dissabte, 23 de febrer de 2013

CZERNY, Carl (1791-1857) - Symphony No. 6 in G minor

Bernardo Bellotto - Vienna Viewed from the Belvedere Palace
Obra de Bernardo Bellotto (1721-1780), pintor italià. 





Carl Czerny (1791-1857) compositor i pianista austríac nascut a Viena. El dia que parlava de Tessarini vaig tenir unes paraules de record en honor a Czerny tot recordant que, precisament aquella data, era el seu aniversari de naixement. I si aquell dia no en parlava avui ho faré i esmenaré l'enorme injustícia de no fer-ho el dia que tocava. Tant de bo sigueu complaents i perdoneu el meu oblit sense rancúnia ni rubors. Bé, en qualsevol cas, Czerny, a qui tots relacionem amb el piano amunt i avall i de qui, de ben segur, molts alumnes sovint deuen maleir per les dificultats d'alguns dels seus innombrables estudis de piano va ser, inesperadament per molts, un prolífic compositor de transició clàssico-romàntic. Perquè biogràficament sabem que Czerny, alumne privilegiat en el seu torn del mestre de Bonn, el sord i exigent Beethoven, va viure una vida molt intensa de treball des de ben petit amb no uns bons problemes socials derivats d'aquesta obsessió familiar per la feina i no tant per la vida. Conseqüentment, tot té virtuts i defectes i aquesta internada induïda pels seus propis pares el van convertir en una "màquina" pianística literalment parlant. Alhora, el seu profund coneixement de Bach, Scarlatti, Mozart, Haydn i el mateix Beethoven el va promocionar com a un dels professors més cotitzats de tots els temps fet pel qual treballava de sol a sol tot ensenyant piano a uns alumnes encantats que, tot i això, veien panxacontents com els honoraris de Czerny, que solidàriament demanava, augmentaven a mesura que la seva fama docent creixia. Ara bé, que el seu dia a dia no ens enganyi perquè Czerny, superdotat a l'hora d'assumir reptes i fites, va ser un compositor d'una magnitud que tot just ara comencem a valorar al nivell que toca. A més a més, el grau de meticulositat era tal que tenia el deliri o la virtut, segons es miri, de catalogar ell mateix tota la producció pròpia fet pel qual la podem trobar ben classificada.

Un repertori, extens i molt variat de gèneres entre sonates de piano, simfonies, concerts, música de cambra i, atenció, una descomunal producció de música religiosa (!) de la qual, de moment, trobar-ne edicions resulta, encara, una fantasia de proporcions bíbliques... temps al temps. Bé, ens conformarem amb la seva obra instrumental que no és poca i recuperarem una de les seves simfonies, la grandiloqüent Simfonia número 6 en Sol menor que, per ella mateixa, ja farà el treball per nosaltres i no caldrà afegir gaires comentaris. Czerny, com dèiem, es parodiava a sí mateix i no va pretendre, pel que sembla, innovar en el seu treball compositiu. Aquest desvergonyiment, no obstant, és el que atorga a les obres de Czerny tota la seva dimensió que mereixen perquè, si bé recorren els camins ja coneguts i explorats pels Beethoven & company, el cert és que Czerny els impregna d'un aire propi d'una forma inclassificable però prou potent com per tenir-hi la orella hipnotitzada. Tant de bo el meu intent de fer justícia i de recordar Czerny com es mereix s'hagi resolt amb nota perquè em sento en deute amb el pianista austríac per no haver fet l'espai que l'hi tocava el passat 21 de febrer. Avui, en aquest dia de neu i fred a Catalunya, dues obres que testimonien fins a quin punt la història ha estat a punt de cometre un genocidi cultural d'una figura cabdal de la història de la música. Per sort, en aquesta Europa que es (des)il·lustra acceleradament, encara hi ha centenars de milers de ciutadans que vetllen per l'esperit últim de tot plegat, la cultura i el bé immaterial que aquesta transmet a les nostres descarrilades ànimes. Celebrem-ho amb retard, amb tot el nostre profund i sincer reconeixement i felicitem a Carl Czerny!

La simfonia ens la interpreta la Stuttgart Radio Symphony Orchestra sota direcció de Grzegorz Nowak.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)



















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Pau, the link here is no longer accessible. Please repost if possible. Thanks!

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Hola bona nit, és ben complicat trobar les simfonies de Czerny...podria actualitzar el link? Moltíssimes gràcies!

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina