divendres, 12 d’abril de 2013

MANTZAROS, Nikolaos Halikiopoulos (1795-1872) - Don Crepuscolo (1815)

Jean-Léon Gérôme - Young Greeks Attending a Cock Fight
Obra de Jean-Léon Gérome (1824-1904), pintor francès.


- En record del 141è aniversari del decés de Nikolaos Halikiopoulos Mantzaros -



Nikolaos Halikiopoulos Mantzaros (1795-1872) compositor grec nascut a Corfu. Divendres radiant i de celebració múltiple. El primer motiu, significatiu, el fet de poder presentar un nou actor de l'univers de la música d'una geografia que, encara, no havia fet acte de presència. Grècia, país d'una història apassionant, també va tenir un passat musical si bé, i per desgràcia, absolutament desconegut per a la majoria de mortals d'aquest planeta. Un d'ells, conglomerat caòtic d'àtoms, quarks, neutrons i muons, és el servidor que us escriu ja que desconeixia, amb la més sincera de les rotunditats, qualsevol indici, per dèbil que fos, de la música de l'encantador i mediterrani país europeu el qual, i actualment, malviu de forma miserable els constants maltractes europeus en nom del dogmatisme dels profetes de la nova religió econòmica criminal. El segon motiu de commemoració és fer-ho en una data especial, concretament, el dia que Mantzaros va posar punt i final a la seva història de vida. Data que aprofitarem per a commemorar-ne la seva música la qual, cal remarcar, és molt difícil de trobar. Mantzaros, autor entre altres de l'himne actual de la República de Grècia, va viure i va desenvolupar el seu treball, principalment, a Itàlia on va "adequar" el seu nom al país d'acollida fet pel qual sovint el trobarem associat a l'etiqueta Niccoló Manzaro. Tot i això, va mantenir un compromís i una relació permanent amb el seu país fins el punt que va fundar i va dirigir la Societat Filharmònica de Corfu. Ara bé, la influència italiana és evident en un compositor que va tenir en el mestre Zingarelli, de qui precisament fa pocs dies en parlava, una de les referències teòriques més importants. El cas és que Mantzaros va estar durant molt de temps a la "nevera" degut a què se'l va considerar poc interessant més enllà de la composició de l'himne nacional grec. No obstant, i amb el temps, la concepció a l'entorn del seu nom ha evolucionat favorablement fruit del redescobriment d'algunes de les seves partitures les quals, com deia, resulten molt cares de trobar. 

Si bé la producció del dia d'avui ens situa en una òrbita clarament operística, el cert és que va dedicar el seu temps a compondre música d'església, molta d'ella ortodoxa, i instrumental. Don Crepuscolo per a baix i orquestra, un intermezzo còmic de curta durada, és una de les obres de joventut amb les quals es va presentar a un públic curiós i àvid de comèdia, l'any 1815, en el teatre de Sant Jaume de Corfu. Acadèmicament brillant, és una obra summament interessant per l'aureola de la persona que l'escriu i potser no tant pel caràcter innovador de la mateixa ja que, clarament, és un mirall de les òperes bufes de Mozart i, essencialment, de les primeres produccions d'un jove Rossini. Si deixem que la música flueixi alegrement no dubto que resultarà, en conjunt, un gran descobriment musical que honra, de quina manera, a un dels poquíssims exemples grecs musicals clàssics existents. L'acompanyarà, a mode d'introducció, una breu Fuga en La major número 11 per a quartet de cordes i que, per moments, ens traslladarà al barroc més pur, contrapuntístic i, per què no dir-ho, Bachià. Música grega per a finalitzar la setmana tot i que si evitéssim esmentar el nom del seu autor, molt probablement, l'associaríem a Itàlia i als seus representants sense discussió possible. Un plaer immens poder dimensionar, encara que sigui mínimament, la música d'un estat, Grècia, que tots coneixem per la transcendental aportació a la filosofia, l'art, la ciència, la política... La música, en el seu cas, romania en la més absoluta i recòndita de les foscors. Avui, tot i que no crec que pugui tenir continuïtat, és un privilegi donar a conèixer a Mantzaros el qual, amb la seva música, de ben segur que sorprendrà gratament a més d'un melòman escèptic!

A la interpretació el conjunt instrumental Armonia Atenea, amb el baix Christophoros Stamboglis i la direcció de George Petrou.

La fuga ens la interpreta el conjunt Ionian String Quartet.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):


Handel: Alesandro Severo; Manzaro: Don Crepuscolo

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Una verdadera rareza, no conocía esta joya, mis agradecimientos Pau!!
    saludos!!
    Milton

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sin duda! Rareza en mayúsculas, espero que más pronto que tarde nueva música "clásica" griega pueda ser la protagonista...

      Gracias Milton!!

      Pau

      Elimina
  2. Could you please repost link for partimenti?
    Thank you!

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina