dilluns, 8 d’abril de 2013

AGUADO, Dionisio (1784-1849) - Fandango y Rondo

Edgar Degas - Degas’ Father Listening to Lorenzo Pagans Playing the Guitar (1869-72)
Obra d'Edgar Degas (1834-1917), pintor francès.


- En record del 229è aniversari del naixement de Dionisio Aguado -



Dionisio Aguado (1784-1849) compositor i guitarrista espanyol nascut a Madrid. Engeguem el motor per iniciar setmana tot mirant al nostre entorn ja que avui, ni més ni menys, celebrem l'aniversari de naixement d'un dels guitarristes més importants de l'Espanya clàssico-romàntica. Al nivell del seu inseparable amic Ferran Sor, Aguado va dedicar tota una vida a la guitarra i al perfeccionament de la mateixa. El seu art, après amb l'ajuda del famós, admirat tenor i compositor espanyol Manuel del Pópulo Vicente García, va evolucionar del classicisme més refinat fins el romanticisme incipient de l'època si bé va mantenir l'essència folklòrica de l'Espanya que l'havia vist néixer. Tot i el lligam sincer que va tenir amb el seu país, va haver de viure un temps a l'exili fruit de la guerra napoleònica en què, fins i tot, hi ha una anecdòtica història relacionada amb el nostre protagonista del dia en la qual, i extreta de la publicació - Riera, J. (1954) “Dionisio Aguado, en Ritmo, p. 23" -, s'explica el següent:
"...En esta época [aunque no especifica, se entiende entre 1808 y 1812] ocurrió un suceso que puso de relieve la personalidad del maestro, y que demostró el poder persuasivo del arte de la guitarra. Un día, varios soldados pertenecientes a la división francesa acantonada en Leganés, salieron de paseo por la carretera en dirección a Fuenlabrada. No regresaron a sus cuarteles por haber sido muertos violentamente por unos paisanos. El comandante de la tropa ordenó saliera una columna sobre Fuenlabrada con la orden tajante de que la población fuese arrasada. Aguado, que había sido informado previamente, marchó al Cuartel General del Ejército Francés, y obtuvo audiencia del general que mandaba la tropa, consiguiendo en última instancia fuese revocada la orden con la promesa de entregar a los culpables, si eran apresados. Aguado conocía personalmente al general por haber dado varios recitales en su presencia, a instancias suyas..."
Desconec el grau de fidelitat d'aquest relat, en qualsevol cas, queda clar que la capacitat dissuasòria d'Aguado, si realment la història és certa, va ser realment eficaç. Fuenlabrada es va salvar de ser literalment arrasada per les bones arts musicals i també retòriques d'un mestre el qual espero que tingui, en aquella ciutat de l'extraradi madrileny i com a mínim, un monument al seu honor. Ho desconec, per sí de cas nosaltres quedarem persuadits per la seva música ja que, per sort i de moment, no albirem invasió afrancesada alguna... És d'aquesta manera que avui, en honor seu, recuperarem tres partitures en què el protagonisme de la guitarra serà absolut. De fet, en aquest sentit, hem de remarcar que el repertori d'Aguado, a diferència del de Ferran Sor, està constituït únicament per obres guitarrístiques. Per tant, seleccionarem un dels seus Trios Rondo Brillants opus 2 i el seu Fandango opus 16. Ambdós transcorren pels contraforts clàssics i a l'empara de les innovacions estètiques i formals de principis del XIX. Música galant, dolça i característica d'un país que sempre ha tingut, en la guitarra i els seus intèrprets, una bona èlit de representants culturals. Aguado, de qui no en tenia cap referència pocs dies abans de fer i d'escriure aquesta al·legoria musical al seu nom, m'ha semblat encantadorament interessant. Un nou tresor, d'un cofre el qual podem obrir sempre que vulguem amb la il·lusió de saber que el seu fons, el discogràfic, no té límits. Avui un nou exemple que pertinentment ens donarà sobrats motius per a celebrar un aniversari... així doncs, felicitats!

A la interpretació del Fandango el guitarrista Carles Trepat.

El Trio ens l'interpreta Claudio Tumeo.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):



















Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. muchas gracias por educar y compartir.
    los comentarios son siempre interesantes, además.
    cordiales saludos

    ricardo

    ResponElimina