divendres, 3 de maig de 2013

PAER, Ferdinando (1771-1839) - Oratorio "Il Santo Sepolcro"

Henry Fuseli - Christ Disappearing at Emmaus
Obra d'Henry Fuseli (1741-1825), pintor suís.



- En record del 174è aniversari del decés de Ferdinando Paër -



Ferdinando Paër (1771-1839) compositor i organista italià nascut a Parma. El cognom Paër em resulta agradablement familiar des del dia que a casa meva vaig decidir, involuntàriament, fer trontollar les parets i alarmar els veïns amb el seu espectacular Concert d'orgue. Des d'aleshores i també, tot sigui dit, amb el descobriment de la seva solemne i operística Missa Piena, el seu nom ha ocupat un lloc preferent en la meva història de vida, si bé, amb l'evident restricció del poquíssim repertori recuperat, a dia d'avui, del seu llegat. Recordem que la figura de Paër, íntimament relacionada amb la producció teatral italiana d'entre segles, concretament, els de l'edat d'or del bel canto italià, va ser un compositor tant prolífic en òperes com oblidat a la postmodernitat. Ferdinando Paër, fill d'un trompetista de la Guardie del Corpo del Duc de Parma, va començar a estudiar música i clavicèmbal amb Gian Francesco Fortunati. Alhora, va començar a sentir interès per l'art vocal fet pel qual també estudiaria cant. De fet, les primeres produccions d'un jove Paër van ser de caràcter vocal religiós. Motets senzills amb acompanyament a l'orgue que van anticipar la seva primera producció teatral l'any 1792. El Duc de Parma, protector en el seu dia del seu pare, va quedar fascinat per la imaginació compositiva d'aquell jove i el va nomenar Mestre de Capella honorari de Parma amb uns emoluments considerables que no van sinó augmentar el gust i la predisposició musical d'un Paër en ple apogeu creatiu. En plena carrera artística, va decidir viatjar a Viena i posteriorment a Dresden. Bona elecció ja que, tot i el càrrec honorífic a Parma, va decidir quedar-se a l'atractiva ciutat alemanya per fer-hi vida i obra. Uns bons anys estaria a la ciutat germànica fins el moment en què Napoleó i la seva revolució van fer acte de presència ja que el magnànim emperador francès va decidir "adoptar-lo" de bones maneres i el va convidar a quedar-se a París, amb un bon jornal evidentment, a les ordres musicals dels revolucionaris francesos. De fet, l'estada a la capital francesa seria la definitiva ja que seria en aquella ciutat on respiraria l'últim àtom d'oxigen i nitrogen de la seva vida. 

Avui, precisament, fa 174 anys del decés del nostre simpàtic amic italià. Considerat el més gran compositor d'òperes italià de finals del XVIII, amb el permís del seu contemporani i bon amic alemany Johann Simon Mayr, Paër va impregnar la seva música, fos instrumental o vocal, d'una innegable aroma operística. L'exemple, les dues obres que protagonitzen l'espai d'avui. La primera d'elles, una Gran Sonata en La major número 2 per a pianoforte, publicada l'any 1810, és un exemple eloqüent del caràcter festiu i teatral de la seva música. Introducció del seu Oratori Il Santo Sepolcro per a veus solistes, cor i orquestra, estrenat l'any 1803 a Viena, i d'estil teatral tot i els intents, tenint en compte la cronologia dels esdeveniments que narra l'oratori, de no caure en la frivolitat i menys amb un text sagrat. No obstant, Paër era tant bon compositor d'òperes que no va poder resistir la temptació de fer un esplèndid oratori, a la manera de fer del seu coetani Mayr, més teatral que solemne com devia ser, a priori, un text sagrat i teològic. Àries, recitatius relativament breus i orquestració acadèmicament brillant, són els arguments d'aquest oratori d'un sol acte en què s'explica, al·legòricament, la Passió de Jesucrist. Precisament, i ja que hem fet referència a Mayr, quedi clar que el breu Invito inicial és obra seva. És una invitació, precisament i efectivament del mateix compositor alemany, a gaudir i a deixar-nos embadalir per la música, veu i recursos del seu bon amic Paër per qui sentia una sincera admiració. Per mi, tot i no poder-ho fer sovint, és un plaer i un deure inalienable el recuperar el mestre italià el dia del seu aniversari de decés. Divendres radiant i primaveral, de verd intens i de floració exuberant en un cap de setmana, aparentment, ideal per fruir dels colors de la naturalesa ben acompanyats, com sempre, de la bona música ja que les plantes i els animals del nostre entorn, tot i les aparences, també ho agrairan!

A la interpretació, les veus i el cor del Simon Mayr Choir, amb els instruments del Simon Mayr Ensemble sota la direcció conjunta de Franz Hauk.

La Sonata interpretada per Andrea Di Renzo.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

CPDL:  No disponible.


















Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Estimado Pau, muchas gracias por vuestras joyas musicales
    Ferdiand Paer es un compositor poco interpretado, estas grabaciones son unas verdaderas rarezas!!!
    Un fuerte abrazo
    salut!!!
    Milton

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poco interpretado, aun así, las pocas obras editadas son de muy buena calidad. Solo hay que fijarse, a parte de estas dos de hoy, su Misa (sello Carus) y su concierto, espectacular, de órgano!

      Gracias Milton!!
      Salut!
      Pau

      Elimina