dilluns, 1 d’abril de 2013

MUDARRA, Alonso (1510-1580) - Tres Libros de Música, Sevilla 1546

Giovanni Battista Cima da Conegliano - The Incredulity of Saint Thomas


- En record del 433è aniversari del decés d'Alonso Mudarra -



Alonso Mudarra (1510-1580) compositor i intèrpret de viola de mà espanyol nascut, probablement, a Guadalajara. Després de tants i tants dies abduïts per Bach, els seus contemporanis i alguns dels seus familiars més o menys il·lustres, canviem de tonalitat, de temps i d'espai per a situar-nos a l'Espanya catòlica de mitjans del segle XVI. Allà, en plena edat d'or de les belles lletres, hi viatjarem per a trobar-hi un exemple de l'art musical d'aquell paisatge, proper geogràficament, però allunyat cronològicament. Ja que precisament avui es commemora, amb la incertesa del temps que ha transcorregut des d'aleshores, el 433è aniversari de la defunció d'Alonso Mudarra de qui no en tenia coneixement fins a l'arribada d'aquest dilluns de Pasqua. El cas que ens ocupa parla d'una Espanya dominada, artísticament, per músics de la talla de Francisco de Peñalosa, de qui molt probablement en parlaré ben aviat ja que avui, també, es commemora l'aniversari del seu decés, Cristóbal de Morales, Antonio de Cabezón o Tomàs Luís de Victoria. Tots ells reconeguts mestres renaixentistes, van conviure espacialment i temporalment amb un Mudarra que va fer vida, essencialment, a Sevilla com a sacerdot i músic. Seria precisament en el servei a la Catedral que escriuria la majoria de la seva música la qual, sorprenentment, resta ben conservada en els seus arxius. De fet, el gruix del seu repertori és de caràcter instrumental i secular ja que moltes de les seves cançons, algunes d'elles amb motius religiosos, s'inspiren principalment en la poesia de la època d'autors com Jorge ManriqueJuan BoscánGarcilaso de la Vega

El testimoni d'aquests relats musicals seran les cançons que recuperarem del seu repertori que beuen estèticament de les fonts artístiques italianes les quals eren conegudes per Mudarra gràcies a un dels seus viatges culturals a Itàlia amb la companyia de Carles I d'Espanya. Tot i el caràcter líric de moltes de les obres d'avui, no deixarem de banda el caràcter instrumental i interpretatiu de Mudarra amb un instrument molt popular al segle XVI, la Viola de mà. Un instrument de la família del Llaüt, de corda i molt recurrent a Espanya, Itàlia i Llatinoamerica, no així a Europa on el llaüt tenia més adeptes. Tot plegat i en relació amb la música d'avui, molta d'ella la trobem en un recull publicat l'any 1546 a Sevilla, sota el títol de "Tres libros de música en cifras para vihuela" i que representa un dels tresors culturals per a aquest interessant instrument i, de retruc, pel conjunt de la cultura peninsular. Si bé els temps passen, les societats evolucionen o involucionen segons el cas, els gustos canvien, les tradicions lentament s'adapten als nous temps i la realitat canvia de colors, hi ha certs esquemes i pautes que resten invariables. Una d'elles, i en relació amb la Pasqua d'avui, és la de menjar la folklòrica i dolça (dolcíssima pel meu atrofiat gust) Mona de Pasqua, si més no, a Catalunya. Una altra, i molt relacionada amb l'autor protagonista del dia, és la de fer una recull temàtic de les obres més famoses, musicalment parlant, del seu temps. Perquè aquest "Tres libros de música en cifras para vihuela" no deixa de ser un compendi de transcripcions per a viola de mà de la música d'autors coetanis de la seva època com des Prés, Gombert o Willaert. L'essència del fet pot semblar irrellevant però té molt a veure amb com, tot i els pertinents i obligats canvis d'estat, hi ha certes tendències que, 400 anys després, no canvien. Una d'elles, la de fer un decàleg de la música més popular del moment. Mudarra ho va fer l'any 1546 aquí, i en el conjunt del planeta, ho seguim fent l'any 2013. Nosaltres, i en nom seu, així ho celebrem!

A la interpretació la soprano Raquel Andueza amb el conjunt instrumental Private Musicke.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):


Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Hola Pau! Felicitarte una vez más por la maravillosa música con la que nos has "aderezado" la Semana Santa. Muchísimas Gracias. Me gustaron mucho tanto el "Passionoratorium" de Johann Ernst Bach como la música de Bruhns, del que nunca había oído hablar.
    Y para finalizar, comentarte un detalle que no deja de ser anecdótico y poco relevante. En el comentario de hoy nos situas "en la España borbónica de mediado del siglo XVI" ... evidentemente, se trata de un pequeño "lapsus calami". (je, je, el que este libre de pecado que tire la primera piedra).
    Por lo demás siempre me ha gustado Mudarra, y también Daza, y Valderrábano, etc. etc.
    Lo dicho: Muchísimas Gracias por una Semana Santa con música inolvidable.
    Salut y Música! (como tu dices)
    Un abrazo.
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uppsss toda la razón!! Lo corrijo de inmediato... Como decía, la mona y su sabor tan dulce me sientan mal, neurológicamente muy mal jajaja
      Mil gracias por la observación!!!!

      Por cierto, feliz Pascua! Más vale tarde que nunca!
      Abrazo!
      Pau

      Elimina
  2. Hola estimado amigo, por favor puedes compartir este disco de Mudarra ? Millones de gracias !!!
    Abrazo fraterno
    Yehu

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina