dimarts, 30 d’abril de 2013

D'AGINCOURT, François (1684-1758) - Pièces de Clavecin

Johannes Bosboom - De Parijse kade in Rouen
Obra de Johannes Bosboom (1817-1891), pintor holandès.


- En record del 255è aniversari del decés de François d'Agincourt -



François d'Agincourt (1684-1758) compositor i organista francès nascut a Rouen. L'endemà de la encisadora música de Donizetti, canviem de geografia i situem-nos a la veïna França per a descobrir-hi un dels seus organistes. I en un temps, al del domini reial i anys abans de la posterior revolució francesa, en què la música d'orgue, i en el seu defecte la de clavecí, vivien en la glòria daurada gràcies al gust reial per aquests instruments. Lluís XIV, el monarca hedonista, classista i elitista, era l'afortunat rei en temps d'Agincourt tot i que l'any 1715 fou substituït per Lluís XV quan aquest tenia, atenció, 5 anys. Coneguda la fama d'admirador acèrrim de la música de Lluís XIV, fins el punt de situar un tal Lulli, italià convertit al messianisme reial francès, a la seva dreta, la més propera en tots els sentits. I si les fastuoses celebracions reials eren del gust monàrquic també ho eren, pel significat noble i estètic, les grans partitures per a orgue i clavecí.


Georg Braun & Frans Hogenberg, Civitates Orbis Terrarum - Rouen 1572
Obra de Georg Braun (1541-1622), geògraf alemany.

És aquí on intervé el nostre protagonista d'avui, d'Agincourt, organista íntimament relacionat amb la seva ciutat natal, fou organista en diverses esglésies abans de recaure, per fortuna per ell i pels seus familiars i amics, a la Capella Reial de París. Allà, i sempre en nom del Rei de torn, va compondre tota una sèrie de partitures en què l'orgue o el clavecí n'eren els beneficiaris directes. De fet, el seu repertori és extens quantitativament parlant però extremadament limitat a la instrumentació de teclat. Per tant, en el dia del seu aniversari de decés any, també, de la mort de Johann Friedrich Fasch, haurem d'obrir la enciclopèdia de partitures de clavecí, buscar per la lletra A i escollir dins de l'extensa producció d'Agincourt. El seu referent, sens dubte i sota la mateixa paraula d'Agincourt, va ser François Couperin el qual no només rep la dedicatòria formal en el recull de peces de clavecí editades l'any 1733, any de la mort de Couperin, sinó que d'Agincourt segueix la mateixa pauta metodològica a l'hora de fer-ne el corresponent tractament. 

Comprensible entendre per què avui recuperarem el Segon Ordre, en una forma terminològica coneguda i popularitzada anys abans pel seu admirat Couperin de qui, si no ho he fet encara, n'hauré de parlar tant aviat com pugui. El nom d'Ordre fa referència, musicalment, al concepte Suite ja que el tractament és idèntic. Sota l'etiqueta de "Peces de clavicèmbal dedicades a la Reina (1733)", d'Agincourt demostra el refinament i el virtuosisme noble d'unes suites de diversos moviments. El fet de parlar de suites i no de sonates, en un temps en què aquestes començaven a destacar i a consolidar-se, té a veure amb el caràcter galant, que no confondrem amb l'estil clàssic galant, i el refinament reial francès. Les Fetes Galantes eren pròpies de l'aristocràtica francesa. Opulència gastronòmica, d'orfebreria i d'estètica rococó exigien instruments a la altura dels solemnes esdeveniments fet que el clavecí, sovint acompanyat per la guitarra com en algun dels moviments de la suites d'avui, complia a la perfecció. La Suite, a més a més, era de caràcter més reial que la "menyspreable" sonata. Deliris de monarques que, no obstant, potser tindrem la gentilesa d'agrair ja que la música que tenim entre mans va ser fruit d'aquestes exigències del guió. Tot plegat i molt curiosament, en un dia en què una Reina d'un país tan democràtic com monàrquic ha dimitit... bé, ha abdicat, en qualsevol cas, desconec si al nou rei l'hi hauran interpretat a d'Agincourt en el dia del seu decés. Esperem que com a mínim aquest detall no se'ls hi hagi passat per alt!

A la interpretació, l'esplèndid clavecí d'Hervé Niquet i la guitarra barroca de Caroline Delume. 

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):


Dagincourt, F.: Chamber Music

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. gracias una vez más !

    paz y salud
    ricardo

    ResponElimina
  2. Pau, the link here is no longer accessible. Please repost if possible. Thanks!

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina