dilluns, 18 de març de 2013

BREVAL, Jean Baptiste (1753-1825) - Six Sonatas Op.12 for cello and piano

Nicolas de Largillierre - Portrait of a Boy in Fancy Dress
Obra de Nicolas de Largillierre (1656-1746), pintor francès.


- En record del 188è aniversari del decés de Jean Baptiste Breval -



Jean Baptiste Breval (1753-1825) compositor i violoncel·lista francès nascut a París. Començar la setmana sempre és un suplici i més iniciar-la en dilluns ja que la rutina és una llosa insalvable en dies com els d'avui. Per sort la música i la pintura, en el cas que ens ocupa no puc deixar de delectar-me amb la calidesa dels colors, la traçada delicada i les textures suaus d'aquesta pintura obra mestra de l'escola francesa, és un recurs tant assequible com recurrent que ens permet despertar els sentits i fer somriure l'ànim. Breval, francès de cap a peus, va néixer en una de les capitals mundials de la cultura europea del XVIII. Des d'allà, i sota formació amb el mestre francès i violoncel·lista Martin Berteau, assoliria el nivell acadèmic suficient per iniciar una carrera independent en tant que intèrpret i compositor. I el per què parlem de Breval en aquest dilluns de març és precisament per tal de commemorar-ne l'aniversari de la seva defunció. 188 anys després de la seva mort val a dir que la seva presència dins de la complexa escenografia europea, mundial i universal és escassa per no dir inexistent. I si bé la cerca i captura d'edicions en què Breval en fos el protagonista ha estat complicada, finalment un parell de bons testimonis han emergit del baül dels tresors per tal que avui, encara que sigui per un dia, i en nom prop, sigui el nostre protagonista musical. De fet, tot i la magnitud de la troballa, proporcional al nostre sensible desconeixement que en teníem, Breval va deixar un llegat considerable de música instrumental i de, fins i tot, una òpera còmica la qual, dedueixo a contracor, que no serà editada en vida nostra ni futura... tant de bo m'equivoqui.

Per tant i ja que no tenim mostres de la seva química lírica experimental, explorarem el seu univers instrumental el qual, molt probablement, farà referència al violoncel tot i que amb algun però. Perquè si bé hem rotulat l'entrada del dia sota l'epígraf de Sonatas opus 12 per a violoncel i piano i de les quals recuperarem la número 1 i la número 2, posaré l'accent en una producció exemple d'un art típicament i tòpicament clàssic, la seva Simfonia concertant en Fa opus 38 per a fagot, clarinet, trompa i orquestra, escrita l'any 1795, de tres moviments i d'ideologia propera als postulats de la omnipresent Escola de Mannheim. No oblidaré ni deixaré de banda les precioses sonates de violoncel i piano les quals mereixen la nostra atenció per la fluïdesa, l'harmonia i l'encant inherent que desprenen. Tot i l'evidència qualitativa d'aquesta música no deixa de resultar sorprenent, per inesperat, la seva irrupció en escena. La música i el seu univers resulten tant fascinants, plens de regals sorprenents i de personatges enigmàtics que si decidíssim posar-los a tots en rastellera no seríem capaços d'albirar-ne el final ja que pel que sembla el seu nombre encara, a dia d'avui, va increscendo de forma sistemàtica. Avui un nou exemple. Possiblement, com tants altres casos, i de forma objectiva, l'aportació al conjunt global de la música és limitat ja que no observem traces d'innovació en unes partitures que podríem atribuir a tants i tants cognoms clàssics. Ara bé, no desmereix en absolut un llegat deliciós que no deixa d'enriquir la monumental enciclopèdia musical!

La simfonia concertant ens la interpreta la Orchestre de Chambre Bernard Calmel sota direcció del mateix Bernard Calmel.

Les sonates ens les interpreta Fedor Amosov al violoncel i Alexey Kurbatov al piano. 

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):



















Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris: