dissabte, 12 de gener de 2013

MOLTER, Johann Melchior (1696-1765) - Clarinet Concertos

Johan Philip Korn - Sjölandskap med hus och figurer
Obra de Johan Philip Korn (1728-1796), pintor suec.





Johann Melchior Molter (1696-1765) compositor i violinista alemany nascut a Tiefenort. Si parlar d'Alemanya en un to quasi sempre positiu fos motiu de premi de ben segur que jo ja sabria parlar l'alemany, seria membre d'honor d'alguna associació local i possiblement m'haurien concedit la nacionalitat germànica perquè si un fet defineix aquest espai és la quantitat de referències que podem trobar relacionades, d'una o altra forma, amb el majestuós país europeu. Avui un nou exemple dels tants que han vingut i dels tants, inquantificables, que estan encara per venir. L'excusa del dia és la de commemorar l'aniversari del decés, avui fa 248 anys, del compositor Johann Melchior Molter. Un nom que ja havíem visitat fa uns bons mesos en relació a allò que ja definíem en el seu moment, el de ser tot un referent en l'art instrumental, tan concertant com simfònic. I ser-ho a la manera Hasse(iana) en el sentit que, com el seu contemporani alemany (d'obligada referència quan parlem de classicisme i sense discussió possible), va fer d'Itàlia una font constant d'inspiració creativa de la seva música fruit de la recurrència i de la seva obsessió, en positiu, pels mestres italians Marcello, Scarlatti o Vivaldi. L'exemple serà evident en l'audició dels seus innombrables treballs que, per sort nostre, molts d'ells es troben convenientment editats gràcies al redescobriment iniciat durant la segona meitat del segle XX.

Com no podrà ser d'altra forma ja que, per ara, desconec qualsevol edició de les seves obres vocals (que, tot i les aparences, existeixen), recuperaré tota una sèrie de concerts de clarinet. Un instrument, aquest, poc recurrent, encara, a mitjans del segle XVIII, data en què Molter els pensaria i els escriuria en un exercici clarament innovador pel temps en què ens trobàvem. Concretament, he seleccionat tres concerts, el número 5 en Re major, el número 3 en Sol major i el número 2 en Re Major. Tots tres presenten una estructura idèntica de tres moviments. Un primer moderato allegro, un segon adagio o largo i un tercer allegro. Simpàtics, melòdics i temàticament complerts, donen fe del bon art i exemplifiquen el per què Molter, salvant les distàncies, va ser un extraordinari mestre. En un dia en què literalment em trobo perdut als contraforts pirinencs amb un fred que pela, tot s'ha de dir, escoltar i gaudir aquestes dolces melodies, com a mínim, ens ajudarà a escalfar les emocions perquè altra cosa resultarà difícil. En qualsevol cas, un plaer fruir de l'art preclàssic de Molter de qui recomano l'audició del seu repertori doncs, tot i la quantitat de noms del nostre estimat univers musical ell és, per mèrits propis, una de les galàxies de la immensa aglomeració estel·lar alemanya. I ja que el fred voldrà acompanyar-nos uns bons dies, que no falti la música!

A la interpretació l'Académie Sainte-Cécile, amb Jean-Claude Veilhan al clarinet i la direcció orquestral de Philippe Couvert.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)



















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Estimado Paul. El link está caducado. ¿Podrías actualizarlo? Mucvhas gracias y te deseo mucha salud en este nuevo año.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina