divendres, 5 d’abril de 2013

SPOHR, Louis (1784-1859) - Oratorium "Die Letzten Dinge"

Henryk Siemiradzki - Pochodnie Nerona
Obra d'Henryk Siemiradzki (1843-1902), pintor polonès.


- En record del 229è aniversari del naixement de Louis Spohr -



Louis Spohr (1784-1859) compositor i violinista alemany nascut a Braunschweig. L'endemà del parèntesi italià i de tornada a l'Alemanya que tant ens agrada i emociona, fixem-nos amb un dels noms romàntics per definició i de qui probablement n'hauríem de parlar ostensiblement més del que normalment ho fem. Perquè Ludwig Spohr, o en la versió afrancesada Louis Spohr, va néixer un dia gris i plujós com el d'avui a la regió alemanya de la Baixa Saxònia. I avui en parlarem tot fixant-nos en el perfil més proper, filosòficament, al del seu inigualable col·lega alemany, eminència il·lustrada del seu temps. Parlem, ni més ni menys, que de Fèlix Mendelssohn de qui crec percebre'n l'aroma i la referència musical de la descomunal i obscura partitura del dia d'avui. Virtuós i esplèndid violinista, instrument pel qual ha deixat una producció molt important, el seu art sempre va transcorre per les diferents geografies en què gustosament va viure i va desenvolupar la seva apreciada feina. França, no obstant i pel que sembla, fou el mirall en el qual Spohr va sentir més afinitat. Tanmateix, el seu art a mesura que l'anem descobrint ens obra la porta a una dimensió romàntica que viu en l'abundància d'enregistraments però que pateix la desconsideració de la indiferència, si més no, en el nostre país. En aquest sentit, només cal visualitzar les nostres envejables i majestuoses sales de concerts, i durant els darrers anys, per a notar-ne l'absència absoluta. I això que parlem d'un autor de referència del romanticisme europeu. Bé, tot i la indiferència generalitzada (al nostre país), és un deure i un gran plaer el fet de parlar-ne novament. I de ben segur que no serà la última visita a la seva galàxia ja que, per repertori editat, podríem parlar-ne durant mesos. Avui reconec que, per extensió musical, probablement l'audició entera de les dues partitures que recupero serà de quasi dues hores... si no teniu temps, sempre us quedaran els enllaços corresponents. 

Com deia, per a celebrar el seu aniversari, ens centrarem en la potència vocal d'un dels seus oratoris. Die Letzen Dinge WoO 61 o el Judici final per a veus solistes, cor i gran orquestra, és una de les majors produccions, sempre i quan obviem la producció operística, de Spohr. No és d'estranyar que aquest apoteòsic oratori, estrenat l'any 1826 a Kassel, fos una obra de gran popularitat i de gran acceptació per part del públic alemany. Situat al nivell estratosfèric de Les Estacions (1801) de Haydn i de l'oratori de Mendelssohn, Paulus (1836), és un treball majúscul en què, a diferència dels oratoris del segle XVIII, no es circumscriu ni es limita, únicament, amb la teologia religiosa ja que flueix lliurement per les idees retòriques de la Bíblia, la cançó tradicional i la poesia romàntica. Un conjunt líric en què el recitatius prenen gran importància, els cors dialoguen sovint amb les veus i la instrumentació té un pes simfònic especial. Hem de tenir present que Spohr va ser un dels principals referents teòrics de molts dels seus contemporanis posteriors. Brahms, Dvorak, Richard Strauss o el mateix Txaikovski es van sentir atrets, de la mateixa forma que nosaltres, per una música captivadora i d'un romanticisme fascinant. La història, a poc a poc, va situant a Spohr al lloc que l'hi correspon tot i el camí sinuós que, a dia d'avui, queda per fer. Avui un nou exemple del seu art, de la seva acadèmica professionalitat, del seu amor per la música i de la seva impagable contribució a la civilització humana ja que, no dubto, una de les majors aportacions que podem fer, com a éssers humans, és en nom de la cultura. Des d'aquesta finestra pictòrica i musical no tenim més remei que rendir-nos a la seva majestuosa presència i felicitar-lo en aquest dia en què Spohr celebraria, feliçment, 229 anys!

L'oratori interpretat per la Cappella Coloniensis, el ChorWerk Ruhr i la direcció de Bruno Weil.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):



















Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: