dijous, 16 de maig de 2013

ENGEL, Johann Jakob (1741-1802) - Symphonies

Anton Graff - Johann Jacob Engel 1773
Obra d'Anton Kraft (1736-1813), pintor suís.




Johann Jakob Engel (1741-1802) escriptor, filòsof, autor teatral i, aparentment, compositor alemany nascut a Parchim. I dic aparentment perquè la vida musical d'Engel és absolutament desconeguda i roman misteriosament absent en la seva biografia. Per tant, haurem de fer una exercici extra d'imaginació per tal de situar a un Engel molt reconegut en els cercles il·lustrats berlinesos del segle XVIII però totalment silenciat de tota referència si ens cenyim, exclusivament, a les seves partitures. En qualsevol cas, el currículum d'Engel és acadèmicament brillant tenint en compte que, entre moltíssimes activitats diferents, va figurar la de ser el mentor dels germans Alexander i Wilhelm von Humboldt, Professor de Filosofia a Berlin, Engel va ser una figura pública intel·lectual i un autèntic referent liberal del seu temps. Tutor, a banda dels germans Humboldt, del príncep hereu Frederic Guillem III de Prússia. La literatura d'Engel englobava aspectes polítics, filosòfics, artístics, estètics i científics de la vida, no obstant, la seva vena artística era proporcional a la literària i científica fet que el va promocionar a la direcció del Teatre Reial de Berlín l'any 1787. Si bé els seus tractats de filosofia gaudien d'àmplia popularitat, també va escriure llibrets teatrals que molt ràpidament van ser musicats i interpretats amb major o menor fortuna. Un d'ells fou instrumentat per Christian Gottlob Neefe, un dels primers professors de BeethovenAra bé, què podem dir del llenguatge estrictament musical i més enllà d'una de les seves publicacions de nom "Sobre la pintura musical (1780)" en què articula tota una tesis en defensa de la poesia musical i en detriment d'allò que ell anomenava "estètica d'imitació", doncs ben poca cosa sincerament. 

Les simfonies que avui recuperaré, i en absència física del llibret de l'edició en què han estat publicades, m'impossibilita conèixer i documentar amb detall aquesta inesperada i sorprenent vocació musical d'un filòsof il·lustrat. I em resultaria sensiblement més sorprenent si no fos perquè aquest no és el primer cas històric de personatges destacats en ambients i acadèmies diverses que van dedicar un bon temps a la composició i/o interpretació d'algun instrument. Frederic el Gran, Leopold I o William Herschell són exemples destacats d'aquest extrem. Per tant, tot un recull de simfonies l'autor de les quals és més que dubtós però que aparentment van ser escrites pel Johann Jakob Engel d'avui ja que buscant possibles coincidències no he localitzat cap altre Engel referent a música del segle XVIII. Tot un misteri que ràpidament oblidarem tant bon punt ens submergim en l'audició d'aquestes obres, formalment clàssiques, no innovadores però si complementàries de l'univers tan característic del classicisme. La simfonia en Re menor, la simfonia en Mi bemoll i la simfonia amb Si major. Totes elles de tres moviments estructurats en la forma ràpid-lent-ràpid. Un filòsof clàssic reconvertit fugaçment a músic tot i no tenir-ho, nosaltres, gaire clar. En definitiva, una de les tantes sorpreses que aquest món permanentment ens regala. Tenint en compte l'interessant ciutadà Engel i que la seva autèntica i essencial passió fou la filosofia i la literatura, avui finalitzaré amb una cita literària extreta de l'article "Mil días de austeridad" de Joaquín Estefanía. Un document tan devastador com necessàriament realista i en què en el seu inici, tot fent referència al llibre "Stoner" de John Edward Williams, se'ns diu: 
"Era consciente de la época que vivía. Durante aquella década, cuando los rostros de muchos hombres se tornaron permanentemente duros y fríos, como si miraran hacia un abismo, William Stoner advirtió los signos de la desesperanza generalizada que conocía desde niño. Vio hombres buenos caer en una lenta decadencia de desesperanza, destruidos al ver destruido su concepto de una vida decente; les veía caminar desanimados por las calles con la mirada vacía; les veía encaminarse hacia las puertas de atrás, con el amargo orgullo de los hombres que avanzan hacia su propia ejecución, a mendigar el pan que les permitiera volver a mendigar, y vio hombres que una vez caminaron erguidos por efecto de su propia identidad mirarle con envidia y odio por la débil seguridad que él disfrutaba como empleado de una institución que, no se sabe por qué, no podía caer (…). Conocer la miseria común le afectó y le cambió profundamente, y sin que nadie lo apreciara, la tristeza por los apuros ajenos lo acompañó en todos los momentos de la vida."
Descripció pertinent del nostre temps ja que últimament quan un es mou per la ciutat sent percebre una actitud d'apatia, desànim i d'indiferència latent en què la sensació de desemparament vers les institucions que "democràticament" ens representen, és evident. La nova Unió Europea S.A. d'abandonament massiu de la cultura, de la filosofia il·lustrada i dels valors essencials que històricament l'han definida, ha convertit, fins i tot als seus ciutadans orgànics, en productes de compra-venda sense identitat ni substància. Perquè potser, i com bé diu Josep Ramoneda en el seu article "El pacto y sus sombras", quan tot té un preu, les persones no existeixen... Pensar, reflexionar, analitzar, criticar i construir perquè així també ho va entendre Johann Jacob Engel i nosaltres ho intentarem fer, al nostre espai-temps i per una Terra humana i civilitzada, però sense perdre els referents que un dia, amb una força intel·lectual irrenunciable i com en el cas d'Engel, van posar les bases sòlides i consistents de la cultura i de la democràcia europea!

A la interpretació la Warsaw Chamber Orchestra sota la direcció de Marek Sewen.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

IMSLP: No disponible.
CPDL: No disponible.
SPOTIFY: No disponible.



















Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

6 comentaris:

  1. Estimado Pau muchas gracias por vuestra generosidad ,observa el correo.
    Salut!!!
    Milton

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina