dissabte, 11 de maig de 2013

GRAUPNER, Christoph (1683-1760) - Christmas in Darmstadt

Anthony van Dyck - The Abbe Scaglia Adoring the Virgin and Child [1634-35]
Obra d'Anthony van Dyck (1599-1641), pintor flamenc.


- En record del 253è aniversari del decés de Christoph Graupner -



Christoph Graupner (1683-1760) compositor i organista alemany nascut a Kirchberg. Divendres nit i servidor tancant la setmana amb la literatura musical d'un dels mestres més importants de la història de la música alemanya. Perquè Graupner, contemporani de ple de Johann Sebastian Bach i cantor de l'església de Sant Tomàs de Leipzig abans que aquest agafés el bàcul sagrat i convertís la seva vida en una història celestial, va ser un compositor extraordinàriament prolífic, especialment, en cantates luteranes. Fins el moment, el recull classificat ascendeix a 1400 la majoria d'elles disponibles, per qui tingui curiositat, en el registre immens del Projecte de Biblioteca Internacional de Partitures Musicals, més conegut per l'acrònim IMSLP el qual, val a dir, és una eina d'una potència cultural inigualable, a l'altura, i en equivalència en pintura, al magnífic i impressionant Google Project ArtDoncs bé, si obrim l'etiqueta de Graupner en aquest registre ingent hi trobarem, disponibles, fins a 1742 partitures un nombre que, evidentment, s'anirà ampliant amb el temps. Fet aquest breu apunt per a situar-lo en una escala pertinent dins de l'univers de la música, ens situarem en context i presentarem el menú musical d'un Graupner que avui divendres celebra el 253è aniversari de decés. Un motiu més que suficient, en un any en què commemorem el seu 330 aniversari de naixement, per a recuperar-lo conseqüentment. I sort en tenim de poder-ho fer ja que Graupner, com molts altres compositors i de forma que per nosaltres ens resulta absolutament inexplicable, va suplicar que es destruïssin totes les seves obres després de la seva mort. Celebrem que la cort de Darmstadt, per la qual va treballar incansablement durant més de 40 anys, fes cas omís a la suplica autodestructiva del seu discípol més important. 


Gabriel Bodenehr (1664-1758) - Darmstadt 1710
Vista de Darmstadt, obra de Gabriel Bodenehr (1664-1758), cartògraf i gravador alemany.

Doncs bé, en aquella cort de la ciutat del sud-oest alemany, Graupner tenia per costum escriure una cantata per a cada diumenge de l'any i així durant els 46 anys en què va viure i treballar per l'aristocràcia político-religiosa d'aquell paisatge. Recordem que Graupner, tot i morir l'any 1760, va haver de deixar de compondre l'any 1753 degut a una ceguesa irreversible. Abans, no obstant, va tenir el temps i l'èmfasi necessaris per estructurar tota una producció de música de proporcions gegantines. Si bé el seu repertori vocal representa el 75% del total de la seva producció, no oblidarem el 25% restant en què hi trobarem, entre altres, les partitures, sublims i delicioses, de clavicèmbal que avui recuperarem en sintonia amb un parell de cantates de Nadal. Per tant, dualitat de registres els d'avui per a commemorar la galàxia Graupner la qual, lluny de semblar anecdòtica i distant, se'ns presenta, cada dia amb més consistència, amb un argument sòlid, potent i determinant per entendre el barroc alemany i el seu progressiu i posterior redisseny clàssic. L'estil de les cantates de Graupner segueix, en general, un marc metodològic definit i sistemàtic. Introducció solista o coral, ària, coral, ària, recitatiu i cor final. En la primera part, el text es relaciona amb l'Evangeli del dia o la lectura Epístola. Generalment, anuncia el tema de la cantata i, sovint, Graupner l'etiqueta amb el nom de Dictum. La sentència es compon, principalment, en la forma d'un acompanyament recitatiu i és cantada pel tenor. Els recitatius i les corals són la exegesi narrativa dels passatges bíblics i professen veritats eternes, formulades en tercera persona. Les àries són reaccions personals a les veritats decretades i es troben en primera persona. La importància de les corals queda ben definida en el tancament final de cadascuna de les 1400 cantates...

La cantata que obrirà el plat vocal del dia serà la Wie schön Leuchtet der Morgenstern, de 1733, i pensada per a la festivitat de Pentecosta festa que, objectivament parlant, ens reafirma en l'esperit bíblic, no mercantilista, del Nadal. La següent cantata és Machet di Tore weit per al primer diumenge d'advent, de 1727. Veus solistes, cor i orquestra barroca amb acompanyament d'instruments de vent. L'èmfasi de les cantates es manifesta, majoritàriament, en la representació del món com a una prova de fe i per això els texts expressen un aiguabarreig d'alegria i penitència. I com deia anteriorment, acompanyaren les cantates unes partitures fresques, dolces i encisadores de clavicèmbal. Les Partites, així les anomena Graupner, és una terminologia molt recurrent a Alemanya per a referir-se a una sèrie de moviments de dansa. Suite o Partita, en aquest cas, serien sinònims. L'estructura estàndard de la Suite era una seqüència d'allemande, courante, sarabanda i gigue. Però de la mateixa forma que altres compositors, Graupner adapta l'estructura al seu gust. La Partita en La major GWV 149 comença amb un preludi, un allemande, un courante, una sarabanda doble, un menuet i una ària amb cinc variacions, abans de tancar amb una gigue. Si bé la chaconne, que escoltarem al final del repertori d'avui, és realment la que tanca el conjunt de l'extensa Partita en La major
"La seva comprensió penetrant de tots els aspectes de la ciència musical i, en particular, les seves habilitats en música sacra, un camp en el qual no coneix rivals, li asseguren una fama imperible, com les grans qualitats del seu cor asseguren que tots els que l'han conegut no l'oblidaran mai
Així escrivia una crònica, en un diari d'Hamburg, el 29 de maig de 1760 dies després de la mort de Graupner. Ell va ser un músic descomunal que també va tenir temps i vocació per estudiar matemàtiques, filosofia i astronomia a la Universitat de Leipzig. Alhora, va tenir en el Pietisme, un corrent religiós de caràcter reformista i luterà, la seva font d'inspiració creativa, intel·lectual i vital. En nom d'aquest, va caracteritzar tota una vida marcada pel seu profund compromís amb la música, la cultura i la societat del seu país en un temps en què Graupner era, molt probablement, un dels noms més valorats i admirats per a propis i estranys. De fet, no resulta extravagant, tenint en compte les circumstàncies, escoltar la història o llegenda que explica la desil·lusió que van sentir els habitants de Leipzig el dia que Graupner va deixar el seu lloc a un desconegut i mediocre Johann Sebastian Bach... Temps era temps i, no hi ha dubte, que la vida dóna moltes voltes benvolgut Graupner!

Les sonates de clavecí, en un enregistrament excepcional, interpretades per la japonesa Naoko Akutagawa.

Les cantates interpretades pel conjunt vocal i instrumental Les Idées Heureuses sota la direcció de Geneviève Soly.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

CPDL: No disponible.


















Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

9 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Gracias por tan interesantes álbumes, y además por estar a mp3-320 máxima calidad. Saludos!

    ResponElimina
  3. Dear Paul,

    I have been in Hospital for quite a while, so haven't been able to see and hear all the gems You pick for us each time. I have a lot of catching up to do, there are some very interesting names I see. This Graupner CD from today fills a gap between Bach's Weihnachtsoratorium and works of minor composers. Graupner was in his time well liked, and I like him too.

    Thanks again Dear Paul !


    Greetings
    Peter

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dear Peter!

      I hope you feel better! I'm very happy to see you again!
      You know I love the Graupner sacred works! Besides, his harpsichord scores are amazing!!

      Thank you so much!!
      Greetings!
      Pau

      Elimina
  4. Amigo Paul:

    Este trabajo tuyo con este blog es una joya de la humanidad. Puede haber gente interesada en pequeñas visiones, pero las artes son un patrimonio de la humanidad, no de pequeños grupos comerciales o de interés. Te felicito, aunque sea yo un humilde don nadie. He revisado cada uno de tus links y veo que varios de ellos han sido dañados. Ojalá puedas reponerlos paulatinamente.
    Además la exposición de obras pictóricas me parece de una calidad altísima y expones obras que uno rara vez podría conocer u observar. Gozo tanto con tu música como con tus pinturas.
    Un abrazo desde Chile.
    Rodrigo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Querido Rodrigo!

      Muchísimas gracias por tu comentario alentador. Te lo agradezco de verdad.
      Este blog es uno de mis refugios ante el silencio artístico del mundo real que vive abducido y poseído por el sin sentido capitalista.
      La música y el arte son la esencia misma de lo que llamamos civilización ya que la cultura es nuestra palabra y nuestro argumento ante el misterio de la vida.

      Te agradecería que me dijeras que links no funcionan e intentaría reponerlos lo antes posible. La verdad llevo unas semanas de trabajo agotador que limita gran parte de la atención que este espacio requiere. Y si te gusta la pintura no dejes de visitar la web de Google Project Art... imprescindible, su trabajo por la difusión de las grandes obras maestras de la pintura es impagable.

      Muchas gracias de nuevo.
      Abrazo desde Catalunya!
      Pau

      Elimina
  5. The link is dead, could you please re-upload? Thanks!

    ResponElimina
  6. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina