dimarts, 19 de març de 2013

GYROWETZ, Adalbert (1763-1850) - Divertissement in A major Op 50

Hubert Robert - Architectural Fantasy 1760
Obra d'Hubert Robert (1733-1808), pintor i gravador francès.


- En record del 163è aniversari del decés d'Adalbert Gyrowetz -



Adalbert Gyrowetz (1763-1850) compositor i organista txec nascut a České Budějovice. Canviem de latitud i situem-nos a la preciosa bohèmia musical per a descobrir-hi i celebrar-ne l'efemèride pertinent d'un dels seus innombrables autors. Efectivament, avui es commemora l'aniversari de la mort de Gyrowetz o, millor diem-ho bé, Jirovec. En qualsevol cas, Jirovec o Gyrowetz va palpar la música des de ben petit gràcies a la pertinent labor organística del seu pare amb qui la motivació per aquest art rebria un impuls definitiu ja que seria ell l'encarregat de dotar-lo intel·lectualment en aquest sentit. Una intel·ligència musical que complementaria a la Universitat de Praga tot estudiant Filosofia i Dret i en un any, aquest 2013, en què celebrem, també, el 250è aniversari del seu naixement. Si bé es coneixen pocs detalls dels seus compassos inicials, pel que sembla va passar la major part de la seva vida en un centre artístic de primer nivell del qual no ens cansarem de fer-ne referències tantes vegades com calgui. Em refereixo a Viena, on treballaria durant el període més productiu com a compositor i director d'orquestra del teatre de la Cort. El seu estil, tot i divagar ideològicament pels constants canvis de models i formes, va beure d'unes fonts clares i espacialment properes. Mozart, Haydn i posteriorment Beethoven, tenint en compte els 87 anys de vida de Gyrowetz, el van fer partícip d'un estil prou variat tot i que amb la idea ferma i fidel, talment com podrem comprovar, al classicisme virtuós i de galanteria impecable de finals del XVIII i principis del XIX.

Curiosament, un dels seus gèneres més populars i prolífics d'un repertori molt extens fou l'òpera. És sorprenent que sigui així perquè desconec, a dia d'avui, si existeix la més mínima edició al respecte. No en va, una trentena d'òperes formen part del seu llegat, unes 60 simfonies, multitud de música de cambra, sonates i, atenció, silenci absolut en relació a la seva abundant música religiosa... llàstima. I ja que no tenim referències vocals de Gyrowetz, farem una mirada al seu catàleg instrumental per tal de recuperar dues de les seves obres de mètode, estil i formes clàssiques hereves del seu admirat Haydn. D'entrada, el seu Trio de piano en Re menor número 2 opus 14 que ens servirà de bella introducció per al seu Divertiment en La major opus 50 per a flauta, violoncel i piano. I ja que parlem d'un autor que entre els seus estudis hi va figurar la Filosofia, em ve al cap la recurrència amb la què sovint em trobo, i sota el judici retòric (im)pertinent de "per què serveix la filosofia" , quan intento promoure el valor subjacent, la potència intel·lectual que aquesta és capaç de transmetre i la importància que ha de tenir en el nostre dia a dia. No ja com a model teòric, camp base o conveni marc, que també, ni com a metodologia per tal de posar en qüestió la vida, l'univers o l'essència intrínseca de tot plegat sinó com a eina eficaç per tal d'albirar nous camins i colors, per tal de crear alternatives vàlides i efectives i possiblement més humanes que contrarestin la profunda crisi de valors en la que passivament ens trobem immersos... paraules al vent. Celebro al Gyrowetz músic i compositor però també celebraré efusivament que un dels seus camins fos el diàleg amb la filosofia... acadèmica, històrica o amb sí mateix!

El trio de piano ens l'interpreta el conjunt Trio Fortepiano.

El divertiment ens l'interpreta Gotz Teutsch al violoncel, Eckart Haupt a la flauta i Arkadi Zenziper al piano.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):



















Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

7 comentaris:

  1. Hola Pau!
    Me ha gustado mucho el "classicisme virtuós i de galanteria impecable" de Gyrowetz o Jirovec. Hacía bastante tiempo que conocía su existencia pero nunca había escuchado una obra suya. Con la ayuda de Spotify pienso reparar esa imperdonable carencia de inmediato. Muchísimas gracias por motivarme. Por cierto, ayer no tuve tiempo de agradecerte el, en mi caso, descubrimiento de Breval. Deliciosa música que, sin duda, merece también ser conocida. Y ya que estamos con Francia y el cello, te dejo un nombre, por si, en algún momento, puedes dedicarle un poco de tiempo: Jean Baptiste Barriére (1707-1747).
    Bueno, ya sabes, muchísimas gracias por iluminar nuestras tardes con tan maravillosa música.
    Casi se me olvida! Muy buena la reflexión sobre el papel y las potencialidades de la Filosofía. ¡Paciencia con "el personal"!
    Un abrazo.
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Frantisek!!

      Muchas gracias por la referencia de Barriere... un nombre nuevo que deberé, sin duda, empezar a investigar!
      Y la filosofía forma parte de nuestra vida, de nuestro día a día, sobretodo cuando decidimos ponernos a pensar aunque hoy en día, por lo que parece, hasta eso da pereza...

      Saludos, abrazos y mucha música!!

      Pau

      Elimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina