diumenge, 28 d’abril de 2013

PAINE, John Knowles (1839-1906) - Mass in D

Louis Lang (American, 1814-1893) - St. Mary's in the Highlands, Garrison, New York, 1865
Obra de Louis Lang (1814-1893), pintor alemany.


- En record del 107è aniversari del decés de John Knowles Paine -



John Knowles Paine (1839-1906) compositor i organista americà nascut, possiblement, a Boston. Descendent d'anglesos, comprensible aleshores, l'emigració de la seva família a Nova Anglaterra data de principis del segle XVIII i amb una família de clara tradició musical. La figura de Paine, pel fet de ser un compositor nascut, criat i format exclusivament als Estats Units, ja és de per sí notable i més si tenim en compte la restricció geogràfica que sovint acompanya la història de la música ja que la majoria d'ella té un temps i un espai definit; Europa. Estudiant de música d'Hermann Kotzschmar, va aprendre a tocar l'orgue, el piano i a teoritzar en l'art de la composició. I de fet, la seva primera obra data de 1855, quan Paine tenia 16 anys, i el primer recital d'orgue quan en tenia 18. 


Boston Haymarket Square 1909
Vista de Boston l'any 1909, obra d'autor anònim.

Ara bé, si el que volia era aprofundir en la tècnica, el coneixement i l'astúcia musical el seu lloc havia de ser lluny del seu territori ja que aquest malvivia en la ignorància musical, encara, a mitjans del segle XIX. És comprensible entendre el per què l'any 1858 va decidir fer parada a la llunyana Alemanya, concretament, a la Hochschule für Musik de Berlín. Allà estudiaria amb el també organista i admirador profund de la música de BachKarl August Haupt. Aquesta circumstància va influir determinantment en la totalitat de la seva obra, entre ella, la grandiloqüent missa d'avui. La seva fama començava a enlluernar un públic reticent a la sàvia no europea. Americà de cap a peus, havia de redoblar l'esforç per tal de poder rebre l'acceptació musical que se'ns dubte mereixia. De fet, ell va ser l'inductor directe de la fundació, l'any 1896, de l'Aliança d'Organistes Americans on, entre moltes altres partitures, s'interpretava un desconegut, en terres americanes, Johann Sebastian Bach. Però ja que tenim entre mans la que probablement sigui, amb el permís de Bach i de la seva gran Missa, la obra més descomunal de Paine ja que ens trobem amb una Missa molt extensa, ens haurem de preguntar quina fou realment la motivació a l'hora d'escriure una partitura d'aquesta magnitud en un país en què la tradició musical romania, encara, en els ambients més privats i elitistes. Possiblement, la resposta deriva de moltes variables però una d'elles devia tenir molt a veure amb l'estudi de Bach i de la història de la música europea. 

En el cas d'avui no hem de fer cas a la cronologia dels esdeveniments perquè la tradició en la que s'emmarca formalment aquesta Missa en Re per a veus solistes, cor i orquestra és, clarament, en el barroc i el classicisme. Paine la va començar a escriure l'any 1859 a Berlín amb la idea i esperança de què fos en aquella ciutat on s'interpretés. Aquest és, també, un dels punts per entendre la similitud estètica i formal d'aquesta missa amb els postulats clàssics ja que recorre, en els seus extensos passatges, la teologia de Bach, Beethoven, Cherubini o el mateix Händel. Acadèmicament brillant, tenint en compte que la va escriure amb només 20 anys, és un treball poc innovador certament, però prou consistent i treballat per considerar-la, sense embuts, com una de les partitures més importants de la trajectòria professional de Paine. De fet, aquesta missa fou la primera obra d'un autor americà interpretada, amb tota la bona intenció i mitjans necessaris, a Europa. Un èxit tenint en compte les reticències amb què es devia trobar. Els atordits oients d'aquesta monumental obra observaran, amb sorpresa, detalls musicals posteriorment explotats per Verdi en el seu preciós Rèquiem. No dubto que una dosis elevada de voluntat i de temps seran imprescindibles per gaudir i captar el llarg missatge temàtic d'una missa catòlica, apostòlica i romana en tota la seva dimensió possible. I ja que tenim entre mans un tresor de proporcions bíbliques en aquesta setmana en què el passat divendres celebràvem l'aniversari de decés de John Paine, glorifiquem el seu nom i deixem-nos captivar per la retòrica d'una partitura de tots colors possibles, entre ells, els de les fugues les quals, tot sigui dit, resulten extraordinàries!

A la interpretació les veus, cor i orquestra de Saint Louis sota la direcció de Thomas Peck.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):



















Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Tal parece que esta todo muerto desde abril del 2013 hacia atras....
    No molesto mas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si te interesa algo solo tienes que decirmelo y lo subiré lo más pronto que pueda...

      Saludos!

      Elimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina