dimarts, 2 d’abril de 2013

LACHNER, Franz (1803-1890) - Suite No.7 in D minor, Op.190

Anders Zorn - Castles in the Air
Obra d'Anders Leonard Zorn (1860-1920), pintor, escultor i gravador suec.


- En record del 210è aniversari del naixement de Franz Lachner -



Franz Lachner (1803-1890) compositor i organista alemany nascut a Rain. Comencem setmana laboral, amb llàgrimes als ulls pel final dels pocs i agradables dies de vacances, i posem la mirada ferma, decidida i antagònica a la inèrcia d'aquests darrers dies. Perquè, més enllà de tanta passió desenfrenada, la música viu en múltiples dimensions, una d'elles, la romàntica i avui plaentment en serà, amb matisos, la protagonista. L'autor del dia, Lachner de qui ja n'he parlat un parell de vegades en anteriors edicions, una d'elles precisament per a commemorar la data de la seva defunció, va néixer en un primaveral dia com el d'avui d'ara fa 210 anys. Des d'aleshores, en plena expansió i ebullició romàntica, va viure en un context musical i artístic que es va estendre al llarg dels seus 87 anys de vida. Tanmateix, i en relació a gran part del repertori de l'alemany, el seu és un romanticisme d'aroma neoclàssica ja que la seva mirada, de forma permanent, va ser clarament en retrospectiva motivada, pel que sembla, per un amor desenfrenat per la música neo-clàssica. El seu instrument, l'orgue, amb el qual va donar classes particulars a Munich, el va ajudar a introduir-se, pels vols del 1820, a la música de Mozart per la qual va tenir un respecte reverencial i absolut fins el punt de prendre-la de model en gran part de la seva extensa producció creativa. Des de Munich es va traslladar a Viena on va assolir el càrrec d'organista d'una església luterana local. Allà, en contacte amb Schubert i amb qui va fer una profunda amistat, va rebre classes de la mà d'un organista, de nom Simon Sechter, tan productiu com profundament desconegut però de qui es parla que va compondre més de 8000 partitures (!!!)... para, para, que m'estic marejant. Creia, amb la convicció d'un neòfit, que Telemann era el compositor més prolífic de la història. Veig que un altre col·lega de professió alemany el va superar de llarg. Pel que sembla, una de les seves aficions va ser la d'escriure una fuga per a orgue cada dia. En fi, deixeu-me intoxicar d'oxigen una estona que crec que ho necessitaré... 

Bé, havent respirat i de tornada a Lachner i a la celebració pertinent del seu aniversari, la partitura seleccionada ens confirmarà, des de diversos fronts, la consistència clàssica del seu autor. D'entrada, la terminologia del títol de l'obra ja és prou significativa. Perquè la Suite número 7 en Re menor opus 190 per a orquestra, escrita l'any 1881, és una partitura clarament reminiscent, no tan sols del record clàssic sinó també del barroc. Contrapunt, fugues i una xacona final denoten un paisatge inaudit en territori romàntic abans explorat, possiblement de forma més subtil instrumentalment parlant, per un jove Mendelssohn. Quatre moviments, acadèmicament brillants, que avanguardísticament no van causar sensació en un públic i en un ambient cultural més proper a Wagner i probablement indiferent, per no dir malcarat, per les "còpies" clàssiques i "menyspreables" de Lachner. Avui que juguem amb la retòrica, la música i la cronologia dels fets, ja que referenciem un autor romàntic, de professors clàssics i de música aparentment barroca, em ve en memòria una notícia prou remarcable, de lectura recent i que m'ha semblat apropiada compartir amb l'audiència d'aquest espai ja que, en sí mateixa, tracta de la traducció al castellà d'una publicació memorable i de caràcter històric que parla dels orígens filosòfics i teòrics del romanticisme. A l'article "El origen de la vanguardia", de l'edició d'avui de El Pais, l'escriptor Félix de Azúa ens informa, amb joia i satisfacció, de la corresponent edició, i en una de les nostres llengües, del llibre "El absoluto literario" (Ed. Eterna Cadencia, Buenos Aires). Per tots aquells que el Romanticisme, en el sentit cultural, filosòfic i poètic de la paraula, ens resulta fascinant, penso que aquesta "Bíblia de facto" pot resultar epistemològicament, i com a mínim, molt interessant. En qualsevol cas, i de tornada a la música, felicitats Franz Lachner! 

A la interpretació la Polish State Philharmonic Orchestra Katowice sota direcció de Stephen Gunzenhauser.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):


Lachner: Suites No. 1, Op. 113 And No. 7, Op. 190

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

10 comentaris:

  1. ¡Muchas gracias! Estoy aprendiendo catalán, así que espero poder escribirte comentarios en tu idioma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias a ti!!

      Agradezco tu sensibilidad por nuestra querida lengua!!
      Esperaré els teus comentaris :)

      Salut!
      Pau

      Elimina
  2. Gracias Paul,buscaba hace rato estas suites de Lachner-no creo que existan otras versiones en cd,al menos-y siempre resulta un supremo deleite los cuadros que evocan la amable Musik que compartes.Un fuerte abrazo desde las infinitas pampas.Marcello Lasta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias a ti Marcello!

      El arte, sea música o pintura, es algo imprescindible en nuestras vidas!

      Abrazo!
      Salut!

      Elimina
  3. Pau, the link here is no longer accessible. Please repost if possible. Thanks!

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. =====================
    Good day.
    Please, reupload link.
    Thank you.
    =====================

    ResponElimina
  6. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina