dissabte, 2 de març de 2013

CHOPIN, Frédéric (1810-1849) - Fantasia on Polish Airs Op.13

Eugène Ferdinand Victor Delacroix - Frederic Chopin
Retrat de Frederic Chopin, obra d'Eugène Delacroix (1798-1863), pintor francès. 


- En record del 203è aniversari del naixement de Frederic Chopin -



Frédéric Chopin (1810-1849) compositor i pianista polonès nascut a Żelazowa Wola. Si una de les virtuts d'aquest espai és la constant recuperació de noms desconeguts també és, al meu entendre, una important restricció a l'hora de parlar d'autors més consagrats de l'escena internacional i, per tant, més representatius, per mèrits propis, de la història de la música. I aquest és, també, un dels defectes a destacar i que remarco especialment per la poca repercussió que poden tenir autors, com per exemple, el d'avui. I tal és així que en aquest segon dia de març m'agradaria parlar per primera vegada d'un dels grans, de qui precisament ahir se'n commemorava l'aniversari de naixement. Chopin és prou conegut per activa i per passiva tot i que probablement no al nivell que l'estudi de la seva enrabassada figura requereix ja que, en sí mateix, és un personatge de la cultura romàntica fascinant i irrepetible. I alhora ho és, així mateix, d'una forma èpica en el sentit que la seva vida fou fugaç, apassionant, dinàmica i paral·lela a la dels grans noms musicals de tots els temps com Schubert, Mendelssohn o el mateix Mozart. Aquest poc temps de vida no va impedir una vida marcada pels èxits, els fracassos, els amors i els desamors i, principalment, marcada per una bullent activitat creativa que va desbordar a tota una legió de contemporanis de l'art, la música i la cultura del seu temps.

Conegut amb el sobrenom del "Poeta del piano", va créixer en un entorn on el gust per la cultura en general era la norma i conseqüentment el fet de triar la música, com a història de vida, era una extensió natural del seu ser i sentir. De ben petit i molt ràpidament, demostraria un talent sobrenatural i profund amb el piano i amb una capacitat expressiva i creativa desbordant. La conseqüència és, o millor dit, va ser una existència atapeïda de música, de passió, de poesia i de màgia que encantadorament hipnotitzava a l'audiència que tenia el plaer de viure, de sentir i de palpar les seves extraordinàries interpretacions de piano. Ara bé, Chopin va tenir un mestre. I tot i que probablement va ser un alumne mentalment caòtic, com pertoca a un bon romàntic bohemi com ell, el cert és que el senyor Jozef Elsner, de qui gustosament he tingut l'enorme plaer de compartir algunes de les seves obres en aquest espai, va posar-hi èmfasi i exigència per tal que assolís un bon nivell teòric per, més tard, poder plasmar literàriament, i en partitura, les seves creacions. Per tant, parlar de Chopin és una obligació i un deure que un mateix s'ha d'exigir ja que qualsevol enamorat de la música, de l'art, de la cultura i de la pròpia vida hauria de tenir la sort de conèixer i sobretot de gaudir. La seva és una música pianística excepcional i precisament avui i mirant el seu repertori, recuperaré un dels seus poquíssims treballs per a orquestra que, evidentment, ve acompanyat pel piano. 

Parlo d'un dels seus concerts de piano, concretament el Concert de Piano en Fa menor opus 21, escrit el 1829 i dedicat a la Comtessa Delphine Potocka. De tres moviments, maestoso inicial escrit en forma de sonata i introduït per una llarga exposició orquestral amb els prolegòmens dels temes principals. Segueix un larghetto d'una càrrega emocional brillant i que evoca el record per un amor de joventut, el de la soprano Konstancia Gladkowska. Finalitza amb un allegro vivace en forma de rondo i que se'ns presenta amb tonalitats alegres, festives i de gran expressivitat. L'introduiré amb la Fantasia d'aires polonesos opus 13 que porta per títol, per despistar, de l'entrada del dia i que probablement tots, o si més no la majoria vosaltres, haureu escoltat. Perdoneu la tardança en la publicació d'aquesta entrada però com a bon terrícola, tot i les aparences, el futbol em tenia pertinentment absort. Alhora, i observant el postpartit, el cabreig és considerable (per no dir monumental). En qualsevol cas i defugint discrepàncies amb partidaris o detractors d'un espectre cromàtic o d'un altre, celebrarem a Chopin el qual té la fortuna de tenir un asteroide (3784 Chopin) al seu nom, un cràter a Mercuri en record seu i un videojoc, de nom Eternal Sonata i que recomano vehementment, al seu honor. Tot plegat, per celebrar que un dia va existir un ciutadà que, per ell mateix, exterioritzava les virtuts d'una època daurada per la cultura de la història de la civilització i de l'espècie humana, el romanticisme. Tot i aquesta monumental "parrafada" no crec haver pogut ser just, ni per aproximació, al que va ser Frederic Chopin. Per tu felicitats i, sobretot, gràcies eternes!

A la interpretació la New Berlin Chamber Orchestra, amb el pianista Janusz Olejniczak i la direcció de Christoph Spering.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: