dimarts, 22 de gener de 2013

BRESCIANELLO, Giuseppe Antonio (1690-1758) - Partite per chitarra classica

Gerard ter Borch - Woman Playing the Theorbo-Lute and a Cavalier (1658)
Obra de Gerard ter Borch (1608-1681), pintor flamenc.





Giuseppe Antonio Brescianello (1690-1758) compositor i violinista italià nascut a Bologna. De tornada a la Mediterrània, ho farem amb un personatge curiós que, tot i néixer en una Itàlia dominada artísticament per Vivaldi, veuria com el seu art seria ben rebut a la nòrdica Alemanya i concretament a Stuttgart on faria vida, obra, amics i enemics. Un art que fàcilment podríem atribuir al mateix Vivaldi doncs l'eco de la obra del venecià ressona amb força en les partitures de Brescianello. Sigui com sigui, el cert és que desconeixem els primers compassos vitals i artístics de l'italià. En qualsevol cas, és més que probable, observant el material recuperat, que durant la seva joventut hagués tingut contacte, directa o indirectament, amb Vivaldi. Les primeres referències consistents del seu hàbitat el situen, l'any 1715, a la orquestra de la Cort de Munic. Des d'allà, i com a violinista, promocionaria a la veïna Cort de Württemberg a Stuttgart, en substitució de Johann Christoph Pez, mort l'any 1716. Un any més tard seria ascendit a mestre de capella, càrrec que ocuparia fins a l'any 1737 ja que en aquella data, degut a problemes fiscals de la cort, la orquestra es dissoldria i Brescianello perdria la condició professional que tants bons resultats l'hi havia reportat. A partir d'aquell moment i fruit de l'adversitat, el seu geni es centraria quasi exclusivament en la composició fins que a l'any 1744, i gràcies al restabliment de la cort una vegada sanejats els comptes, seria novament reclutat pel mateix càrrec el qual ja ocuparia fins al final del seus dies. 

Avui, en memòria i en record de Brescianello, recuperarem dues mostres del seu art. Per una banda i una de les peculiaritats del seu geni creatiu, fou el de compondre tota una sèrie de partites per a mandora, un instrument a cavall de la guitarra clàssic i del llaüt medieval. En el cas que ens ocupa, recuperarem una de les Partites, la número 3, per a guitarra clàssica, escrita en el període 1738-1744 i constituint un testimoni clàssic d'un art aplicat a la mandora, o en el seu defecte, a la guitarra. Per altra banda, recuperaré dues obres orquestrals, la Simfonia Número 5 en Fa major opus 1, de 1738, d'estil hereu dels italians de l'època i sense incorporació, encara, d'instruments de vent com les trompes. Preludi del Concert de violí i fagot en Si major, escrit també en aquest període compositivament productiu del seu autor i testimoni d'un fraseig i d'un estil que ens resultaran sensiblement familiars. En definitiva, música galant d'un italià barroc adoptat, però no adoctrinat, a l'Alemanya imperial. Alhora, he fet un petit video d'una preciosa Xacona en La major que convenientment trobareu editada en l'enllaç de Youtube de més avall. Per mi Brescianello ha estat un dels descobriments de 2012 ja que si bé coneixia el seu nom no havia tingut el plaer d'escoltar els seus treballs que no dubto que agradaran si l'estil de Vivaldi, Albinoni o Marcello us resulten familiars i encantadors. Perquè els italians, anessin a on anessin, eren i són musicalment únics. I les mostres que ens permeten argumentar aquesta afirmació són clares i creativament abundants. Avui una d'elles perquè Brescianello va ser un dels arguments, clar que sí!

La partita ens la interpreta, en una estupenda edició del segell Tactus, el guitarrista italià Giovanni Caruso.

La simfonia i el concert interpretats magistralment per la orquestra de La Cetra Barockorchester Basel sota la direcció conjunta de David Plantier y Václav Luks.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

SPOTIFY: Giuseppe Antonio Brescianello – Brescianello: Partite I - VI per Chitarra Classica
SPOTIFY: Giuseppe Antonio Brescianello – Brescianello: Concerti, Sinfonie, Ouverture


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

7 comentaris:

  1. Hola Pau! Tengo que confesar que aún no he escuchado la música de hoy. La razón es que he comenzado por el video y no puedo sino expresarte una vez más mi inmensa gratitud. La chacona de Brescianello es sencillamente sublime. En realidad, no lo puedo expresar con palabras porque, por elevadas que sean, disminuyen la belleza de esta música. Por supuesto, ha pasado a engrosar mi pequeña colección junto a las de Cazzati, Matteis y, por supuesto, la de nuestro común amigo Bertalli. No sé a qué se debe pero las chaconas consiguen emocionarme de una forma extraordinaria.
    Bueno, que me espera Brescianello.
    Un millón de gracias.
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Frantisek!
      La verdad que como bien dices, y sin duda, las chaconas son simplemente emocionantes. Son especiales, sin más, lo que las hace únicas... ejemplos hay para regalar y en Spotify puedes encontrar de muy buenas. La de Duphly para clavecín es exquisita! Pero podríamos decir muchas más, la de Bertali... ufff... no aguanto más me voy a escucharla de nuevo!

      Gracias!
      Saludos!
      Pau

      Elimina
  2. Pau, the link here is no longer accessible. Please repost if possible. Thanks!

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Hola, Pau. ¿Podrías volver a postear estos enlaces? Este autor me es desconocido y me gustaría escucharlo.

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina