dimecres, 26 de desembre de 2012

RAUCH, Andreas (1592-1656) - Jubilate Deo

Caravaggio - The Supper at Emmaus (1601)
Sopar a Emaús, obra de Caravaggio (1571-1610), pintor italià.





Andreas Rauch (1592-1656) compositor i organista austríac nascut a Pottendorf. Després d'un parell de dies de descans, de vacances intermitents i d'intempestius i d'abundants tiberis, tornem a la rutina musical immersos de ple en aquest ambient nadalenc. I ho farem de la mà d'un austríac de qui precisament aquest any que ja finalitza se'n compleix el 420è aniversari del seu naixement. Es diu aviat però des d'aleshores a ençà tot ha canviat, si més no, aparentment. En l'estudi de la música i principalment dels seus creadors, la restricció cronològica és més determinant a mesura que retrocedim en el temps. En el cas d'avui, i malauradament, és així doncs la biografia de Rauch és difusa i fragmentada... per sort, el testimoni de la seva música roman intacte. Sabem que Rauch des de ben aviat apostaria per la música en un temps en què aquesta, juntament amb la teologia, era una de les poques activitats que permetia una certa llibertat creativa i personal. Estudiant d'orgue, i amb bona nota de tall, assoliria un privilegiat càrrec d'organista en diverses congregacions austríaques de principis del segle XVII. Tot i el soroll de fons que distorsiona el detall de la seva història de vida, sabem que l'any 1628 aterraria, com a organista, a Sopron, coordenada definitiva fins a l'últim dels seus dies. Des d'allà, imaginem, desenvoluparia una carrera compositiva dedicada, principalment, a l'església i a les celebracions i misèries d'aquesta.

En aquest context, haurem de situar aquest meravellós i exuberant tresor. En ple Nadal, em sembla adequat el poder parlar d'un compositor tant misteriós però que, alhora, va escriure una música sublim i perfectament indicada per a aquesta època d'abundància catòlica. Sota l'etiqueta de "Cantates Festives" ens trobem amb una sèrie, recurrent per altra banda, de motets, himnes i vespres litúrgics. Tots ells orquestrats solemnement, amb els grans cors i el virtuosisme instrumental com a protagonistes... a la manera de Biber o Charpentier. És així que podrem escoltar un Jubilate Deo, un Exultate justi in Domino, un Laudate Pueri, un Incipite Domino, un Benedicite gentes Deum nostrum i un majestuós Te Deum final. No dubto que tot i la confusió que d'entrada ens pot provocar el veure el període temporal en què va viure, la seva música resultarà gratament sorprenent pel tractament amb què se'ns presenta, l'abundància tímbrica i la solemnitat del conjunt. Un altre regal de Nadal, inesperat i molt emocionant. A més a més, sabent que aquest any celebrem el seu 420è aniversari, encara em resulta més emotiu el poder conèixer i sobretot el poder divulgar un dels tants noms ben amagats entre la frondositat dels boscos humits i foscos de l'Europa oriental. Àustria, com Alemanya, Itàlia, França, Espanya o la Bohèmia que tant ens agrada, és una font constant d'espontànies sorpreses... avui un nou exemple, honor i glòria a Rauch!

A la interpretació la Budapest Tomkins Vocal Ensemble, amb l'Ars Longa Chamber Ensemble i la direcció de János Dobra.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

SPOTIFY: No disponible


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Pau, the link here is no longer accessible. Please repost if possible. Thanks!

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina