dijous, 12 de setembre de 2013

RAMEAU, Jean-Philippe (1683-1764) - Une Symphonie imaginaire

Claude Lorrain - Landscape with Nymph and Satyr Dancing (c.1641)
Obra de Claude Lorrain (1600-1682), pintor francès (1)


- Recordatori de Jean Philippe Rameau -
En el dia de la commemoració del seu 249è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Claude Gellée, més conegut en català com Claudi de Lorena (Chamagne, Lorena, entre 1600 i 1605 - Roma, Estats Pontificis, 23 de novembre de 1682), fou un pintor francès establert a Itàlia. Pertanyent al període de l'art barroc, s'emmarcà en la corrent anomenada classicisme, dins del qual destacà en el paisatgisme. De la seva extensa producció subsisteixen avui dia 51 gravats, 1200 dibuixos i uns 300 quadres. De disposició manyaga, era de caràcter reservat i totalment dedicat al seu ofici. Quasi desprovist d'educació, es dedicà a l'estudi de temes clàssics, llaurant per sí mateix la seva fortuna, des d'un inici humil fins assolir el cim de l'èxit personal. S'obrí camí en un ambient de gran rivalitat professional, que malgrat tot li portà a tractar amb nobles, cardenals, papes i reis. La seva posició dins de la pintura de paisatge és de primer ordre, fet remarcable per la circumstància que en l'àmbit anglosaxó —on la seva obra fou molt valorada i inclús influí en la jardineria anglesa— sigui únicament conegut pel seu nom de pila, Claude, a l'igual que artistes com Miquel Àngel, Rafael o Rembrandt. Gran innovador dins del gènere paisatgístic, ha sigut qualificat com el "primer paisatgista pur". Lorrain reflectí en la seva obra un nou concepte en l'elaboració del paisatge -l'anomenat «paisatge ideal»-, que cobra una nova significació basada en els seus referents clàssics, i que traslluu una concepció ideal de la natura i del propi món interior de l'artista, al temps que assumeix un nou caràcter diferenciat, elevant-lo a una categoria en que el paisatge és l'objecte de la recreació de l'artista, el reflex de la seva concepció del món, l'intèrpret de la seva poesia, evocadora d'un espai ideal, perfecte.

Un dels elements més significatius en l'obra de Lorrain és la utilització de la llum, a la que atorga una importància primordial a l'hora de concebre el quadre: la composició lumínica serveix en primer lloc como factor plàstic, al ser la base amb la que organitza la composició, amb la que crea l'espai i el temps, amb la que articula les figures, les arquitectures, els elements de la natura; en segon lloc, és un factor estètic, al destacar la llum com principal element sensible, com el mitjà que atrau i envolta a l'espectador, i el condueix a un món de somni, un món d'ideal perfecció recreat per l'ambient de total serenitat i placidesa que Claude crea amb la seva llum. L'obra de Lorrain expressa un sentiment quasi panteïsta de la natura, que és noble i ordenada com la dels referents clàssics de que es nodreix l'opus lorenià, però tot i així lliure i exuberant com la natura salvatge. Recrea un món perfecte aliè al pas del temps, però d'índole racional, plenament satisfactori per la ment i l'esperit. Segueix aquell antic ideal d’ut pictura poesis, en que el paisatge, la natura, tradueixen un sentit poètic de l'existència, una concepció lírica i harmonitzada de l'univers. (continua llegint...)

Font: En català: Claude Lorrain (1600-1682) En castellano: Claude Lorrain (1600-1682) In english: Claude Lorrain (1600-1682) - Altres: Claude Lorrain (1600-1682)



Parlem de Música...

Jean-Philippe Rameau (Dijon, 25 de setembre de 1683 - París, 12 de setembre de 1764) va ser un compositor i teòric musical francès del Barroc. Format per son pare, organista de Dijon, Jean-Philippe Rameau va fer un curt viatge a Itàlia, que no el va portar més enllà de Milà. Després, al principi de la seua carrera, va exercir a diverses ciutats, com ara Avinyó, Lió o Clarmont d'Alvèrnia. Després es va instal·lar a París, completant la seua formació d'organista amb Louis Marchand (1669-1732). El seu primer llibre de clavecí mostra la influència d'aquest mestre. Va ser titular dels orgues de diverses esglésies a París, però no va deixar cap obra per a aquest instrument. Tot i haver conservat un gran prestigi després de la seva mort, la seva obra lírica va ser oblidada i ignorada durant 140 anys. Hom reverenciava Rameau com un dels més grans músics francesos, hom interpretava al piano algunes de les seves obres per a clavecí – entre d'altres el famós « tambourin » – però mai no va passar pel cap de ningú tornar a muntar una de les seves òperes fins a les primeries del Segle XX, quan la Schola Cantorum de París dirigida per Charles Bordes va representar l'acte de ballet la guirlande, obra encisadora i sense massa pretensions.

La música de Rameau s'ha beneficiat del ressorgiment que ha experimentat la música antiga. La major part de la seva obra lírica, temps enrere considerada impossible d'executar, disposa avui dia d'una discografia de qualitat pels conjunts barrocs més prestigiosos. Totes les seves grans obres han estat representades, i gaudeixen sempre d'un gran èxit, principalment Les Indes galantes. L'estrena (!) de la seva darrera tragèdia lírica, Les Boréades, va tenir lloc l'any 1982 al Festival d'Ais de Provença (els assajos havien estat interromputs l'any 1764 arran de la mort del compositor). Rameau és, amb François Couperin, un dels capdavanters de l'escola francesa de clavecí del Segle XVIII. Els dos músics tenen un estil molt diferent, i tenint en compte el volum respectiu de la seva producció, la música de Rameau potser presenta aspectes més variats: peces en la més pura tradició de la suite francesa, peces imitatives (El cant dels ocells, La gallina) i de caràcter (Els planys tendres, La conversa de les Muses), peces de virtuosisme a l'estil d'Scarlatti (Els remolins, Les tres mans), peces on poden trobar-se les innovacions del teòric i investigador en matèria d'interpretació (L'Enharmònic, Els cíclops). Les peces s'han agrupat tradicionalment per tonalitat, però cal una bona dosi d'autopersuasió per veure-hi l'estructura de la suite.




Parlem amb veu pròpia...

Rameau, tot i ser un compositor barroc dedicat principalment al clavecí i al teatre, va deixar un llegat extraordinari de música instrumental per a orquestra. Aquesta, sovint acompanyava els seus ballets i òperes tot dotant-les d'una riquesa melòdica impecable. Doncs bé, en la música d'avui es recopilen algunes d'aquestes peces orquestrals i s'agrupen fantàsticament bé sota el títol "Une Symphonie Imaginarie" la qual, tot i les aparences, és una invenció postmoderna del director d'orquestra Marc Minkowski que, nogensmenys, llueix fulgurantment bé i ens dóna conèixer, d'una forma diferent, bona part del treball orquestral de Rameau. La seqüència de les peces que podrem escoltar formen part d'una o altra forma de les òperes: Zaïs, Els Fêtes d'Hebe, Dardanus, Le Temple de la Gloire, Les Boréades i Hippolyte i Aricie. Dels ballets: La Naissance d'Osiris i Platée i d'un arranjament de la partitura de clavecí La PouleAquest arranjament contemporani, no obstant, no està pensat per a interpretar-se en viu i en directe, tot i que seria perfectament i fàcilment factible, sinó que és exclusiu d'aquesta sensacional edició, qualitativament parlant, del segell Archiv Produktion. Pel que fa a la música hem de remarcar, en favor de Rameau, el profund caràcter heterodox, informal i creatiu d'aquestes obres allunyades del dogmatisme ferri del barroc en què s'emmarquen. Sens dubte, l'etiqueta de simfonia imaginària és al·legòricament precisa ja que per elles mateixes són obres úniques, excèntriques i absolutament innovadores pel context en què viuen. Alhora, si l'hi sumem la excel·lent interpretació i la pulcritud sonora, ens trobarem amb una edició de Rameau, en aquest dia de record i d'homenatge al seu nom, senzillament imprescindible!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

12 comentaris:

  1. Gracias mil! Había oído q se trataba de una reconstrucción siguiendo naturalmente las obras de Rameau, muy buena, cómo no de la mano de Minkowski. Es un detalle q la hayas puesto a disposición de todos.
    Saludos desde Madrid

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sin duda Minkowski hizo un trabajo ciertamente original! Es de agradecer ya que, como bien dices, es una "sinfonía" fascinante!

      Gracias a ti!

      Salut desde Barcelona! :)

      Elimina
  2. Perdona mi solicitud pero es que este disco de Rameau parece imperdible y esta caido el link

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Please, can you put again this Rameau's link? I want so much listen Rameau.

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina