dissabte, 30 de març de 2013

BACH, Johann Ernst (1722-1777) - Passionsoratorium

William Blake - Christ Appearing to the Apostles after the Resurrection
Obra de William Blake (1757-1827), pintor anglès.




Johann Ernst Bach (1722-1777) compositor i organista alemany nascut a Eisenach. Imperdonable seria afrontar la Setmana Santa sense explorar el pertinent oratori de la Passió de torn. I més crític seria fer-ho sense parlar-ne en relació al conjunt de galàxies de l'univers de Bach. Perquè ja que la història de la música té un lloc reservat al gran mestre de mestres també té espai, evidentment, per tota una família de músics amb la singularitat, tots ells, de dur el cognom Bach. Crec que en aquest espai virtual la família Bach ha estat protagonista en diverses edicions. No obstant, l'actor d'avui és una novetat més de l'extens arbre genealògic que seguirà ampliant-se en properes entrades. Efectivament, Johann Ernst Bach, nebot de Johann Sebastian Bach i fill del també compositor Johann Bernhard Bach, va ser un afortunat alumne d'orgue del seu omnipotent oncle. Amb ell i, sovint, per ell, aprenia l'art amb què més tard assoliria una bona i reputada fama tot i que, ni molt menys, al nivell i a la consistència del seu estimat oncle. De fet, la dedicació d'Ernst Bach per la música mai fou exclusiva ja que durant una bona temporada va treballar com a advocat tot i que ràpidament, al rebre una oferta d'organista a Eisenach, abandonaria la jurisprudència per tal de recuperar l'essència del cognom que tanta influència musical va tenir, té i tindrà per la història de la música. Si bé, en el seu cas, no va destacar especialment per cap obra major, el cert és que el seu repertori és prou destacat com per, com a mínim, fer-hi una ullada ja que, estimats amics, estem parlant d'un Bach. I ja que ens trobem cronològicament en l'apogeu de la passió avui recuperarem la que és, probablement, la obra més important del repertori de l'alemany. 

El seu Passionsoratorium en Sol menor per a veus solistes, gran cor i orquestra, publicat l'any 1764 però escrit probablement durant la dècada de 1750, és una obra monumental, estructurada en els set passatges tant característics de la història de Jesucrist, de la seva crucifixió i de les seves últimes paraules. Tot i ser una partitura recuperada en temps recent, l'any 1914 a l'església de Sant Agustí de Gotha, va ser un treball de considerable popularitat al segle XVIII ja que es troben bones referències del mateix fins a principis del XIX. Extens, tot i que no al nivell dels oratoris del mestre Bach, el seu estil flueix clarament en "l'empfindsamen stil" (estil sentimental) que tant popular va resultar de la mà del seu cosí Carl Philipp Emanuel Bach o de Christoph Graupner. Els cors i corals, tot i ser presents de forma constant al llarg de l'obra, tenen un caràcter breu i, sovint, de finalització de cada un dels set capítols en què s'estructura l'oratori. Fugues, melodies homofòniques i art del contrapunt denoten la notable habilitat i la solvència acadèmica d'Ernst Bach. Vull destacar l'estupenda edició en què s'engloba aquest treball. Sovint, una de les restriccions de trobar-se amb compositors inèdits i allunyats del repertori més famós és la interpretació de les obres ja que, tot i fer-ho amb la millor de les voluntats i servituds possibles, acostumen a ser febles en qualitat, en disseny, en forma i en mètode. No és una crítica sinó una realitat induïda per les grans discogràfiques que volen assegurar el negoci i no tant la recerca o la difusió de treballs amb resultats econòmics indeterminats. Per sort, segells com Capriccio, tenen en la recuperació d'obres inèdites una de les seves banderes tot fent-ho amb edicions de luxe qualitativament parlant. La d'avui és una d'elles que, en un dia com el d'avui, ens servirà perfectament d'excusa per a celebrar aquesta Setmana Santa de 2013. Pels devots, gaudiu-ne. Pels demés, també, ja que la música no fa distincions de fe, de congregacions o de filosofies més o menys religioses. I demà, possiblement, tornarem amb Bach...

Tal com deia un privilegi escoltar una obra d'aquestes característiques de la mà del conjunt Das Kleine Konzert, amb les veus del conjunt Rheinische Kantorei i la direcció de l'incombustible Hermann Max.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):


Bach: Passions-Oratorium

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Pau, the link here is no longer accessible. Please repost if possible. Thanks!

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina