dijous, 21 de març de 2013

BACH, Johann Sebastian (1685-1750) - Concerto No.3 BWV 1048 in G major

Jan Jansz. Treck - Vanitas Still Life
Obra de Jan Jansz Treck (1606-1652), pintor holandès.


- En record del 328è aniversari del naixement de Johann Sebastian Bach -



Johann Sebastian Bach (1685-1750) compositor, organista i Déu omnipotent de la Terra nascut el dia 21 de març, del Calendari Julià, a Eisenach. Aturem el temps, trepitgem el sòl, respirem amb joia, observem el cel encisadorament blau i pensem que en un dia com avui, de fa tres segles, va veure la llum el gran mestre de la música. No dubto que avui el planeta sencer proclamarà el dia com a un festiu d'obligada audició musical i que, espontàniament, la seva música serà la protagonista arreu. De moment, són les dues de la tarda, hora local a Barcelona, i la única banda sonora que desconsoladament transmet l'aire és la del trànsit... què passa? Per què Bach no és el protagonista absolut ni es mereix una miserable referència en el nostre dia a dia... no sóc capaç d'entendre què "punyetes" està passant en aquest país, ni a Europa, ni a la cultura europea que abandona d'aquesta forma flagrant els seus actius més importants de la seva apassionant història... Feta aquesta reflexió a l'entorn del mestre de mestres i del gran Déu de la música, centrem-nos en el que, el com, el quan, el quant i el perquè Bach va ser la figura més important de la música. No miraré un sol paràgraf de la seva biografia, que tots plegats podem consultar en multitud d'edicions, més o menys contrastades, tant bibliogràfiques com virtuals, ja que parlaré en primera persona i en la veu que emana del meu interior quan Bach fa acte de presència sobtadament, de forma induïda o circumstancial. Perquè tots aquells que tenim una trajectòria vital íntimament relacionada amb la música, sigui aquesta com a intèrprets, melòmans, amateurs o professionals, Bach ens resulta únic per la forma, pel mètode i sobretot per l'estil inconfusible dels seus quilomètrics treballs. 

Cóm és possible que sigui així... imagino que, fent una elucubració sense ciència ni sentit, degut al sumatori d'una sèrie de vectors crítics i matemàticament numèrics que afecten directament la nostra química interior d'una forma determinant i profundament efectiva. El quan és més senzill, aparentment, de respondre. Durant els seus 65 anys de vida d'èxits, misèries, amors, amb una legió de fills i amb una passió eterna per la música. El que transmet Bach en el nostre ésser i sentir es fa difícil d'identificar. En el meu cas, una immediata serenitat, un sentiment profund de pau, d'alegria, d'amor sincer per la música i pels intangibles que ens transmet irremeiablement. Crec estar convençut que si la música de Bach fos més present en el nostre dia a dia i formés part activa de l'educació genèrica i existencial probablement la nostra actitud seria menys lesiva, irritable i intransigent. El quant també determina en gran mesura el marge d'acceptació de la seva magnitud universal. La seva producció és ingent, així de simple. Potser no al nivell i a la "bestiesa" quantitativa de Telemann o Hasse, però engloba tots els gèneres, excepte l'òpera. I en relació amb la selecció musical d'avui, alguna d'ella de sobres coneguda, té molt a veure amb la meva història de vida ja que, tot i el que pugui semblar, la música "clàssica", roman a dins meu, per a quedar-s'hi per sempre, des de fa relativament pocs anys. I crec recordar que una de les formes determinants d'introduir-m'hi fou amb l'audició del Concert de Brandenburg en Sol major Número 3 BWV 1048 escrit, com tota la sèrie de concerts il·lustres, en honor a Christian Ludwig, el marcgravi de Brandenburg. 

Doncs bé, aquest és un d'aquells concerts que recordo, conjuntament amb els preciosos concerts de flauta de Telemann, com una de les primeres introduccions reals a l'incomparable Univers de la música. I molt curiosament, resulta que l'audició la feia mentre gaudia del divertimento d'un videojoc d'estratègia antològic per a ordinador de nom Civilization IIAlhora, el meu amor incondicional i sincer per un instrument, l'orgue, m'obliga a parlar-ne en un dia com avui de celebració i de record ja que Bach, el qual molts de nosaltres associem a les cantates celestials, va ser organista i va dedicar un esforç sobrenatural a la composició i a la interpretació amb aquest instrument. No parlar-ne, segons el meu punt de vista el dia del seu aniversari, seria un error imperdonable. Per tant, acompanyarà al concert el Preludi i Fuga en Mi bemoll BWV 552 "Santa Anna", publicat el 1739 el qual, tot i la sensacional bellesa, no és tant famós ni reconegut com la seva Toccata i Fuga en Re menor BWV 565. En qualsevol cas, ambdues les podreu tastar gustosament en l'excel·lent edició d'avui i que podreu escoltar mitjançant SpotifyPer acabar-ho d'adobar, tancarem el conjunt amb una preciosa Sonata de violí i clavicèmbal perquè Bach, polifacètic, va ser un magnífic intèrpret de clavecí amb obres, també, antològiques i d'una riquesa melòdica sorprenent. Serà la Sonata en Sol major Número 6 BWV 1019, de 1717 i en estructura ràpid-lent-ràpid-lent-ràpid. 

Cada una de les seves sèries de sonates BWV 1014-1019 són petites delícies, gravats pictòrics en unes partitures que només un geni pot crear. Celebrar a Bach ho podríem i possiblement ho hauríem de fer cada dia ja que en el nostre calendari el seu naixement es correspon al 31 de març, per tant, és un simbolisme prescindible, no així la seva persona i el seu art. El regal que la seva música representa pel conjunt de la cultura de la humanitat no es pot mesurar ni en or, ni en euros, ni en cap materialisme antropocèntric. En aquest dia que figurava en vermell en tots els meus calendaris, tot i no tenir festa ni cap recordatori popular que així ens ho recordi, he intentat fer justícia, encara que sigui mínimament, seleccionant alguna de les millors edicions, tant per repertori, interpretació i qualitat de so, per tal de compartir-les en les millors condicions possibles. Una d'elles té la direcció de Gardiner que espontàniament em recorda, feliçment, la vetllada que ens espera el proper 26 de març a l'Auditori amb la representació de la gran Missa en Si menor BWV 232. Un espectacle que tant de bo ens ajudi a recordar-nos, aquest any 2013 i 328 anys després del seu naixement, que aquesta música hauria de ser constitucional, no a Espanya o a Catalunya, sinó al món sencer!

El concert interpretat pel conjunt English Baroque Soloists sota direcció de John Eliot Gardiner.

Les peces d'orgue interpretades, en gravació històrica, per l'organista alemany que en pau descansi Helmut Walcha (1907-1991).  

La sonata interpretada per Kay Johannsen al clavecí i Christine Busch al violí.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):



















Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

6 comentaris:

  1. Braaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaavoooooooooo!!

    Fantàstic i sentit escrit que aplaudeixo amb les orelles, jo, gran abusador de la wikipedia i pretès devot de Bach, que el trec avui a casa meva oblidant que es el seu aniversari... però tant se val: Braaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaavo!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies !!!!!!!!!!!

      Però encara ets a temps de redimir el pecat de la teva "desconsiderada" atenció pel gran mestre ja que l'entrada d'avui és una trampa de pagès!! En el nostre calendari, el catòlic i apostòlic de tota la vida, el seu naixement es correspon al 31 de març... jo m'he avançat en el temps ja que el 21 de març es correspon al calendari Julià, però es que tenia tantes ganes de parlar-ne que no m'he pogut resistir!! Així que, el 31 marca'l a l'agenda i sortim al carrer tot cridant BACH, BACH!!!!!

      I dimarts Gardiner... ufffffffffffff!
      Salut!

      Pau

      Elimina
  2. Hola Pau!
    Aunque sea con algo de retraso (ayer me pudo el cansancio) no me resisto a hacer un comentario sobre tu emotiva y sincera "introducción" a la música de ayer. Estuviste genial. Al igual que a José Luis, la primera palabra que me vino a la mente al terminar la lectura fue:¡Bravo!.
    J.S.Bach también tuvo mucho que ver con los comienzos de mi afición a la música pero no fue hasta 1985 cuando, gracias a RNE-Radio Clásica y su completísima celebración del tricentenario del nacimiento de nuestro autor, quedé literalmente abducido por su música que, al igual que te sucede a ti, me trasmite una sensación de serenidad, paz y plenitud. Desde ese momento, junto con Beethoven y Schubert forma mi particular "triada capitolina" musical.
    La música de Johann Sebastian, me reconcilia,en cierto modo, con mi propia especie, que tantas veces me avergüenza. Si de música religiosa hablamos, hasta servidor, que no es especialmente religioso, se siente más cerca de Dios. Y como muy bien apuntas, sus Sonatas para violin y clave son sencillamente deliciosas. Y qué decir, de las sonatas para violoncello solo o de los conciertos para uno o más claves, etc.etc.
    Como acertadamente afirmas, el 31 de marzo deberíamos salir todos a la calle gritando BACH, BACH! pero me temo que, ni en Barcelona, ni tampoco en Zaragoza, sucederá así... por desgracia!
    A disfrutar con Gardiner y Bach!
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
  3. Hola Pau!
    Sí, has visto bien, son poco más de las 6h de la mañana del sábado y aquí estoy dando la "murga" una vez más. El motivo es que estando medio dormido, medio despierto, ha pasado por mi cabeza el comentario anterior y he caído en la cuenta de que, seguramente llevado del "arrebato" con el que lo escribí, había cometido un error imperdonable. No he podido sino levantarme de la cama y tratar de reparlo.
    Donde digo "sonatas para cello solo" evidentemente debería decir "suites para violoncello solo"
    Sorry!
    Salut
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Frantisek!

      De entrada, agradecerte tus sinceros comentarios!!! Muchas Gracias!!!
      Bach, dada su potencia y divinidad, requiere de una audición profunda ya que sus partituras son de tal virtuosismo que, en una audición fugaz, no aprecias su verdadera magnitud. Si bien me introduje con él, y con Telemann al que nunca olvido, en el apasionante universo de la música lo cierto que mi determinación en conocer a fondo a Bach es relativamente reciente (si lo se, es un pecado no haber empezado antes)... Ahora bien, una vez entras es imposible salir, su música es un todo en si mismo, un ecosistema único.
      En mi caso mi ausencia de credo religioso, aun parezca lo contrario por la cantidad de música de este género en este espacio, lo suplo con la música y la cultura en general. No puedo entender la vida sin ella, sin duda, es mi religión ya que sin ella mi vida no tendría sentido (ya lo tiene poco ahora jejeje).

      Y nada, si nos animamos todos quizá el 31 habrán sorpresas y espontáneamente la gente, en una muestra de jubileo inesperado, gritará enloquecidamente ¡BACH, BACH! en Barcelona, Zaragoza, Marte y el Universo entero en una fiesta en la que su música sonará sin fin!

      Y a quién se lo ocurre levantarse a las 6... con lo bien que se está en la cama a esta hora! Aun así, gracias! La verdad que no había caído en el "error"...

      Gracias!!
      Salut!
      Pau

      Elimina