dissabte, 13 d’abril de 2013

GRUTZMACHER, Friedrich Wilhelm (1832-1903) - Grosse Concert-Fantasie, Op. 33

Andreas Achenbach - The Academy Courtyard in Düsseldorf
Obra d'Andreas Achenbach (1815-1910), pintor alemany.




Friedrich Wilhelm Grützmacher (1832-1903) compositor i violoncel·lista alemany nascut a Dessau. Avui no celebrarem cap aniversari però ja que hi estem capficats, ens serà una bona excusa recordar a Grützmacher, virtuós violoncel·lista alemany, ja que el present any commemorem el 110è aniversari de la seva mort. Format inicialment pel seu pare, membre de l'Orquestra Ducal, va rebre instrucció i docència de destacats intèrprets de violoncel que el van induir, de facto, en l'aprenentatge d'aquest instrument. Amb 16 anys va començar a viatjar i es va iniciar, d'aquesta manera, la història de la seva vida... A partir d'aquí, la fortuna i el talent van afavorir que ràpidament estampés la seva autoritat a l'escena musical de Leipzig durant els dotze anys de residència en aquella ciutat. En alguns casos, la sort ve induïda per circumstàncies concretes i en el cas de Grützmacher hem de situar-la l'any 1848, quan va ser descobert a Leipzig pel violinista Ferdinand David, qui va organitzar diversos concerts per a ell. L'èxit fou immediat i David el va "adoptar" musicalment i el va promocionar com a membre del seu Quartet de Cordes. Dos anys més tard, van quedar vacants dos càrrecs musicals a l'Orquestra del Teatre de Leipzig tot convertint-se, amb només 18 anys, en el violoncel·lista solista de la mateixa. Alhora, i al mateix temps, accediria a la plaça de professor del Conservatori de Leipzig. Convertit en la figura pública del violoncel, tot i la seva joventut, es va seguir formant incessantment per tal d'assolir un nivell adient als seus importants compromisos. La història seguia i tot i l'opulència artística amb la que vivia a Leipzig va decidir seguir en ruta i moure's en l'espai per a situar-se, l'any 1860, a Dresden on assoliria, amb relativa facilitat, el càrrec de violoncel·lista principal de la seva important orquestra. També, com aquell qui no diu la cosa, acceptaria el càrrec de director de la Societat Musical de la ciutat. 

Successor ideològic del seu contemporani germànic Friedrich August Kummer, va començar a recorre Europa com a solista amb un denominador comú, l'èxit immediat. En un d'aquests viatges, concretament el que va fer a Rússia, va tenir el privilegi de conèixer i d'intercanviar opinions amb el famós Karl Davidoff de qui ja n'he parlat en relació, precisament, del seu art amb el violoncel. Potser cansat de viatjar i de tornada a Dresden, l'any 1877 assoliria el seu últim càrrec com a professor del seu ConservatoriDoncs bé, per a recordar el nostre vell amic, un gran desconegut al nostre temps tot sigui dit, he procedit a seleccionar dues obres en què el violoncel, òbviament, n'és el principal protagonista. D'entrada, una petita partitura per nom Hymnus opus 65 en Do major per a quartet de violoncels i dedicada a una misteriosa Anna Benckel von Donnersmarck. L'acompanyarà el Concert Grosse Fantasie opus 33 per a violoncel i orquestra. Dedicat al Duc Ernst II de Saxònia, de qui hem de dir al seu favor que no només valorava la música en el seu conjunt sinó que també va dedicar un bon temps a compondre. De fet, a l'àlbum que trobarem aquest concert d'avui també hi podrem escoltar dues partitures del puny i lletra d'Ernst II. La Fantasia concert és una partitura de menys a més en el sentit que s'inicia amb un adagio parsimoniós per acabar amb una explosió orquestral i solista sobrant de talent. Fantàstic descobriment el de Grützmacher, personatge de fama europea al llarg del segle XIX i que actualment ha passat a millor vida. El seu record, la seva història i el seu art són un testimoni que engrandeix, encara més, l'univers de la música. De fet, actualment se'l recorda, en gran part, pels arranjaments que va fer de les suites de Bach o dels concerts de violoncel de Boccherini i Haydn. En qualsevol cas, a banda de magnífic intèrpret va ser, també, un prolífic compositor tot i que gran part de la seva obra resta pendent d'edició. Esperem, ja que aquest any es celebra una efemèride especial en relació al seu nom, que algunes de les seves partitures puguin veure la llum amb la consistència i l'acadèmia interpretativa que mereixen ja que ell, en el seu dia, així ho va fer!

A la interpretació de la Fantasia concertant el conjunt Thuringian Philharmonic Orchestra Gotha-Suhl, amb Jens Peter Maintz al violoncel i la direcció d'Hermann Breuer

El quartet de violoncels a càrrec del conjunt Tritton Cello Ensemble.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):



















Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Endavant, Pau. Em sap grau no poder passejar per aquest teu bloc tant sovint com voldria, però sempre que puc gaudeixo tant de la música com del quadres. Mercès

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Lluís! Crec que música i pintura es complementen a la perfecció. De fet, adoro tan l'una com l'altra... jeje!

      Salut!
      Pau

      Elimina