dilluns, 14 de gener de 2013

BACH, Johann Christian (1735-1782) - Keyboard Sonatas Op.17

Jens Juel - The Dancing Glade at Sorgenfri
Obra de Jens Juel (1745-1802), pintor danès.





Johann Christian Bach (1735-1782) compositor i organista alemany nascut a Leipzig. De tornada a Alemanya, per inesperat que ens sembli, ho farem per gràcia i de la mà d'un dels tants cognoms Bach que van dedicar el seu art i la seva vida a la música. I ho farem visitant un dels més fidels representats clàssics dels cognoms Bach, el londinenc, aquell que a Londres faria amistat i quedaria astorat per la presència d'un geni, el de Mozart que tots coneixem, i que significaria, per ell, un abans i un després tant potent com per canviar el mètode i adaptar el seu estil a les formes que en part, aquell jovenet encantador de Salzburg, l'hi havia transmès. Mozart, recíprocament i a la vegada, quedaria encantat i s'emmirallaria, des d'aleshores, en les formes galants de Johann Christian. Per entendre la música d'avui ens hem de situar en un context cronològic de finals del XVIII, concretament, pocs anys abans de la mort de Johann efemèride, per cert, que es commemorava el postpassat dia 1 de gener i que, en honor seu, celebrarem amb el merescut homenatge que la seva obra i la seva dedicació mereixen. Per tant, situem-nos en una data qualsevol de 1779, etapa de maduresa d'un Bach fill adoptiu de Londres i extraordinàriament popular i conegut, a banda de per la seva música, per la organització de concerts amb el seu bon amic i també compositor Karl Friedrich Abel

Com tantes vegades crec haver reiterat, la música per a clavicèmbal és d'aquelles que més fàcilment m'emocionen. No sabria identificar el per què però efectivament és així. I la d'avui, en la forma de sonates per a clavecí opus 17 que, òbviament, poden ser perfectament interpretables amb piano, n'és un exemple clar i concís del per què de la devoció vers aquest instrument. I possiblement no ho sigui tant per l'instrument en sí mateix sinó per l'excel·lent interpretació que se'n fa del mateix. Ja des d'aquest instant afirmo que és una de les millors interpretacions d'aquestes sonates (potser millor sonatines, per la brevetat) que he tingut la sort i el plaer d'escoltar i descobrir. De formes alegres, festives i brillants són d'aparença fàcil però sonorament delicioses, sense excepció. Anestesiant i que em certa forma em recorden les sonates de clavecí, sota títol de passatempo al cembalo que en el seu dia recuperava de Baldassare Galuppi. Per sort, tot i el protagonisme que el piano ha adquirit al llarg del temps, el clavecí segueix gaudint d'una important legió de fanàtics, entre ells m'hi incloc, cosa que afavoreix la constant edició d'obres orientades, directa o indirectament, a aquest delicat i preciós instrument de corda i tecla. Un parell de referències ja consten en l'hemeroteca d'aquest espai referents al més petit i entremaliat dels Bach. Avui un nou exemple del seu excel·lent treball que demostren fins a quin punt va ser un autèntic mestre del segle XVIII. Amb ell, per ell i 231 anys després de la seva mort, gràcies Johann Christian Bach!

A la interpretació sublim, gentilesa del segell Hungaroton, la clavecinista Judit Péteri

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

SPOTIFY: Bach, J C: Six Sonatas Op. 17


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris: