divendres, 13 de setembre de 2013

SCHUMANN, Clara Wieck (1819-1896) - Lieder by Clara Schumann

Karl Gussow - Old Man's Treasure (Das Katzchen) (c.1876)
Obra de Karl Gussow (1843-1907), pintor alemany (1)


- Recordatori de Clara Wieck Schumann -
En el dia de la celebració del seu 194è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Karl Gussow (1843-1907) va néixer a Havelberg, Brandenburg, el 1843 i va morir a Pasing 1907. Pintor de retrat i pintura de gènere, va ser alumne de l'Escola d'Art de Nuder Ramberg i Pauwels. El 1867 es trasllada a Munich on va ser alumne de Karl von Piloty (1826-1886). En acabar els seus estudis va marxar durant un temps a Itàlia, fet habitual en aquell temps, tot i que després va tornar a Weimar. Durant la dècada de 1860 es va dedicar a pintar la vida dels pobres amb una precisió gairebé fotogràfica. Els seus treballs anteriors a aquesta etapa es van desenvolupar al voltant de temes mitològics amb reminiscències romàntiques. El 1871 va esdevenir professor a l'Escola d'Art. Va ser molt influent com a professor a Weimar, així també a l'Escola d'Art de Carlsruhe el 1874 i el 1875 a l'Acadèmia de Berlín, on va ser professor de Theodor Ohlsen. Finalment, el 1892 es va traslladar definitivament a Munich. Entre els reconeixements que va obtenir es pot esmentar dues Medalles d'or el 1874 i el 1880, a més del reconeixement dels seus contemporanis en ser nomenat membre de l'Acadèmia de Berlín en 1883. Karl Gussow té un lloc destacat en la pintura alemanya moderna. Algunes de les seves obres són: "La caça de Diana" (1870), "Retrat dolç" (1872), "Nena costurera en el matí" (1873), "Gatet", "Retrat d'una dama antiga" (1878) i "Dos vells"(1880).

Font: En català: No disponible En castellano: Karl Gussow (1843-1907) In english: Karl Gussow (1843-1907) - Altres:  Karl Gussow (1843-1907)



Parlem de Música...

Clara Josephine Wieck de Schumann (Leipzig, 13 de setembre de 1819 - Frankfurt del Main, 20 de maig de 1896), esposa del compositor Robert Schumann, va ser una de les principals pianistes de l'època romàntica, a més de compositora. Clara va estudiar música des d'una edat molt primerenca, amb el seu pare, el professor de piano i pedagog musical Friedrich Wieck, i era germana de la també reconeguda cantant Marie Wieck (1832-1916). Va desenvolupar una brillant carrera d'intèrpret des dels tretze anys fins al seu matrimoni amb Robert Schumann, una unió inicialment desautoritzada pel seu pare, que es va celebrar en 1840 per ordre judicial. Després abandonà la composició per dedicar-se a fer concerts, mantenir la família, criar els seus vuit fills i tenir cura del seu marit malalt. Va acompanyar al seu marit en diverses gires que van servir per a estendre la seva fama -i la de Robert Schumann- fora de les fronteres d'Alemanya. La seva vàlua com a intèrpret la va adquirir tocant les obres de Bach, Mozart, Beethoven i contemporanis com el seu marit. Johannes Brahms va conèixer la parella el 1853, quan tenia vint anys, i va establir amb Clara una amistat que va perdurar tota la seva vida. Aquell mateix any, Clara va conèixer el violinista Joseph Joachim, que des d'aquell moment la va acompanyar freqüentment en els seus concerts. Robert Schumann va morir només tres anys després. A partir de llavors Clara va accentuar la seva amistat amb Brahms, de qui va acabar sent la principal consellera i inspiradora. No obstant això, no va perdre la passió per la música de Robert, que va seguir representant el nucli principal dels seus concerts. Amb aquest programa va viatjar a Londres repetidament des de 1865, després d'una visita poc reeixida en 1856. En aquestes visites a Londres el pianista anglès Franklin Taylor aprofità cada visita per acabar de polir el seu estil sota la mà de Clara. El 1878 va ser nomenada professora de piano (principalment de tècnica interpretativa) al Conservatori Superior de Música de Frankfurt, on va impartir classes fins al 1892, i on va tenir alumnes com l'hongarèsa Ilona Eibenschütz, o el portuguès Oscar da Silva.




Parlem amb veu pròpia...

Clara Schumann segueix sent un descobriment en molts casos fruit del desconeixement que encara, molts de nosaltres, tenim del seu cognom, paradoxalment tant conegut. En aquest divendres de setembre, amb la progressiva retirada canicular i amb la tardor a les portes, recuperarem una sèrie d'obres diferenciades però amb un instrument en comú, el piano. D'entrada, és probable que molts dels oients d'aquest espai coneguin sobradament el preciós Concert de piano en La menor opus 7 que recuperàvem en el seu dia, tanmateix, és també probable que molts dels aquí presents, dels quals m'hi incloc, desconeguin el Konzertsatz en Fa menor o moviment concertant de piano de 1847. Pel que sembla Clara pretenia convertir-lo en el el seu segon concert de piano, no obstant, no va tenir el temps, l'esma o la determinació per fer-ho, de tal manera que va quedar inconclús. Ara bé, el primer moviment deixa entreveure la tonalitat i la qualitat d'una obra sorprenent que no dubto que ajudarà a engrandir, si més no mínimament, el seu esplèndid treball. Però no serà la única de les partitures del dia ja que també recuperarem el testimoni líric d'alguns dels seus Lieds per a soprano i acompanyament de piano. Cançons poètiques, emotives i romàntiques característiques i en sintonia amb la cultura del segle XIX. En essència, les cançons de Clara i de Robert Schumann són semblants, en un aparent diàleg etern i complementari. Ambdós, amb els seus arguments, són representatius de la culminació musical del Romanticisme. Avui, per tant, i 194 anys després, celebrem el seu nom amb ímpetu, alegria i felicitat!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

5 comentaris:

  1. Hola
    Lastima que se perdió el link.
    Saludos

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Habia olvidado agradecer. Lamento el olvido y muchas gracias

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina