dijous, 18 d’abril de 2013

WIDERKEHR, Jacques Christian Michel (1759-1823) - Oboe Sonatas

Friedrich von Amerling - Mädchen im Profil mit schwarzer Mantille
Obra de Friedrich von Amerling (1803-1887), pintor austríac.


- En record del 254è aniversari del naixement de Jacques Christian Michel Widerkehr -



Jacques Christian Michel Widerkehr (1759-1823) compositor i violoncel·lista francès nascut a Strasbourg. Freelance del violoncel al seu temps constituint-se, potser, com un dels primers autònoms musicals de l'època amb el permís, clar està, d'un Mozart aventurer i rebel, ens trobem amb un actor de la galàxia francesa absolutament desconegut en el nostre temps. No així en el seu ja que, pel que sembla, va gaudir d'una popularitat destacable en els ambients musicals de París. Precisament, el seu art s'orienta a l'aristocràcia de la capital francesa, refinada, culte i amant de la música de cambra gènere pel qual va dedicar bona part del seu geni creatiu. Evidentment, el seu desconeixement redunda en una biografia absent dels detalls més bàsics de la seva vida fet pel qual posar accents, dièresis, grafia i exclamació al seu esdevenir vital resulta, si més no, decididament complicat. Ara bé, que aquesta restricció no desanimi als profans ja que una de les virtuts de la música i dels seus creadors és, precisament, el poder prescindir de la retòrica i de les presentacions ja que les notes en el pentagrama són els actius i arguments principals i les que decidiran en favor o en contra d'aquells que les van pensar i escriure. Per tant, i ja que la biografia de Widerkehr és tremendament esbiaixada, deixem que el seu art parli en nom seu precisament el dia que celebrem el seu 254è aniversari.

I de què parlem quan fem referència al seu nom doncs per ara, i pels que s'han decidit a escriure un petit recordatori musical de les seves partitures, d'una sèrie de sonates per a pianoforte i oboè. De fet, com deia abans, la música de cambra fou la seva fortalesa creativa sense oblidar, així mateix, el gènere simfònic concertant que, pel que diuen, també seria prou interessant de recuperar. Sigui com sigui, centrem-nos en la poca gastronomia existent al seu honor i delectem-nos amb la conjunció del binomi pianoforte i oboè en la seva Sonata en Fa major, escrita l'any 1817 a París i pensada per a ser interpretada, indistintament, amb oboè, violí o clarinet i amb la obligació formal de l'acompanyament pianístic. Extensa en el seu recorregut, beu del classicisme 2.0 tot i abraçar, amb determinació, la poètica romàntica en els quatre moviments estructurals del conjunt. Bona nota de la present edició que sorprendrà al melòman pel caràcter escorredís d'un secundari de l'escena internacional de la música. Un dels punts forts que voldria ressaltar, avui que faig referència a Widerkehr, és precisament el caràcter transversal que vol transmetre aquest espai en el sentit de valorar, amb independència del ressò mediàtic de cadascun d'ells, a tots els compositors més o menys coneguts ja que, pel simple fet de dedicar la seva vida a l'art, ja em desperten un respecte reverencial i, per tant, crec que mereixen un lloc obligat dins de la història de la cultura. Ja discutirem després qui fou millor o pitjor però, d'entrada, presentem-los ja que quants més siguin, millor per a tots nosaltres!

A la interpretació Bart Schneemann a l'oboè i Paolo Giacometti al pianoforte.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):


SPOTIFY: Jacques Christian Michel Widerkehr – Widerkehr: The Duosonatas



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris: