dilluns, 25 de març de 2013

HASSE, Johann Adolf (1699-1783) - Psalm 112, Laudate pueri Dominum

Bernardo Bellotto - View of the Neumarkt in Dresden from the Jüdenhofe 1749
Obra de Bernardo Bellotto (1721-1780), pintor italià.


- En record del 314è aniversari del naixement de Johann Adolf Hasse -



Johann Adolf Hasse (1699-1783) compositor i organista alemany nascut a Bergedorf. Comencem la Setmana Santa tot visitant Alemanya, país de tradició protestant, però que també celebra, amb matisos propis, la festivitat corresponent i commemorativa de la mort i posterior resurrecció de Jesucrist. En qualsevol cas, el segle XVIII germànic va ser un temps en què la religió era font de culte massiu, de prescripció ideològica, moral i dogmàtica. Per tant Hasse, un dels compositors que més admiració em generen, va dedicar gran part de la seva vida a la composició de música religiosa des d'una de les atalaies culturals més privilegiades d'Alemanya, la de la preciosa ciutat de Dresden i que tant ben il·lustrada està gràcies a Bernardo Bellotto, nebot de CanalettoTanmateix Hasse, com tants compositors i artistes de la seva època, va dedicar bona part de la seva vida a conèixer, aprendre i viatjar per les geografies més diverses. Una de les ciutats que més bona impressió causarien en ell va ser Venècia, comprensible culturalment i arquitectònicament parlant. Allà, com a mestre de capella durant el seu període de joventut, va compondre gran quantitat d'òperes, el gènere preferit de Hasse, les quals van ser rebudes amb un èxit rotund. Assolida la fama, emparellat amb la mezzosoprano Faustina Bordoni i admirat arreu, encara va tenir temps per un últim esforç a Venècia, el de la solidaritat. 

Perquè si fem cas a la història que acompanya el preciós Salm 112 Laudate Pueri Dominum per a veus solistes, cor femení i orquestra, la composició està escrita per als Hospitals Venecians, institucions de caràcter benèfic i que tenien en règim d'acollida noies òrfenes que dedicaven el seu temps al cant. En nom seu Hasse va compondre, específicament, aquesta preciositat que, per restriccions del guió, només pot ser interpretat per veus femenines. El resultat és superb, hipnotitzant i una mostra magnífica del per què l'estimat Hasse és considerat, sense ambigüitats possibles, un dels mestres més importants de la portentosa escola Alemanya. Com a breu introducció, he seleccionat una breu Simfonia en Sol major per a cinc instruments i hereu, encara, de la potent tradició barroca. Canviant de registre en aquest dilluns, tot llegint un interessant article de El País per títol Kant en el callejón del gato i firmat per Emilio Trigueros, em venia en ment la situació de descontrol absolut que regna a Europa en general, un "Sálvese quién pueda" i una absència mínima de decència tant en el comportament dels polítics i personatges del poder afins o, fins i tot, de gran part de la seva ciutadania. En el mateix article es pot llegir una breu cita d'Immanuel Kant extret del seu antològic volum de principis ètics, "La Crítica de la raó pràctica", publicat l'any 1788 i en què en poques paraules es pot llegir el següent: 
"Ja que l'interès propi és universal, hi ha homes assenyats als quals se'ls ha ocorregut que la recerca del propi interès és l'única llei comuna natural possible. No obstant això, res pot resultar més extravagant; doncs convertir la suma dels interessos individuals en llei d'una societat només pot conduir a antagonismes i a l'extermini de la societat, és a dir, el principi de l'interès propi es tracta del més oposat al que puguem desitjar que es faci llei moral, ja que destruiria la societat"
Una síntesis incisiva per definir l'atrocitat del sistema que hem creat, una vaga idea, escrita i pensada per un il·lustrat filòsof del segle XVIII però que tant bé resumeix la devastació d'un societat mediocre i profundament individualista, sense estil, mancada de referents i amb una inconsistència intel·lectual més que preocupant. Serà que davant els nostres ulls, i enfront la dictadura tremenda d'indiferència, la civilització europea s'està enfonsant i albira, irremeiablement, el seu final... La cultura, segons el meu punt de vista, entenent-la com a font d'educació, de principis, de valors ètics i morals però també de potència artística de la mà de personatges de tots els temps, com per exemple el de Hasse i la seva descomunal aportació musical a la humanitat, és, o si més no hauria de ser, un dels camins pràctics i teòrics per a contrarestar el paisatge indecent i la foscor que malauradament s'aproxima...

A la interpretació de la simfonia la Hannoversche Hofkapelle.

El salm interpretat per les veus femenines del Vocal Concert Dresden, amb els instruments de la  Dresdner Instrumental Consort i la direcció de Peter Kopp.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

















Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: