divendres, 31 de maig de 2013

HAYDN, Joseph (1732-1809) - The Storm

Claude-Joseph Vernet - Tempete de mer avec epaves de navires
Obra de Claude Joseph Vernet (1714-1789), pintor francès.


- En record del 204è aniversari del decés de Franz Joseph Haydn -



Joseph Haydn (1732-1809) compositor austríac nascut a Rohrau. Seguim navegant plàcidament per l'oceà clàssic per a retrobar-nos amb un dels seus màxims exponents. Amb Joseph Haydn no calen formalitats ja que gaudeix del reconeixement i del ressò absolutament merescut i per altra banda imprescindible per delimitar i definir un dels capítols més importants de la voluminosa i dinàmica història de la música. Doncs bé, avui 204 anys després de la mort parlarem de Haydn en veu pròpia però també en veu d'altri i tot seguit entendrem per què. Per manca de temps, avui el discurs quedarà sintetitzat i limitat a la producció musical que presentarem en aquest últim diumenge de maig. Haydn, un cognom d'una potència musical universal, va dedicar tota la seva vida a la creació musical. Entre aquestes produccions, tot i ser conscients que la majoria d'elles han estat editades en diverses ocasions, encara hi podem trobar petits tresors del seu puny i lletra que, per indeterminacions quàntiques inexplicables, són, a dia d'avui, ignots per a les oïdes generals. Una d'elles, és La Tempesta H.24a n.8 per a veus solistes, cor i orquestra. Escrita l'any 1792, és un poema descriptiu, com fàcilment podrem deduir, d'una tempesta nocturna fulgent i destructiva que finalitza amb una preciosa oració pel retorn de la tranquil·litat. Inspirat en La Creació, Haydn la va compondre durant la seva estada a Londres i sota inspiració d'un poema de John Walcot (1738-1819). Un descobriment interessant i particularment emotiu. Seguirà una de les precioses sonates de clavicèmbal editades en primera gravació mundial. Concretament, la Sonata en Re major Hob XVI 14. De tres moviments, és una de les tantíssimes sonates que va escriure i se'ns presenta amb la forma característica ràpid-minuet-molt ràpid. 

I com comentàvem abans, introduirem una partitura, en veu d'altri, escrita per Luigi Cherubini amb una història rocambolesca al darrere. Efectivament, el Dirge on the death of Joseph Haydn (o un cant sobre la mort de Joseph Haydn) per a veus solistes, cor i orquestra va ser escrit per Cherubini, esplèndid compositor italià, l'any 1805. Immediatament ens ve en ment que el bo d'Haydn, evidentment, no estava mort. Cherubini, pecant d'ingenuïtat, va rebre una nota (a saber d'on venia) que indicava que Haydn havia mort per la qual cosa ràpidament va decidir escriure una al·legoria final, preciosa tot sigui dit, en honor a l'austríac. Sigui com sigui, s'acabaria utilitzant l'any 1810, ara sí, per homenatjar, mesos després de la seva mort, a Haydn. És una obra lúgubre d'entrada, amb un discurs instrumental extens, un recitatiu i un cromàtic tercet solista i coral final. Estructurat polifònicament, és una mirada poètica al renaixement tot assolint un profund impacte en l'audiència del seu temps. Per altra banda, en l'edició de Carus en què trobarem aquestes dues obres, tan la de Haydn com la de Cherubini, hi podrem escoltar el contundent arranjament que Felix Mendelssohn va fer de l'espectacular Te Deum d'Handel. Una meravella i una explosió sonora en una edició d'autèntic luxe. Meteorològicament parlant, avui no es presenta el dia especialment tempestuós. Amb Haydn, les tempestes són metafòriques i al·legòriques d'una realitat més social i no tan climatològica. En qualsevol cas, un recordatori especial per un Haydn sempre omnipresent a la nostra vida!

A la interpretació les veus solistes i el cor del North German Radio Chorus, amb la Göttingen Festival Orchestra sota direcció de Nicholas McGegan.

La sonata interpretada per Filippo Emanuele Ravizza.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):



















Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: