dissabte, 4 de maig de 2013

KALLIWODA, Johann Wenzel (1801-1866) - Symphony, No.6 in G Minor, Op.132

Jean Charles Cazin - Cottage in the Dunes
Obra de Jean Charles Cazin (1840-1901), pintor francès.




Johann Wenzel Kalliwoda (1801-1866) compositor i violinista txec nascut a Praga. Fa uns bons dies, al redescobrir els fantàstics concerts de violí de Bernhard Molique, comentava la similitud amb la música d'un Kalliwoda a qui sempre tinc ben present. No en va, aquesta serà la quarta vegada que en parlaré ja que no puc sinó rendir-me a la qualitat instrumental dels seus treballs. Nascut a Praga, antiga Bohèmia, el cert és que Kalliwoda va viure i treballar, principalment, a Alemanya, fet pel qual l'hauríem de considerar, pròpiament, un autor de factoria i de segell germànic. Tot i això, els primers anys de formació, i de primeres introspectives al món professional, els va dur a terme a la capital bohèmia. Allà, amb només 15 anys, seria admès com a violinista, el seu inseparable instrument, a l'orquestra del teatre de Praga. L'oportuna visita al seu germà, exiliat voluntària o involuntàriament a Donaueschingen, li van obrir les portes a un oportú càrrec vacant a la Kapellmeister del Príncep de la Cort. Aquest, informat de les bones dots artístiques d'aquell jove de només 20 anys, li va oferir el càrrec l'any 1822. Allà hi romandria fins el 1848 com a conseqüència de la dispersió del grup orquestral degut a la Revolució francesa, a la posterior destrucció del teatre en què treballava i a la mort del seu protector i mecenes de la cort, el príncep Karl Egon II de Fürstenberg l'any 1854. Tocat, enfonsat i possiblement malalt, es va retirar de l'escena europea, havent deixat empremta en autors com Schumann, i es va instal·lar, fins a l'últim dels seus dies, a Karlsruhe

Wilhelm Scheuchzer - Residenzstadt Donaueschingen Aquarell 1827
Vista de Donaueschingen l'any 1827, obra de Wilhelm Scheuchzer (1803-1866), pintor suís.

Bona música no ens en falta en el seu cas. I un dels motius pels quals avui dia comencem a dimensionar a Kalliwoda és per les seves simfonies. Fins a set en va escriure les quals han estat, excepte la primera, brillantment editades. La d'avui, introduïda per la seva contundent Obertura número 17 en Fa menor opus 242, serà la seva Simfonia número 6 en Sol menor opus 132. Escrita en el període comprès entre el 1839 i el 1843 una etapa, per cert, d'ebullició creativa del compositor. A diferència de molts autors, ell va tenir la fortuna de veure interpretada, sota la seva pròpia direcció imaginem, aquesta simfonia en viu i en directe tot rebent, acte seguit, molt bones crítiques, entre elles, la d'un sorprès Robert Schumann. Si bé la número 6 no deu estar al nivell creatiu i genial de la número 5, la que recuperàvem fa uns bons mesos, el cert és que segueix l'estil d'aquesta amb unes mostres d'un talent i d'un domini dels arguments romàntics indiscutibles. Les melodies són sempre fresques i alternants, amb frasejos molt originals i amb recursos orquestrals exigents i sobris. Si us agrada la música del període romàntic no dubto que Kalliwoda us emocionarà. A la seva manera, i a diferència dels seus ideòlegs principals Schumann, Mendelssohn i Schubert, descobrirem un autor propi, brillant i de qui, encara, resta pendent recuperar tota una producció ingent. Dins d'aquesta hi trobarem fins a tres misses una d'elles, concretament la Missa en Fa, recuperada en partitura pel segell Carus que tant de bo, i no dubto que acabarà fent, editi en primera gravació mundial ben aviat. Mentrestant, i sota l'anhel de més enregistraments d'un Kalliwoda genial, gaudirem feliçment de les seves simfonies les quals mereixen la nostra màxima i sincera atenció!

A la interpretació de la simfonia la Pilsen Radio Orchestra sota direcció de Jirí Malát.

L'obertura interpretada pel conjunt alemany Die Kölner Akademie sota direcció de Michael Alexander Willens.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

CPDL:  No disponible.


















Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: