divendres, 14 de juny de 2013

MAYR, Johannes Simon (1763-1845) - Te Deum (1805)

Moritz Calisch - Mother’s Blessing (1844)
Obra de Moritz Calisch (1819-1870), pintor holandès.


- En record del 250è aniversari del naixement de Johannes Simon Mayr -



Johannes Simon Mayr (1763-1845) compositor alemany nascut a Mendorf. Festa grossa a Bèrgam avui divendres per la celebració d'aquest emotiu 250è aniversari d'un dels compositors d'òpera germano-italians més importants de la història. Quan se'ns obre la finestra i el capítol referent a Mayr, hem de situar els sentits en diferents angles i curvatures per entendre el seu fruit artístic. Per una banda, hem de mirar a Alemanya, país on va néixer i on circumstancialment va viure i es va formar durant els primers anys. Hem de mirar, evidentment, a Itàlia, on va desenvolupar tota una carrera professional amb el nom de Giovanni Simone Mayr. I, també, haurem de fer parada i fonda a Viena, ciutat on va visualitzar un estil musical que ràpidament va adoptar per a la seva música. Perquè Mayr, autor d'una setantena d'òperes però també d'una descomunal producció sacre i d'obra secular instrumental, va tenir un accent mozartià que el va acompanyar al llarg de la seva vida. Aquesta simpatia per l'art austríac, inspirat especialment per la música del geni de Salzburg, és molt visual i evident en el cas de Mayr. I avui, que haurem de celebrar el seu aniversari, és pertinent fer-ho amb un himne d'exaltació. I en aquests casos, un Te Deum és un bon argument per festejar aquesta efemèride tant especial. Recordem que Mayr, tot i ser reconegut arreu del món pel seu perfil teatral, va ser un esplèndid compositor d'oratoris, misses (la majoria d'elles no editades encara) i gran quantitat d'obres menors. Aquesta devoció per l'església venia induïda contractualment en el seu càrrec de mestre de capella de Bèrgam. Com bé sabem, la literatura musical eclesiàstica havia de ser constant i sistemàtica. I així ho va ser tot i que malauradament, i pel nostre gust, la majoria d'ella resta pendent de classificar, estudiar, editar i enregistrar. Per sort, aquest operístic i, en certa manera, teatral i eminentment festiu Te Deum, ha estat convenientment adaptat al nostre univers postmodern. 

Pel que sembla, aquest himne es va compondre el 1805 en motiu de la coronació de Napoleó Bonaparte com a rei d'Itàlia. Aquesta festivitat solemne va tenir lloc el 26 de maig d'aquell any i dins el monumental programa musical hi figurava, a manca de confirmació històrica oficial, aquest himne tant recurrent. Un Te Deum estèticament més operístic que religiós fet absolutament comprensible si oficialment va ser escrit per a la commemoració d'un rei "il·lustrat" i aparentment poc devot. En sí mateix, és una obra alegre, de constants referències als grans clàssics vienesos i on la música es un complement imprescindible tan per les veus solistes com per les parts corals. El conjunt és virtuós, elegant i representa, amb fidelitat, el qui va ser i el què va fer aquest alemany, geogràficament situat a Itàlia i amb la mirada permanent a Àustria. En la mateixa edició en què trobarem aquest Te Deum hi trobarem, així mateix, la Missa en Do major de Mozart la qual, pel que sembla, va dirigir el mateix Mayr a Itàlia durant una de les tantes representacions que se'n devien fer. La paternitat a l'entorn de la pròpia missa és certament dubtosa ja que algunes fonts l'atribueixen al seu pare Leopold de qui, precisament, fa pocs dies n'escoltàvem una de les seves misses solemnesNo ho comentava, però introduiré el Te Deum amb la Obertura de Sisara, una de les seves òperes i que trobarem en una edició, interpretativament millorable, de Tactus en què també hi podrem escoltar, en primícia, un parell dels seus concerts de pianoforte, sensiblement interessants de conèixer i de situar en l'amplíssim organigrama de la música del segle XVIII. Altre vegada, aquests s'emmirallen en la música dels seus contemporanis austríacs. Mayr, tenia entre cella i cella una obsessió pels Mozart, Haydn i companyia. Comprensible, molts de nosaltres tenim aquesta inexplicable obsessió que circumstancialment desapareix quan delectem els nostres sentits amb la seva música eterna. Avui Mayr parlarà en veu pròpia, s'ho mereix 250 anys després però, d'una forma subjacent, no deixarem d'escoltar un eco llunyà i una preciosa tonalitat de fons que ens recordarà la música d'una gran edat d'or, aquella formada pel triangle Mozart, Haydn i Beethoven!

A la interpretació la Ingolstadt Georgian Chamber Orchestra, amb les veus i el cor del Simon Mayr Choir i amb la direcció de Franz Hauk, a qui agraïm sincerament la quantitat d'edicions en exclusiva que ha recuperat, i pretén recuperar, de Johann Simon Mayr.

La obertura ens la interpreta l'Orchestra da Camera dell’Etruria sota la direcció de Paolo Ponziani.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):




















Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Amigo Pau muchas gracias por Mayr ,
    Tengo mas Tactus para enviaros, pronto os enviaré mas joyas.
    Un abrazo
    Milton

    ResponElimina