dilluns, 16 de setembre de 2013

SCHIEFERDECKER, Johann Christian (1679-1732) - Musicalische Concerte 1713

Josef van Bredael - Landskap med byggnader och figurer
Obra de Josef van Bredael (1688-1739), pintor flamenc (1)




Parlem de Pintura...

El germà de Jan Pieter, Josef van Bredael va ser un paisatgista flamenc d'una extensa família de pintors, El 1706, a l'edat de divuit anys, es va convertir en copista de les pintures de Jan 'Velvet' Brueghel, Philippe Wouverman i altres artistes pel distribuïdor J. de Witte. El 1735 va emigrar a París i es va convertir en membre de la Reial Acadèmia de la cort del duc d'Orléans. Pintor essencialment desconegut, signava les seves obres amb les inicials JB, talment com Jan Brueghel, d'aquí la confusió ocasional fruit, també, de la similitud amb les seves pintures.. Va dedicar-se, principalment, a l'estudi del paisatge. Alhora, tenia com a font d'inspiració al seu col·lega Brueghel. Centrant-nos en els detalls, executa meticulosament els seus personatges amb una decoració a l'estil d'un miniaturista. Tot i que les seves pintures s'inspiren sovint amb les de Jan Brueghel, hi afegeix un toc personal als contorns de les seves figures i als seus moviments. El retrat del cavall és molt característic, amb les seves cames esveltes, un cos poderós i un cap petit. La traçada lluminosa dóna la impressió de vida i moviment. Mostrant una aguda observació del món animal en un paisatge harmoniós, el pintor utilitza una veritable qualitat d'execució i un naturalisme delicat que el situa entre els millors imitadors de Brueghel.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Josef van Bredael (1688-1739) - Altres: Josef van Bredael (1688-1739)



Parlem de Música...

Johann Christian Schieferdecker (1679-1732) va ser un organista i compositor barroc alemany. Fill d'organista, va rebre una bona educació fruit d'un talent natural per la música. Va formar-se a Leipzig, on va escriure les primeres òperes i va tornar a Hamburg per convertir-se en col·lega de professió de Telemann, Händel, Keiser i molts altres autors de fama més o menys reconeguda posteriorment. Tot i això, cap d'ells que va posar la mirada en Schieferdecker sinó Dietrich Buxtehude un alemany que en aquell temps ja havia forjat una consistent carrera artística. Tant és així, que Schieferdecker es va arribar a casar amb la filla del seu protector alemany. En relació a aquest fet, i tal com ens indica el bon amic Frantisek en el seu comentari, la història és la següent (a falta de confirmació històrica oficial):
"Parece ser que para sucederle como organista en Santa María en Lübeck un "requisito" era esposar a su hija. Debía ser tradición puesto que el mismo Buxtehude se había casado con la hija de su predecesor en el cargo. Este requisito parece que desanimó a Haendel (empedernido soltero), Mattheson y al mismo J.S. Bach... pero no a Schieferdecker."
Com a compositor, fou sòlid tant en l'escriptura i en la qualitat de la mateixa com en la quantitat de produccions si bé, actualment, moltes d'elles s'han perdut per sempre. La seva fama s'equiparava al seu temps amb la de Telemann i amb la del mestre Buxtehude a qui va succeir a Lúbeck ciutat on viuria i treballaria fins a la seva mort. Possiblement, seria allà on va escriure els seus Musicalische concerte el 1713. De fet, és el treball més conegut i amb què avui dia probablement el puguem arribar a conèixer. 

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Johann Christian Schieferdecker (1679-1732) - Altres: Johann Christian Schieferdecker (1679-1732)



Parlem amb veu pròpia...

Schieferdecker és un cognom sensiblement difícil de pronunciar. A diferència, per sort, d'una música que ens haurà de remetre obligadament a un autor que també recuperàvem fa pocs dies. El també alemany Johann Caspar Ferdinand Fischer amb les seves suites orquestrals franceses. Doncs bé, la música d'avui també explora aquesta forma musical i ens ratifica, encara més, un dels arguments d'aleshores quan afirmàvem que a Alemanya, tot i la confrontació política i territorial amb la veïna França, existia una autèntica devoció musical per la forma francesa o "suite". La d'avui, en forma de concerts a diferents "veus" és una petita mostra, novament, d'aquest art alemany afrancesat. Escoltant-lo, ens serà fàcilment comprensible entendre el per què agradava més enllà de la seva font d'origen la qual sempre serà un punt de partida per escriure'n el final allà on es vulgui!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
IMSLP: No disponible.
CPDL: No disponible.
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

10 comentaris:

  1. Hola Pau! Únicamente comentar una anécdota de cuya veracidad no tengo prueba alguna. Es en relación con el matrimonio de Schieferdecker con la hija de Buxtehude. Parece ser que para sucederle como organista en Santa María en Lübeck un "requisito" era esposar a su hija. Debía ser tradición puesto que el mismo Buxtehude se había casado con la hija de su predecesor en el cargo. Este requisito parece que desanimó a Haendel (empedernido soltero), Mattheson y al mismo J.S. Bach... pero no a Schieferdecker. En cualquier caso, eran otros tiempos.
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Frantisek!

      Interesante aportación, la añadiré a la entrada.
      Sin duda, de ser cierto, eran otros tiempos aunque esto de casar hijos según la conveniencia de sus padres lamentablemente me suena... quizá no en nuestra geografía pero si en otras y posiblemente no tan lejanas como parecen.

      Lo dicho, gracias por la información y a disfrutar de la música ya que lo merece! Gracias de nuevo por dármela a conocer en su día!

      Salut!
      Pau

      Elimina
    2. De nada. Nunca mejor dicho, porque mis aportaciones son muy poca cosa. Dicho lo cual, tengo que reconocer que me siento muy feliz de que hayas incluido mi comentario en la entrada. Muchas Gracias!!!
      Y ya que estamos y abusando un poco de tu paciencia, tengo que decir que estoy absolutamente ma-ra-vi-lla-do con la preciosa Sonata para Piano de Brüll. Qué pedazo de partitura!!
      Excelente, también, la música para flauta de la sección "petits tresors amagats"
      Así que, aunque suene ya casi sin sentido a fuerza de las veces que lo repito:
      Muchísimas gracias,Pau!
      Salut!
      Frantisek

      Elimina
    3. Un placer Frantisek!!
      Aquí estaremos para seguir compartiendo más y más música!!

      Gracias a ti!!

      Salut!
      Pau

      Elimina
  2. Maravillosos conciertos! Y gracias por descubrir a este músico. Sigues acertando de pleno...
    Un saludo! Daniel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un placer Daniel.

      De hecho, el mérito no es mío sino del buen amigo Frantisek cuyos comentarios enriquecen, de que manera, este espacio. En uno de ellos me dio a conocer al desconocido Schieferdecker... y aquí lo tienes!

      Gracias!
      Salut!
      Pau

      Elimina
  3. Pau, the link here is no longer accessible. Please repost if possible. Thanks!

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina