dimecres, 11 de setembre de 2013

BOYCE, William (1710-1779) - Ode on St Cecilia's Day 'The Charms of Harmony Display'

Joan Brull - Dream (c.1905)
Obra de Joan Brull (1863-1912), pintor català (1)


- Recordatori de William Boyce -
En el dia de la celebració del seu 303è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Joan Brull i Vinyoles (Barcelona, 1863-1912) fou un pintor català de finals del segle XIX, representant del simbolisme català juntament amb altres artistes com Adrià Gual, Josep Maria Tamburini o Alexandre de Riquer. Va cursar estudis a l'Escola de la Llotja i a París i va treballar com a crític d'art a la revista Joventut. Es va relacionar amb diversos grups intel·lectuals de l'època, com el dels Quatre Gats, o el Cercle Artístic. També va fer amistat amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol. L'any 1896 va rebre la primera medalla de l'Exposició Internacional de Barcelona gràcies a la seva obra ''Ensomni''. L'any 2009 la Fundació Caixa Girona li dedicà una exposició retrospectiva al seu centre Fontana d'Or, on es van poder veure més de 40 obres de l'autor. Únicament se li han dedicat 3 exposicions monogràfiques a Catalunya, aquesta i dues més el 1924 i el 1959. Si bé en els seus inicis es va dedicar a plasmar el realisme, amb els anys es centrà en el simbolisme, representant personatges de la mitologia, en la seva gran part femenins. També és conegut per la quantitat de retrats que va realitzar, la majoria de nens i captaires de la Barcelona de finals de segle.

Font: En català: Joan Brull (1863-1912) En castellano: Joan Brull (1863-1912) In english: Joan Brull (1863-1912) - Altres: Joan Brull (1863-1912)



Parlem de Música...

William Boyce (11 de setembre de 1711 - 7 de febrer de 1779) fou un compositor anglès, generalment considerat com un dels més importants del segle XVIII al seu país. Rival d'Arne als teatres de Londres del segle XVIII, també va gaudir d'una gran reputació popular gràcies a la música instrumental, cançons i obres corals seculars, sovint escrites en un estil Barroc italià tardà. Nascut a Londres, Boyce va ser un nen del cor de la Catedral de Saint Paul i després de canviar-li la veu va estudiar música amb Maurice Greene. El seu primer acompliment com a professional va arribar el 1734 quan va aconseguir ser organista a l'Oxford Chapel. Després d'ocupar llocs similars finalment fou nomenat Master of the Queen's Music el 1755, arribant a ser organista a la Chapel Royal el 1758. Quan la sordesa de Boyce va arribar a ser tan accentuada que no podia continuar amb el seu càrrec d'organista, es va retirar i va treballar en completar la compilació de la Cathedral Music la qual el seu mestre Greene havia deixat incompleta a la seva mort. Això va permetre a Boyce editar treballs de William Byrd i Henry Purcell. Moltes de les peces de la seva col·lecció són encara usades en els serveis anglicans d'avui. Boyce és conegut pel seu conjunt de vuit simfonies, les seves antífones («anthems») i les seves odes. També va escriure la mascarada Peleus and Thetis i cançons per la Secular Masque de John Dryden, música incidental per a les obres de William Shakespeare -La tempesta, Cymbeline, Romeu i Julieta i The Winter's Tale- i gran quantitat de música de cambra incloent dotze de sonates en trio. Boyce fou totalment oblidat després de la seva mort i fins i tot avui en dia és un compositor poc interpretat, malgrat que un gran nombre de les seves obres van ser descobertes en els anys 1930 i que Constant Lambert va editar i algunes vegades va interpretar les seves obres.

Font: En català: William Boyce (1710-1779) En castellano: William Boyce (1710-1779) In english: William Boyce (1710-1779) Altres: William Boyce (1710-1779)



Parlem amb veu pròpia...

La d'avui, no és ni la primera ni crec que sigui la última de les visites al fascinant món de l'anglès Boyce. Anteriorment ho havíem fet un parell de vegades i en la d'avui, en plena festivitat catalana i en un dia especial en aquest sentit, celebrarem l'autor anglès amb una esplèndida Oda a Santa Cecilia, un preciós cant festiu i de celebració per a solistes, cor i orquestra escrita entre els anys 1737 i 1738. L'estètica formal ens recordarà, evidentment, a l'omnipresent Händel, l'autèntic fenomen de masses germano-anglès del segle XVIII. Obertura solemne i grans cors s'entrellacen amb les àries potents en una oda de caràcter breu i concís. Recordem que el mateix Boyce va escriure una altra Oda a Santa Cecilia en la forma, aquesta sí, de gran oratori. La protagonista del dia serà ràpida, un instant de contundència instrumental i vocal, que de ben segur sorprendrà a neòfits, amateurs i professionals. Tot plegat en un dia especial a Catalunya en què espero que la festa, el bon humor, l'art i la música s'imposin més enllà del soroll que de ben segur intentarà persuadir i contaminar l'esperit genuí d'un dia, essencialment, de celebració. Per tant, per aquells que facin via, pels que no la facin, pels que pensin en favor d'uns, pels que pensin en favor d'altres, pels equidistants i per tots aquells que pensin en un món lliure, amb el Planeta per bandera, socialment just, culturalment ric i solidàriament pròsper... molt bona Diada i que el somni de tots plegats, com en la preciosa pintura de Joan Brull, es faci realitat!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

7 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Que raro¡¡¡¡ Pensaba que en ifichier duraban mas los links

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Muchas gracias por actualizar
    Saludos

    ResponElimina
  6. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina