dilluns, 4 de febrer de 2013

SOBECK, Johann (1831-1914) - Three Wind Quintets

Dmitri Anatolyevich Belyukin - El camí cap al temple





Johann Sobeck (1831-1914) compositor i clarinetista txec nascut a Luditz. Finalitzada la setmana de celebracions, prometo enfocar aquesta setmana d'una forma diferent. I avui musicalment ens deixarem "enredar" per un dels tants tresors a què últimament ens té acostumats la bona gent del segell CPO encarregats, molt sovint, de recuperar primícies ocultes en els albors de l'espai-temps. I enganyats romandrem escoltant aquesta música perquè si bé Sobeck va néixer en ple romanticisme i va morir en plena explosió Stravinskiana, el cert és que la seva especialització amb els instruments de vent el van fer mirar, amb nostàlgia, un passat que de ben segur devia admirar o, si més no, observar amb melancolia. Perquè Sobeck, que va néixer en un espai immers políticament en el conglomerat d'estats, regions, províncies i delegacions del potent Imperi Austrohúngar, va ser un erudit clarinetista que tenia l'ull i la oïda posada de forma permanent en allò que estèticament va significar el classicisme musical. Si bé la seva principal devoció professional va ser la interpretació virtuosa amb el clarinet, i principalment des del seu centre d'operacions alemany situat a Hannover, el cert és que podem trobar una mostra breu d'un llegat molt desconegut de composicions pròpies, entre elles, les d'avui. D'entrada, una de les poques obres líriques de Sobeck, una preciosa cançó, hereva de la tradició romàntica iniciada anys abans per Schubert. Es tracta del Lied Meine Heimat (Casa meva) per a soprano, clarinet i piano. Una emotiva i breu composició d'un gènere sorprenent tenint en compte el seu caràcter acadèmic instrumental.

Preludi de les seves produccions més reconegudes, un parell de quintets de vent, concretament el Quintet de vent en Fa major opus 9, per a fagot, trompa, oboè, clarinet i flauta i el Quintet de vent en Sol menor opus 14 i també pels mateixos instruments. Dos partitures que segueixen, molt inesperadament, els models més clàssics d'un mestre reconegut per a tots en aquest art, el també txec Anton Reicha. Curiosament, ahir llegia un article molt encertat i absolutament recomanable a El Pais, de l'escriptor Rafael Argullol, sobre el progressiu i alarmant deteriorament de la cultura europea i em preguntava si realment era així. De fet, el panorama amb què sovint em trobo a l'hora de parlar de Música amb la generació coetània a la meva és, francament, desolador. I no només de música, sinó també d'art, d'història i, per no dir, de filosofia la qual, pel que sembla, no existeix en el diccionari, paradoxalment, de la generació més ben preparada de la història. Preparada per a què em pregunto? Si no som capaços de valorar allò intangible, de preguntar-nos què "nassos" és la vida i d'emocionar-nos amb l'art, sigui amb pintura o amb música, d'una forma sensible i real... quin sentit té ser un erudit en coneixement vertical sinó ens sabem moure en horitzontal? Perquè potser si que serem els tecnològicament més preparats i amb tots els conceptes teològics de la religió econòmica al nostre cervell però possiblement a canvi d'haver convertit la cultura en les ruïnes d'allò que un dia pensàvem alegrement que seria Europa i resulta que només va ser un somni... perquè potser aquesta és la Gran Crisi del nostre temps!

El Lied ens l'interpreta Louise-Andree Baril al piano amb la soprano Aline Kulan i el clarinetista André Moisan.

Els quintets de vent ens els interpreta l'Albert Schweitzer Quintett.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

9 comentaris:

  1. Amigo Pau!
    En primer lugar, agradecer la excelente música de Sobeck de quien, confieso, nunca había oído hablar. No obstante, el objeto principal de este comentario está relacionado con el último párrafo de la entrada de hoy. Quiero que sepas que "el panorama desolador" con el que a menudo te encuentras a la hora de hablar de música,arte,historia,etc. no es, en absoluto, exclusivo de tu generación. Siempre me ha ocurrido eso mismo, (especialmente cuando se trata de música) y me encuentro en la mitad de la cincuentena. Peor aún, mi propio hijo me tiene por un “freak” (je, je)
    Así que ánimo!!!
    Muchas Gracias por la Música de cada día.
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si tu hijo te trata de "freak", imagínate mis amigos... hablar de música clásica es una frontera insalvable por lo que, evidentemente, ni lo intento... tristemente es así.
      Pero bueno siempre pensaré que una buena parte de la población vivirá sin conocer una de las más increíbles maravillas del universo... lo más dramático del tema es que, simplemente, no lo echaran de menos.

      Nuevos tiempos y nuevas inquietudes y debemos adaptarnos a ellas , sin perder la esencia, a "contracor"...
      Saludos y música!!
      Gracias!

      Pau

      Elimina
  2. Estoy deacuerdo con el señor,si se me permite llamarle ...Frantisek ...tu ultimo comentario fue sincero y muy realista,aun que...aun hoy en dia existen personas amantes de las artes y la verdadera "cultura" que mantiene vivos los sueños y anhelos de nuestros predesesores, llamados grandes soñadores de aquellos tiempos y que nos han dejado un legado incalculablemente valioso por el cual luchar y mantener vivo como la mas agerrida causa !...tu heres uno de esos que tratan de mantener vivo este ideal por tal razon os felicito y agradesco sinceramente vuestro esfuerzo...que no en vano es, pues no estas solo en tu ideal !!! Pablo .

    Me ha encantado esta pieza de Sobeck...!...gracias por compartirla !!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Por suerte y claro que las hay... pero las tendencias dibujan un escenario diferente. Por lo que considero que esta es mi pequeña contribución a un mundo mejor, recordando un tiempo en qué la cultura era una de las sólidas bases de la civilización.
      Ahora, la cultura posmoderna y lo que signifique, es el estandarte de nuestro tiempo. En un futuro los historiadores lo analizarán y decidirán si esta fue una era de mediocridad o no... la vida es fugaz y el dinero, sin ilusión, no es nada.
      Por lo que a seguir con música, arte, literatura, ciencia, filosofía...!

      Saludos,
      Gracias!
      Pau

      Elimina
  3. Pau, the link here is no longer accessible. Please repost if possible. Thanks!

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina