dijous, 2 de maig de 2013

DANZI, Franz (1763-1826) - Piano quintets

Jasper Francis Cropsey - Wyoming Valley
Obra de Jasper Francis Cropsey (1823-1900), pintor americà.




Franz Danzi (1763-1826) compositor i violoncel·lista alemany nascut a Schwetzingen. Seguim a Alemanya i fem-ho revisitant un dels protagonistes d'aquest espai. I aquest any 2013 en tenim bon motiu ja que celebrem el 250è aniversari del naixement de Franz Danzi. Probablement, al nostre petit país i més enllà de la mirada còmplice a Verdi i a Wagner, de qui també en celebrem els corresponents aniversaris, el seu nom es perdrà en l'oblit ja que seran poques les referències que es faran en honor i glòria a l'alemany desconegut contemporani de Mozart, Haydn i Beethoven. Bé, en el meu cas li dedicaré tot el temps del món i de l'univers conegut ja que el 250è aniversari només el podem celebrar una vegada a la vida i, per tant, valdrà la pena aturar-se, observar, reflexionar, analitzar, escoltar i concloure a l'entorn d'un bon músic i compositor del període clàssic. I si al nostre univers quotidià la presència de Danzi és desconsoladament testimonial, val a dir que al seu temps tampoc va gaudir de l'atenció i, el que és pitjor, de l'acceptació dels seus contemporanis. Per què va ser així, doncs potser pel seu conservadorisme clàssic o potser pel seu perfil baix i poc destre en la composició segons el parer d'alguns dels seus col·legues i companys d'èxits i misèries. Per sort, i en sintonia amb una de les virtuts envejables del nostre temps en què la recuperació de partitures més o menys conegudes és una constant, el seu nom comença a veure la llum dèbil del nostre Astre Rei. I particularment, tot i que Danzi no ho podrà veure ni fruir, la seva música de cambra comença a situar-se en un punt d'interès suficient com per ser editada amb "certa" regularitat. 

La docència, conjuntament amb la interpretació i la composició, va ser una de les fonts de vida de Danzi fet pel qual la seva música, acadèmicament perfecte, no va rebre el somriure majoritari en un temps molt estricte i exigent amb aquest art. Un dels seus camps en què Danzi treballaria activament seria el dels instruments de vent. En nom seu va compondre multitud de partitures en què aquests n'eren els actors principals, els secundaris o els complementaris però sempre mirant els vents fusta i metall de reüll. En aquest sentit, hem d'emmarcar la música instrumental d'avui en què el piano, conjuntament amb tota una família ben avinguda de flauta, clarinet, trompa, fagot i oboè, domina els registres en els dos preciosos Quintets de vent i teclat opus 53 i 54. Classicisme 2.0 en temps de transició de la música il·lustrada vers la nova i revolucionària poesia romàntica. Bona interpretació d'una música galant, amable i virtuosa d'un compositor a l'ombra dels grans mestres alemanys i austríacs del segle XVIII però que no ha de desmerèixer el seu nom en absolut, ans el contrari, ens ha d'obrir la porta al coneixement de nous actors que no van tenir altre remei que dedicar el seu temps a la música per poder donar un bon futur a una família pròpia amb els anhels i els desitjos essencials de tot ésser humà, la felicitat i la dignitat. Un plaer recuperar a Danzi en aquest 2013, any en què seguirem clavats i enamorats de la seva música perquè sorprenentment, tot i el profund desconeixement que en tenim, és una constant font de riqueses, joies i tresors com els d'avui!

A la interpretació l'esplèndida pianista Christine Schornsheim amb el conjunt instrumental de vent Das Reicha'sche Quintett.


Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

CPDL: No disponible.


















Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

9 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hola Pau!
    Personalment aquesta musica em resulta encisadora i molt relaxant (potser sóc una mica simple je,je,je).
    Com sempre moltes gràcies.
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Frantisek!

      En la simplicitat radica l'elegància benvolgut amic.
      Gràcies a tu, com sempre!

      Salut!
      Pau

      Elimina
  3. Could you please restore the link?
    Thanks in advance!

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Thank you for this one. Danzi + Piano, an inspirational formula.
    By the way, outstanding, the podcast "il fagoto", I would listen to Azzolini oblivious to the passage of time.
    My Sunday soundtrack is already here thanks to you.

    ResponElimina
  6. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina