dilluns, 15 de juliol de 2013

DUPHLY, Jacques (1715-1789) - Troisième Livre (1758)

Jean-Baptiste Simeon Chardin - A Bowl of Plums (c.1728)
Obra de Jean-Baptiste Simeon Chardin (1699-1779), pintor francès. (1)


- En record del 229è aniversari del decés de Jacques Duphly -



Jacques Duphly (1715-1789) compositor i organista francès nascut a Rouen. Viatgem a la preciosa ciutat francesa per a descobrir-hi un dels últims i més fidels representants del clavecí francès. Duphly representa, possiblement, el darrer eslavó del clavicèmbal francès abans que aquest, en un exacerbat crit desesperat, defallís en favor del piano per sempre més. Però bé, abans que la modernitat s'imposés, el virtuosisme que tancava o, més ben dit, que finalitzava tota una història de vida d'un instrument estèticament preciós, va tenir en Duphly una veu de conclusió brillant que, segons el meu parer, ha engrandit, encara més, la potència musical d'un dels grans instruments del renaixement, barroc i classicisme. Duphly, format amb d'Agincourt, de qui precisament fa pocs mesos en parlava (Pieces de Clavecin), es va iniciar com a organista a la Catedral d'Évreux, ciutat confrontant a Rouen, abans de tornar al seu punt d'origen, també, com a organista de perfil local. No seria fins anys més tard, instal·lat ja a París, que orientaria la seva carrera al clavecí. Dotat i enamorat per aquest instrument, la formació sòlida i prèvia amb l'orgue, van facilitar l'adaptació al nou instrument, de perfil més aristocràtic i sensiblement més deslligat de la litúrgia. Essencialment, Duphly segueix l'esquema de Couperin i Rameau ja que, escoltant-los a cegues, s'haurà de tenir la oïda realment fina per delimitar l'autoria d'una o altra obra. No obstant, un dels arguments més característics de Duphly, en relació als seus col·legues, és la duració temporal de les partitures, sensiblement més extenses que les de Rameau o Couperin.


Israel Silvestre - Rouen (c.1650)
Vista de Rouen, obra d'Israel Silvestre (1621-1691), gravador francès. (2)

Pel que fa al repertori de Duphly, si més no el recuperat fins ara, es limita a 52 dues composicions per a clavecí estructurades en quatres "livres", de 1744 a 1768. Avui, tot i que qualsevol d'ells em sembla equivalent qualitativament parlant, recuperaré el Troisième Livre, de 1758. I serà aquest, i no un altre, perquè entre les característiques danses franceses que hi escoltarem, hi trobarem una preciosa xacona. La figura de Duphly, tot i néixer i viure en plena ebullició clàssica en tots els sentits, viu permanentment associada al barroc de caràcter més rococó. Impassible enfront la irrupció del piano, el seu discurs passeja a través de la tendresa més profunda dels moviments com La Forqueray o Les graces i fins al virtuosisme més extrem de la preciosa Chaconne on la tècnica és decididament depurada. La llavor revolucionària que França incubava des de principis i mitjans del segle XVIII i que va posar fi a la monarquia absolutista, va tenir un dany col·lateral definitiu i devastador pel clavecí, associat a l'elitisme reial i, per tant, "menyspreable" pel nou dogmatisme. No tant per la seva música sinó per la servitud a qui representava. Duphly, que va néixer dos anys abans de la mort de Lluís XIV va ser, probablement, l'últim dels seus seguidors, potser no ideològicament parlant, però sí musicalment ja que la preponderància que va atorgar al seu inseparable instrument el va condemnar a l'oblit tant bon punt la revolució va fructificar. Per sort, amb el temps el clavecí reneix i gaudeix del respecte de grans i petits. I si bé és més que probable que en un futur proper no se l'hi dediquin noves composicions, estic segur que amb les que un dia autors com Duphly van escriure ja ens conformarem... si més no, per ara!

A la interpretació, sòbria i impecable, el clavecinista John Paul.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

7 comentaris:

  1. Muchísimas gracias por tan interesante aportación, no conocía a Duphly, aunque me encanta todo el clave barroco francés. Lo mismo me sucedió con tu post de Agincourt hace tiempo. Se agradece q contribuyas a difundir música q de otra forma no podríamos conocer. Genial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De nada, un placer!

      Adoro, como puedes comprobar, el clave en todas sus expresiones!!

      Gracias!!
      Salut!

      Elimina
  2. Pau, the link here is no longer accessible. Please post if possible. Thanks.

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina