dimecres, 1 de maig de 2013

BACH, Johann Ludwig (1677-1731) - Motets

Andrea Previtali - Christ Blessing
Obra d'Andrea Previtali (1470-1528), pintor italià. 


- En record del 282è aniversari del decés de Johann Ludwig Bach -



Johann Ludwig Bach (1677-1731) compositor i organista alemany nascut a Thal. En aquest primer de maig, no seré políticament correcte i parlaré d'Alemanya i dels seus habitants, no actuals, però sí d'un temps en què la cultura vivia en dignitat. I un d'ells, de cognom Bach, que avui celebra el 282è aniversari de decés. Parlem del cosí del Bach més famós, aquell que va viure a l'ombra i en paral·lel a l'apassionant vida del gran Johann Sebastian. Johann Ludwig Bach va fer vida quasi en silenci però tot i així ens ha deixat un llegat prou destacable de partitures de contingut sacre que al seu temps van tenir l'admiració més sincera del gran Déu de la música fins el punt que va decidir copiar-les per si de cas es perdien cosa que, gràcies a la previsió del gran mestre, no ha passat. Si bé dèiem que la música religiosa fou l'extens llenguatge de Ludwig Bach, és cert que en la seva llarga estada a Meiningen, ciutat on hi viuria i hi treballaria a la seva cort fins a l'últim dels seus dies, també va deixar mostres de música secular i instrumental. Però bé, sent un Bach haurem de fer referència, obligadament, a la seva producció vocal religiosa. Tot i estar ben amagat, no dubto que els ciutadans de Meiningen el devien conèixer bé. Només caldrà gaudir i deixar-se enamorar per la preciosa música amb què el presentarem. Recuperat, en primícia, pels nostres amics alemanys del segell Carus, no podem sinó fer una reverència i agrair el redescobriment d'un tresor com aquest. 

Blaeu 1645 - Thuringia Landgraviatus
Mapa de la regió de Turíngia l'any 1645, obra de Joan Blaeu (1596-1673), cartògraf holandès.

En la tradició luterana, els Motets són un producte característic de l'escola de Turíngia en què l'homofonia n'era la metodologia dominant. És evident, com tota celebració religiosa, que tenen un significat retòric important i estan escrits per a ocasions especials. Els motets de Ludwig Bach, celestials i encisadors, són policorals, és a dir, amb doble cor i relativament extensos. Exclusivament corals, les parts solistes són testimonials i representen, únicament, un reforç del cor. De fet, i anàlogament als motets del Bach de sempre, tenen una forma i una estètica semblant. Estil contrapuntístic i pausat, sense estridències i d'una sobrietat característicament germànica. En definitiva, un autèntic plaer pels sentits. En una setmana en què molts de nosaltres, els d'aquí i els d'allà, poc o gens voldran saber dels alemanys, m'agradaria posar en valor la música com a instrument de comunió, harmonia i solidaritat. Si la nostra rivalitat esportiva és traslladés a la música de ben segur que tots plegats ens esforçaríem per poder escriure partitures a l'altura, com a mínim, d'aquesta arquitectura bachiana tant i tant bella. Ho tindríem difícil perquè fins i tot en això els alemanys, de moment, ens han passat el pentagrama, les notes i els instruments per la cara. Per sí de cas, hi posarem les oïdes i deixarem que se'ns apropin tant com puguin perquè nosaltres, àvids melòmans, ja ens agrada tenir els alemanys a prop i amb més motiu si un d'ells és diu Bach!

A la interpretació, sublim com sempre, les veus d'Ex Tempore Gent, amb els instruments barrocs del Orpheon Consort sota direcció de Florian Heyerick.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):


Johann Ludwig Bach - Das ist meine Freude (Motetes)


Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Pau, the link here is no longer accessible. Please repost if possible. Thanks!

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina