dissabte, 8 de juny de 2013

SCHUMANN, Robert (1810-1856) - Der Königssohn, Op.116

Johann Peter Hasenclever - Das Lesekabinett
Obra de Johann Peter Hasenclever (1810-1853), pintor alemany.


- En record del 203è aniversari del naixement de Robert Schumann -



Robert Schumann (1810-1856) compositor i pianista alemany nascut a Zwickau. Si un dels nostres exercicis diaris fos el d'haver de definir el romanticisme, com a període artístic i filosòfic, possiblement ho podríem fer en nom i en record de Robert Schumann. Aquesta circumstància, tot i els maldecaps vitals associats a la complexa personalitat de l'alemany i vist amb la perspectiva que el temps ens atorga, parlaria clarament en favor seu. Perquè Schumann, que avui hauria d'agafar empenta per apagar 203 espelmes, va ser un dels més fidels representants d'aquesta filosofia tan expressionista en música, pintura, literatura i, en general, amb tot allò relacionat amb la cultura. Parlar de Schumann pot semblar fàcil. D'entrada, per la quantitat de referències a l'entorn del seu univers singular, marcadament inestable i d'un perfil més bohemi que social. De l'altre, per la quantitat, ingent, d'edicions existents i d'una qualitat contrastada. Ara bé, tot i el caràcter erràtic, Schumann va demostrar una habilitat innata amb el piano i també una creativitat màgica que va plasmar, a un nivell sublim, a un repertori no excessivament extens però molt representatiu de la seva forma d'entendre i d'imaginar una realitat que sovint detestava. 148 opus, amb especial atenció a les seves simfonies, concerts i sonates de piano però, també, a les nombroses cançons i obres corals. I ja que parlem de coral, avui ens centrarem en aquest "desconegut" gènere quan la referència és el Robert d'avui. I atenció perquè no dubtaré en considerar el Der Königssohn (el fill del Rei) opus 116 per a veus solistes, cor i orquestra, com un dels tresors corals més inesperats que he tingut el plaer de conèixer. 

Schumann, bon amic de Mendelssohn, admirava profundament la obra del seu contemporani i crec poder afirmar, amb el marge d'error que cadascú consideri oportú, que aquesta és una obra que directament homenatja al seu admirat col·lega. L'estètica, el format, la metodologia... la relació i la connexió amb les grans obres corals de Mendelssohn, per qui sento un amor incontrolable, és evident i sublim. Der Königssohn és una de les quatre balades que Schumann va compondre el 1851, sota un text del poeta Ludwig Uhland i precursores, aquestes, de tot un gènere d'obres concertants i narratives popularitzades durant la segona meitat del segle XIX. Alhora, si l'hi sumem la impressionant edició del segell Hänssler en què també hi trobarem el seu Rèquiem, ens trobem, sota el meu parer, amb un dels descobriments imprescindibles d'aquest 2013. Però ja que estem de festa grossa, haurem d'ajustar-nos el cinturó perquè la sorpresa no ve de la mà, únicament, d'aquesta majúscula i espectacular obra coral sinó que també vindrà per un altre descobriment tan inesperat com espaterrant. I aquest ens haurà de relacionar dos mestres, el Déu i el fill o, més ben dit, al mestre Bach i al Schumann d'avui. Potser, i seguint amb l'homenatge a Mendelssohn i observant que aquest fou un precursor en la recuperació cultural, per fortuna nostra, de la producció divina del Déu pare de la música, va decidir recuperar a Bach i, atenció, amb l'orgue. En aquest sentit, és remarcable la producció organística d'un Schumann capficat en conèixer i estudiar les fugues per orgue de Bach. Per tant, les 6 Fugues de Bach per orgue opus 60 són un treball d'orfebreria i d'una ciència sistemàtica d'observació i d'aprenentatge de la obra del gran mestre. Una d'elles, la número 6, servirà d'introducció en aquest festí musical que situa a Schuman a l'olimp dels Déus. El mateix Schumann, que va treballar durant un any seguit per poder "fer honor" al nom que porten, va arribar a afirmar, al seu editor londinenc, el següent:
"Aquesta és una obra en la qual he treballat durant tot l'any passat perquè s'ajusti convenientment amb el nom que porta, una obra que sobreviurà, de llarg, a totes les altres." (1)
Curiosament, resulta que aquest opus 60 és, per ara, un dels secrets més preservats d'un Schumann que tots coneixem, per activa i per passiva, pel seu univers de colors però en què, paradoxalment, el color de l'orgue és el de la timidesa. Avui, el dia del seu aniversari, per nosaltres serà un honor divulgar-lo d'una forma diferent, exaltant el seu art i cridant a quatre veus que un dia com el d'avui hauria de ser festiu per imperatiu legal, per recordar que la música ha estat, és i serà una de les fonts de vida i d'il·lusió de la misteriosa existència. Felicitats Robert Schumann!

A la interpretació, acadèmicament impecable, de la ballada coral, les veus i el cor del KammerChor Saarbrucken, amb la Deutsche Radio Philharmonie i la direcció de Georg Grun.

La fuga d'orgue interpretada per Georges Bessonnet.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):



















Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

7 comentaris: