diumenge, 7 d’abril de 2013

DE PEÑALOSA, Francisco (1470-1528) - Missa "Nunca fue pena mayor"

Raphael - Saint Catherine of Alexandria. about 1507
Obra de Raffaello Sanzio (1483-1520), pintor italià.


- En record del 485è aniversari del decés de Francisco de Peñalosa -



Francisco de Peñalosa (1470-1528) compositor espanyol nascut a Talavera de la Reina. El dilluns passat, quan parlava d'Alonso Mudarra, feia referència a un dels seus contemporanis més importants i determinants, musicalment parlant, del Renaixement espanyol. Aquell dilluns, així mateix, es commemorava l'aniversari de decés d'aquest enigmàtic personatge protagonista del finals del segle XV a Espanya. I ja que aquell dia recuperàvem a Mudarra, avui ho farem en nom i en honor a Francisco de Peñalosa. Com tantes vegades comento en relació als artistes que van viure farà ja quasi mig segle, el seu relat de vida resulta difuminat, algunes vegades contradictori i quasi sempre molt poc precís. Peñalosa que, pel que sembla, va estar al servei d'un important Rei Catòlic d'aleshores conegut amb el nom de Ferran el Catòlic, va dedicar la seva vida al sacerdoci. Al servei del rei va tenir la potestat musical per a compondre segons l'estètica formal de l'època. Per tant, és coherent entendre un repertori constituït, principalment, per misses, motets i himnes els quals, en gran proporció i per desgràcia, s'han perdut irremeiablement per sempre. No obstant aquesta important i malaguanyada restricció, alguna de la seva obra es conserva intacta a la Catedral de Toledo. És el cas de la partitura que ens servirà de motiu de commemoració en aquest diumenge primaveral d'abril. És d'aquesta manera que recuperarem una de les seves obres mestres i més representatives de l'Espanya polifònica. La Missa Nunca fue pena mayor, basada en una de les cançons tradicionals més populars de l'època i del compositor flamenc, que aleshores vivia i treballava a Espanya, Juan de Urrede. La missa, una obra pensada a quatre veus, és una obra mestra polifònica pel tractament, pel caràcter melancòlic i emotiu del conjunt i per la sobrietat de la seva composició. El caràcter devot i penitencial de la obra es deu a la fisonomia política de l'Espanya d'aquell temps on el poder de l'Església era absolut i, per tant, determinava la organització social, econòmica i cultural dels seus ciutadans i, així mateix, dels seus reis com Ferran el Catòlic però també d'Isabel I de Castella

Si bé l'acompanyament d'instruments de vent complementa perfectament el conjunt de la missa i la dota d'una riquesa tonal i d'un equilibri melòdic apropiat, hem d'entendre que aquesta obra va ser pensada i escrita per a ser interpretada a capella. He introduït la missa amb el seu Sacris Solemnis, més proper al cant gregorià en què el tenor manté la melodia formal de la partitura en contraposició a les altres tres veus que flueixen a través del contrapunt. Dos motets, intercalats entre els moviments de la missa, complementaran el conjunt d'avui. I ja que estem de commemoració deixeu-me celebrar, amb els signes d'exclamació pertinents, el gran mestre Raffaelo Sanzio de qui ahir celebràvem el seu 530è aniversari de naixement. No calen presentacions per tots aquells que coneixen o si més no ensumen de tant en tant el fantàstic univers pictòric de tots els temps. Pels qui no el coneguin val a dir que mai és tard per a introduir-se en un dels noms propis de la pintura renaixentista italiana i a qui hem de situar al mateix nivell de Miquel Àngel i Leonardo da Vinci. I ja que parlem de commemoracions, avui també és motiu de celebració el compositor italià, del qual encara no se'n coneixen edicions de les seves obres, Nicola Sala que va néixer en un dia com avui de fa ja 300 anys. Tant bo, en aquest tricentenari del seu naixement es posi fil a l'agulla en honor al compositor que ha donat nom al Conservatori Nicola Sala de la ciutat de Benevento. Celebrem-los a tots plegats ja que tots tres, contemporanis o no en el temps i en l'espai, ens han deixat un llegat i una cultura que nosaltres, en qualsevol cas, admirem!

A la interpretació, la instrumentació de vent dels Les Sacqueboutiers, amb les veus de l'Ensemble Gilles Binchois i la direcció artística de Dominique Vellard.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):


Francisco de Peñalosa - Missa Nunca fue pena mayor

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

7 comentaris:

  1. Respostes
    1. Estimado amigo Pau, muchas gracias por la música colonial Americana, magnifica!!!! es posible compartir el CD de los hermanos Pla música sacra???? La ma de Guido. Un fuerte abrazo y siempre agradecido por vuestra generosidad.
      Milton

      Elimina
    2. Milton,

      Precisamente hace pocos días hice una entrada en referencia a los hermanos Pla de su música sacra.

      http://www.reciclassicat.com/2013/03/pla-manuel-1725-1766-salve-regina-en.html

      Gracias! Saludos y abrazos!
      Pau

      Elimina
    3. Muchas gracias Pau!!! estoy flipado por tantas joyas musicales!!!! esta semana subiré unas cosillas para enviaros y a nuestro amigo Beau.
      un fuerte abrazo!!!
      Sublime blog!!!!

      Milton

      Elimina
    4. De nada Milton! Un placer como siempre!
      Gracias!!

      Saludos!!
      Pau

      Elimina
  2. Pau, the link here is no longer accessible. Please repost if possible. Thanks!

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina