dimecres, 19 de juny de 2013

JUNCA, Francesc (1742-1833) - Missa en La major

Josep de Ribera - Martyrdom of St Lawrence
Obra de Josep de Ribera (1591-1652), pintor valencià.


- Recordatori de Francesc Juncà -
En el dia de la commemoració del seu 180è aniversari de decés



Francesc Juncà (1742-1833) compositor i organista català nascut a Sabadell. Atenció al compositor d'avui perquè la seva història de vida ens donarà a conèixer dues realitats; la seva i la nostra. D'una banda, un dels tants actors de la galàxia catalana que van néixer, viure i morir en plena efervescència musical i que en nom d'aquesta van deixar un llegat immens de partitures. D'altra banda, la nostra realitat actual en què, tot i ser un dels compositors més importants del període clàssic, el seu nom malviu miserablement ignorat per grans i petits, animals i vegetals i, fins i tot, per la majoria d'intèrprets d'aquest país. En essència, un drama per la cultura i per la música de Catalunya. Anem a pams i descobrim qui va ser aquest tal Juncà nascut a la vallesana Sabadell. La seva formació musical, a càrrec de l'Escolania de Montserrat, va posar les bases a qui seria un dels representants més purs del classicisme religiós català. Mestre de capella de reserva a Santa Maria del Mar i mestre de capella de ple dret a la Catedral de Girona, la seva agricultura musical va ser, en nombre i en qualitat, la eclesiàstica. Aquesta gaudia d'una reputació i d'un eco peninsular important fet il·lustrat, també, amb un llegat d'unes 300 partitures. Tot i ser un actor menystingut i abandonat al nostre estressant i tecnològic univers actual, el cert és que no hauríem de passar per alt la vida i obra d'un autor que va néixer 10 anys més tard que Joseph Haydn i que va morir 6 anys més tard que Beethoven

Per tant, un període tant dilatat de temps que quasi va veure néixer i morir tota una arquitectura musical, la clàssica, per la que necessàriament va fluir intensament la seva música. Doncs bé, actualment només podrem trobar una edició, en exclusiva, al seu nom. I encara més trist serà observar la seva absència dins el panorama musical tot i celebrar, aquest 2013, el 180è aniversari del seu decés. Tot i això, deixarem els plors i les lamentacions i ens fixarem en aquesta mirada històrica al seu paisatge musical en què la litúrgia, com deia, n'és l'absoluta protagonista. I en aquest sentit, haurem de donar gràcies a l'esplèndida labor històrica de Joan Pàmies i del seu equip durant la seva primera representació l'any 1999, en viu, a la Catedral de Girona. Malauradament, no podrem dir el mateix del rigor interpretatiu el qual pateix considerables irregularitats que de ben segur distorsionen definitivament la qualitat inherent d'una música imprescindible per entendre la història de la cultura catalana. La missa és genuïnament propera, salvant les distàncies, amb les misses de Mozart i Haydn. La inspiració amb aquests compositors és òbvia tenint en compte el ressò i la potència musical dels dos clàssics per antonomàsia. Un detall curiós, en relació a la Missa en La major per a veus solistes, cor i orquestra, escrita el 1777, és el d'iniciar-la amb una brevíssima obertura instrumental. 

Detall intranscendent en qualsevol cas però anecdòtic d'un treball molt ben estructurat però, malauradament, molt mal interpretat, especialment per part dels solistes i de la orquestra. El cor és un dels pocs arguments que donen validesa a la recuperació d'una missa que, sota el meu parer, transcorre clarament de menys a més. Tot i aquest vector interpretatiu, crític tenint en compte que en música és imprescindible, el fet de poder trobar una ressenya musical en nom de Juncà ja mereix la nostra sincera enhorabona. Ara bé, és evident que ens trobem amb una edició de perfil més amateur que professional i, per tant, l'haurem de contextualitzar, abans de fer crítiques destructives, en aquest sentit. Molts de nosaltres l'escoltarem una vegada i la oblidarem pels segles dels segles. Si fa o no fa com ha passat, i passarà, amb Juncà. Alhora, si la interpretació és un aprovat de miracle, gràcies al cor en aquest cas, possiblement costarà anys i panys tornar a gaudir d'una aproximació a un univers creatiu tan interessant de conèixer com necessari per entendre la realitat d'un país, el nostre, en què malauradament tothom ens coneix per un o altre esportista ben carregat d'il·lustracions però massa sovint mancat d'il·lustració. El que sí és evident que molt pocs ens coneixeran per la història d'una música que, incrèduls de nosaltres, es va escriure en un altre temps però en el mateix espai, aquell que tots coneixem i delimitem amb el nom de Catalunya!

A la interpretació la Orquestra de Cambra Catalana, amb el Cor de Cambra Dyapason i la direcció de Joan Pàmies.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

9 comentaris:

  1. Amigo Pau muchas gracias por compartir las joyas musicales de nuestra tierra, observad vuestro correo nuevas joyas TACTUS.
    Salut!!!
    Milton

    ResponElimina
  2. Dear Pau,

    again a great find, a worthy composer and an ambassador for Catalan music.
    Cheers to Catalunya !!

    Greetings,

    Peter

    ResponElimina
  3. Pau, the link here is no longer accessible. Please repost if possible. Thanks!

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina