divendres, 15 de març de 2013

TELEMANN, Georg Philipp (1681-1767) - Missa Brevis TWV 9:14

Nicolaes Pietersz Berchem - Sant Jerome
Obra de Nicolaes Pietersz Berchem (1620-1683), pintor holandès.


- En record del 332è aniversari del naixement de Georg Philipp Telemann -



Georg Philipp Telemann (1681-1767) compositor i organista alemany, alhora que astrònom, nascut a Magdeburg. Obrim l'aixeta, deixem rajar l'aigua, rentem-nos les mans, tot seguit les orelles i despertem els sentits perquè en aquest divendres de cel radiant, de fredor moderada i d'anticipació dels cants primaverals de les entremaliades mallerengues, i posem fil a l'agulla a una de les enciclopèdies musicals amb nom i cognom propi, el de Georg Philipp Telemann. Perquè si hi ha un cognom a qui obligadament hem de fer referència quan estudiem la història de l'art musical és, sens dubte, el de Telemann. I l'endemà d'un dia especial, el dia en què commemoraven el seu aniversari i en què a la ciutat, de forma espontània, es festejava, es cantava i es cridava el seu nom (bé, no n'estic segur però crec que això era en somnis malauradament). Per tant, parlar-ne és un deure preceptiu. Telemann, eminència de la música per volum, varietat, qualitat, excel·lència i dedicació és una llibre monumental en sí mateix. Tot un univers dins del gran Univers en què els Déus es multipliquen i en què els Sants es compten per milers. Telemann, semidéu de la música, va viure en una Alemanya en ebullició i en pletòrica edat d'or en què Bach, però també Händel, Hasse o el mateix Telemann, per no dir Zelenka o Heinichen, feien i desfeien i dominaven l'escena musical en les més variades corts, esglésies o reialeses en una competició cultural sense precedents en la història i que podríem qualificar d'antològica. El resultat és, simplement, autors de la categoria "sobrenatural" de Telemann.

Què podem nosaltres, des d'aquest humil espai virtual perdut dins de l'enorme complexitat informàtica de nusos, xarxes i servidors, aportar al respecte d'un mestre de la música el qual, fàcilment, té un mercat propi de, probablement, més de 700 edicions en què n'és el protagonista de forma directa o col·lateral. Coneixent els gustos extravagants de qui us escriu només hi ha una forma sensata, eloqüent, pertinent i formal de fer honor al seu treball i no és altra que recuperant la seva estimada música. El problema que em genera més maldecaps és, en els casos com el d'avui en què hi ha centenars d'edicions disponibles i a tots els nivells de qualitat coneguts i desconeguts possibles, el de seleccionar-ne un esbós coherent i representatiu del seu repertori. Per tant, trencant la norma no escrita d'aquest espai i també com a mostra de bona educació vers el nou cap d'estat del Vaticà recuperaré, inesperadament i en divendres, una missa. Això sí, de caràcter realment breu que servirà d'autèntica excusa per tal d'escoltar una simfonia barroca i un preciós concert. Perquè si bé és cert que el títol de l'entrada del dia porta per nom Missa Brevis TWV 9:14 per a contratenor, cordes i baix continuo, el cert és que ens trobem davant d'una producció molt breu, de tradició luterana i emmarcada dins de l'excepcionalitat ja que aquesta missa, tot i tenir Telemann un repertori de més de 3000 partitures, és la única edició disponible d'una de les seves eucaristies. Sorpresa en majúscules tenint en compte que probablement el seu llegat incorpora una desena llarga d'aquestes produccions que evidentment espero que gaudeixin d'un futur més lloable. Potser amb el nou Papa la música viurà un apassionant renaixement litúrgic inesperat... 

La missa vindrà introduïda per una preciosa Sinfonia Spirituosa en Re major TWV 44-1 per a dos violins, viola i baix continuo. Una bellesa barroca en què el lluïment de la interpretació exemplifica, encara més, el virtuosisme innat de Telemann. També recuperaré, en honor a la gran quantitat de música per a flauta del llegat de l'alemany, el Concert per a flauta en Mi major TWV 51:E:1, de quatre moviments sota estructura lent-ràpid-lent-ràpid i escrit en el període alemany del compositor de 1716-1725. Reconec una fascinació per Telemann per diverses raons. Una d'elles és pel caràcter i pel coneixement profund que va demostrar tant en música, com en art o en ciència. Segon, pel seu perfil acadèmic en què la base instrumental l'aprendria d'una forma autodidacta, autònoma i sempre amb la vista posada en la quantitat d'instruments que d'una forma més o menys vàlida en desgranaria els detalls. Violí, flauta, orgue, clavecí, oboè o trombó, entre altres, foren objecte d'estudi i d'aprenentatge sistemàtic de la seva voracitat intel·lectual. Tercer, per la seva reconeguda afició per l'astronomia i la geografia. És a dir, en els seus 86 anys de vida, el llegat que ha deixat a la humanitat és, culturalment parlant, un tresor de proporcions universals. Tot plegat l'endemà del seu aniversari de naixement. Què podem dir nosaltres... L'agraïment quedarà en no res, en qualsevol cas, moltes gràcies ja que, tot i la indiferència generalitzada en la qual vivim, per nosaltres tu seràs un ciutadà exemplar per tal de seguir creixent i aprenent i per tal de creure en una humanitat que actualment malviu perduda enmig del soroll eixordador, sense rumb, sense temps, sense sentit...!

A la interpretació de la missa el cor i solistes de la Rheinische Kantorei amb la orquestra Das Kleine Konzert i la direcció impecable de l'incombustible Hermann Max.

A la interpretació de la Sinfonia Spirituosa el conjunt Musica Antiqua Köln sota direcció de Reinhard Goebel.

A la interpretació del Concert de flauta el conjunt Capriccio Basel Baroque Orchestra, la flauta de Karel Valter i Dominik Kiefer a la direcció.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

3 comentaris: