dimecres, 6 de febrer de 2013

DURANTE, Francesco (1684-1755) - Missa "Pastorale" in A minor

Spinello Aretino - Two Haloed Mourners
Obra de Spinello Aretino (c. 1350 - c. 1410), pintor italià.





Francesco Durante (1684-1755) compositor italià nascut a Frattamaggiore. Avui, tot i no ser diumenge, parlarem de missa. I el per què és més fàcil d'entendre del què imaginem. El diumenge passat, aniversari de naixement de Mendelssohn, vaig parlar d'una simfonia coral per la qual cosa, i malauradament, ens vam quedar sense la (in)oportuna missa setmanal. Per esmenar aquest pecat musical, i excepcionalment, avui recuperarem missa, com tant agrada a l'autor d'aquest espai. I ho farem mirant al Nadal i de la mà, l'ajuda i la gràcia d'un napolità que, fidel al seu territori, no es mouria d'allà durant tota la seva vida. El cert és que la figura de Durante és més transcendental del què pensem. D'entrada, va ser el fundador de la reconeguda i de fama internacional Escola Napolitana de la qual, durant bona part del segle XVIII, van sorgir reputats mestres de l'art líric com Pergolesi, Paisello, Piccini, Jommelli o el català Tarradellas. Per tant, un mestre de mestres d'uns autors de qui tots, si fa o no fa, en tenim alguna que altra referència. I com bé sabem, tots ells, van ser uns erudits i uns professionals artistes teatrals. El més curiós del cas és precisament que Durante mai va compondre cap òpera o succedani, senzillament, va orientar el seu art vers la música religiosa, molt extensa per la seva part, i la música instrumental. Per tant, encara que en un exercici històric volguéssim escoltar el pare de la famosa Escola Napolitana tot representant alguna obra secular o teatral ens quedaríem amb un pam de nas doncs, per ara i pel recull d'obres recuperades del seu repertori, cap d'elles correspon a un drama i/o comèdia teatral. 

Vet aquí on ens apareix el motiu que pròpiament motiva, mai millor dit, la recuperació d'aquest encantador mestre italià, una preciosa Missa Pastoral en La menor per a veus i orquestra i teològicament fidel a la litúrgia, evidentment, i a l'art refinat i marcadament dramàtic de la pròpia escola que ell mateix havia fundat. De caràcter breu, peculiar en un territori netament catòlic, se'ns presenta amb dos únics moviments, el Kyrie i el Gloria. Ambdós amb protagonisme quasi absolut del lirisme solista en contraposició als opulents cors, més propis de la tradició alemanya. La introduirem amb un dels concerts característics i metodològicament molt semblants als de Vivaldi que Durante va escriure sota el títol de Concert La Pazzia en La major per a instruments de corda i baix continuo. Escoltar missa un dimecres resulta, si més no, singular. Tot i no ser la costum d'aquest espai, també us confessaré que possiblement em podria passar tot un any sencer, o més, parlant exclusivament de misses sense remordiment de causa perquè de produccions, en aquest sentit, n'hi ha per avorrir. Per la supervivència efectiva d'aquest espai, òbviament, no ho faré... tot i la irrefrenable passió que m'induiria a fer-ho. En qualsevol cas, aprofitem l'avinentesa per agrair i divulgar a Durante, mestre napolità d'alumnes italians que amb el bon gust líric, la bona acadèmia i l'excel·lència van ajudar a convertir Itàlia en una de les més grans referències operístiques del segle XVIII. El treball de Durante, amb fe i convicció, en va ser una de les causes i un dels motius per a celebrar-lo, afortunadament!

La Missa ens la interpreta les veus i orquestra de la Cologne Academy sota la direcció de Michael Alexander Willens.

El concert interpretat pel conjunt  Concerto Köln i la batuta de Gerald Hambitzer al clavecí.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)



















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

7 comentaris:

  1. Hola
    Molta i interessant feina. Felicitats un cop més.
    Una proposta per alguna nova entrada pels ignorants com jo (de mica en mica menys ignorants) i enamorats de la música, sobretot la barroca. Sobre l'estructura de les misses i la lletra i les variants de tantes i tantes misses com hi ha com Harmoniermesse, Missa Sancti Bernardu (Haydn, no barroques), Musikalische Exequien, Missa Salisburgensis....)
    Una altra cosa, fa poc vas posar Bertali (a la columna de la dreta, sonata a 3 i altres obres, magnífiques), intentant trobar-la per la xarxa he trobat varis videos a youtube com A.Bertali Sonata №3 in D-moll for 2 violins,trombone,continuo (bassoon) ,piano i la
    Bertali Sonata No. 3 by Quicksilver @ Boston Early Music Festival que presenten bastantes diferències...com és això ?
    Perdona la ignorància i gràcies
    Pere

    ResponElimina
  2. Bon dia Pere,

    Et refereixes a les diferències d'estil, de forma i de mètode en relació a les misses que comentes? Perquè certament, i si t'agrada el barroc, observaràs grans diferències entre elles. Exemples en tindríem per avorrir, Biber o Benevoli amb les seves Misses Salisburgensis, Charpentier i l'escola francesa, Palestrina (tot i que l'hauríem de situar en pre-barroc) i per no parlar de l'escola de Bohèmia. Sense oblidar-nos, pecat seria fer-ho, a Bach i a Zelenka, Heinichen, Homilius de la potentíssima Cort de Dresde... Musikalische Exequien (Exèquies musicals) d'Heinrich Schütz parteix d'un esquema diferent i, per tant, no ho hauríem de referenciar com a missa.
    Com pots veure, dins del barroc podem trobar centenars de testimonis litúrgics. I si parlem del classicisme, les referències serien, per ordre, Hasse, Eberlin, M. Haydn, J. Haydn, Mozart, Hummel i fins i tot a Schubert l'hauríem d'incloure ja que les seves misses segueixen fidelment l'estil clàssic. Tot i que durant el classicisme hi ha una ingent quantitat de compositors que van deixar escrites misses que, per ara, no podem trobar-ne gaires edicions. Serien els membres de l'escola de Mannheim, Stamitz, Holzbauer, Richter & company, els compositors de la desconeguda Bohèmia, els italians sota òrbita del "pare" Martini... etc etc...

    Pel que fa a Bertali, et recomano absolutament la seva xacona (https://www.youtube.com/watch?v=t8p9rolham8). Pel que fa a les sonates que em dius, si em poguessis passar els links t'ho agrairia molt.

    Gràcies!
    Pau

    ResponElimina
  3. Pau, the link here is no longer accessible. Please repost if possible. Thanks!

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Buenos días, Pau.
    ¿Sería posible reactivar este enlace?
    Se lo agradecería.
    Lucas

    ResponElimina
  6. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina