open.spotify.com/album/01ADNJaD1mNCYrcpT0pFtz).

      Gràcies a tu!

      Salut!
      Pau

      Elimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina