dimecres, 3 de juliol de 2013

DAQUIN, Louis Claude (1694-1772) - Nouveau Livre de Noëls

Jean-Honoré Fragonard - Les Progrès de l'amour - Le rendez-vous
Obra de Jean-Honoré Fragonard (1732-1806), pintor francès.


- En record del 319è aniversari del naixement de Louis Claude Daquin -



Louis Claude Daquin (1694-1772) compositor i organista francès nascut a París. En aquesta celebració d'efemèrides, que en el fons no deixen de ser excuses pertinents per a recuperar la major quantitat de noms possibles de la història de la música, avui viatjarem a la nostra geografia veïna per a descobrir-hi un virtuós del clavecí. Instrument, per altra banda, elevat als olimps a la França monàrquica durant el període comprès entre el 1650 i el 1750, anys amunt anys avall. En aquesta centúria, hi trobarem il·lustres clavecinistes, organistes de formació, que van deixar un llegat ingent d'obra rococó per aquest dolç i delicat instrument de teclat de corda polsada. Doncs bé, a banda de tota la família Couperin, possiblement la més coneguda en aquest sentit, hi va haver un temps en què la interpretació del clavicèmbal era feina d'artistes respectats i admirats. Daquin, de família jueva, va tenir un do natural per la música fet evidenciat des de ben petit i en presència del benaurat rei de França del moment, el gran amant de la música Lluís XIV. Amb sis anys va interpretar el clavecí a la cort reial i amb dotze ja era alumne privilegiat de Louis Marchand, un dels compositors i organistes més respectats de França. Per tant, tot i el desconeixement que molts de nosaltres en puguem tenir, la seva trajectòria va ser impecable. Fins i tot, va "derrotar" a Rameau en la disputa pel càrrec d'organista de l'església de Sant Pau de París. Un primer càrrec que inercialment el projectaria en línia ascendent fins que a l'any 1739 seria recomanat al càrrec d'organista del rei. Aquesta reputació d'intèrpret enlluernador amb el teclat, fos amb l'orgue o el clavecí, va tenir una conseqüència directa a l'entorn del seu nom, l'assistència massiva als seus recitals. Aquesta popularitat és extensible a la seva labor compositiva la qual també va gaudir del ressò, de l'edició i de la posterior difusió. Amb el temps, el seu nom s'ha apaivagat enmig de la selva sonora dissonant en la que vivim, tanmateix, algunes edicions, més o menys brillants, ens donen a conèixer la majestuositat del seu treball i ens albiren la dimensió del seu repertori. 

Alhora, si parlem d'Hyperion, que molts de vosaltres associareu etimològicament a la mitologia grega però que els melòmans associem amb un dels segells discogràfics més brillants del repertori, de ben segur que podrem delectar feliçment els nostres sentits. I així serà en el binomi d'avui en què, fent honor a la dualitat condicional de Danquin en tant que organista i clavecinista, recuperarem algunes de les seves partitures. D'entrada, el Noël en Duo sur les jeux d'Anches sans tremblant per a orgue. Extret del seu recull de 1740, que convenientment va dedicar al Comte d'EuLouis-Auguste de Bourbon. Els Noëls són una forma musical que en paraules del cèlebre filòsof francès Jean-Jacques Rosseau, "han de tenir un caràcter rústic i pastoral". Daquin, en sintonia amb els seus coetanis francesos, Corrette, Dandrieu o Balbastre, va escriure una gran quantitat de Noëls que, òbviament, fan referència, també, a la festivitat de Nadal. L'acompanyarà, acte seguit, la Suite número 1 per a clavecí del seu recull de 1735. Virtuosa, els vuit moviments en què s'estructura flueixen per les danses franceses tot emmirallant-se en la naturalesa. Finalitzarà, de tornada a l'orgue, el Noël sur les FlutesI ja que l'hem introduït col·lateralment i observant la nul·la presència en el nostre cosmo-univers diari d'un dels pares ideològics de l'educació laica i secular en la que molts de nosaltres ens hem format satisfactòriament i precisament en la setmana que en commemorem el seu 245è aniversari de decés, dedicaré la música de Daquin a Jean-Jacques Rosseau, un dels filòsofs il·lustrats més importants per entendre genuïnament el per què la civilització europea moderna es caracteritza per uns actius i no per uns altres. Per desgràcia els seus postulats, de crítica, deconstrucció i construcció, es dilueixen a mesura que el soroll, la superstició i la indiferència es consoliden com a dogma naturalitzat. Tanmateix, per alguns de nosaltres el simple fet de poder-ne parlar no només significa un record històric emotiu sinó que resulta una oportunitat d'or per rellegir un llegat intrínsecament lligat a un anhel, el d'un futur socialment just, intel·lectualment lliure i solidàriament pròsper!

A la interpretació dels Noëls l'organista Christopher Herrick.

La suite de clavecí ens la interpreta Anne Robert.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

2 comentaris: