dijous, 25 d’abril de 2013

RUTINI, Giovanni Marco (1723-1797) - Piano Sonatas

Joshua Reynolds - Elizabeth Kerr of Lothian (1745-1780)
Obra de Joshua Reynolds (1723-1792), pintor anglès. 


- En record del 290è aniversari del naixement de Giovanni Marco Rutini -



Giovanni Marco Rutini (1723-1797) compositor i clavecinista italià nascut a Florència. Seguim a Itàlia, i a poca distància de la Bologna del pare Martini i del fascinant Rèquiem d'ahir, per a descobrir-hi, avui sí, un misteriós compositor del segle XVIII. I ho farem el dia del seu aniversari 290 anys després i en nom de l'instrument que el va popularitzar, per dir-ho d'alguna manera, en el seu temps. Ara bé Rutini, tot i el que pugui semblar, va ser també un destacat mestre teatral de l'època il·lustrada, amb un llistat prou extens d'òperes les quals, a dia d'avui, malviuen en l'ostracisme més recòndit. Estudiant de clavicèmbal amb Nicola Fago i de composició amb Leonardo Leo a Nàpols, va desenvolupar una carrera orientada al clavecí i a la seva docència arreu d'Europa. En aquest sentit, fou professor a Praga, Dresden i Sant Petersburg coordenada, aquesta, on assolí el mèrit i el reconeixement al seu treball dual, l'instrumental i el teatral. Fins i tot, va tenir l'enorme privilegi de convertir-se en mestre de clavecí de la emperadriu de Rússia Caterina II la Gran. Una erudita de la cultura, de perfil il·lustrat i col·leccionista insaciable de tot tipus d'art d'arreu del món la majoria del qual avui resta en dipòsit a l'esplèndid Museu Hermitage de la ciutat russa. Per tant, tot i el desconeixement real i empíric de la vida i obra de Rutini, hem de valorar el recorregut i l'excel·lència d'un treball abandonat al nostre temps però valorat, en coherència amb la carrera del seu autor, durant bona part del segle XVIII.

I si bé el repertori principal de Rutini va ser l'òpera, no haurem d'oblidar la quantitat de música religiosa i sobretot instrumental del seu llegat. Aquesta última, i específicament en nom del seu clavecí, tot i el sacrilegi de l'edició d'avui en què l'instrument solista és el piano, serà la protagonista del dia. En qualsevol cas, tot i aquesta aparent restricció ja que el resultat del conjunt és plenament satisfactori, recuperaré una de les poquíssimes edicions en honor seu. És un recull de sonates per a clavicèmbal interpretades amb piano del seu opus 1, 2, 3, 5 i 6 en què Rutini expressa el seu art d'una forma peculiar i on demostra la virtuosa tècnica, alhora que docent pràctica, amb el seu instrument preferit. Bona música de qui, curiosament, va compartir un temps i un espai amb el pare Martini a Bologna ciutat, com deia, molt propera a la Florència on va néixer i morir. Per tant, bons amics i contemporanis de ple en una època en què, per pura estadística, molts dels seus protagonistes han hagut de prescriure degut a la selecció que la pròpia història ha anat fent. Canviant de registre i per anar finalitzant i en un dia en què hem conegut les esfereïdores dades de l'atur espanyol, m'agradaria recomanar, per dramàticament visionari, un dels articles filosòfics de Josep Ramoneda de l'edició de diumenge de El País, sota el títol "Obedecer y morir". Això, una simple recomanació sense ànim d'emetre cap judici de valor en un dia apàtic, plujós i aparentment trist tot i la joia que per tots els amants de la música significa el poder celebrar un aniversari, el del signore Rutini!

A la interpretació el pianista Carlo Lombardi.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):




Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris: