dilluns, 31 de desembre de 2012

MONTSALVATGE, Xavier (1912-2002) - Concerto breve para piano y orquestra

Ramon Casas - Moulin de la Galette Interior
Obra de Ramon Casas (1866-1932), pintor català.





Xavier Montsalvatge (1912-2002) compositor català nascut a Girona. Avui, últim dia del present any, trencaré absolutament amb la ortodòxia, els principis i els estatuts d'aquest espai per tal de commemorar un aniversari d'un compositor català del qual, reconec, és de les poques audicions de les seves obres que he escoltat amb certa consistència. Doncs, tal com queda clarament delimitat en l'essència filosòfica del present espai, la música clàssica contemporània no és, ni serà, una de les meves prioritats. Ara bé, tot i la meva desconsideració real vers el "classicisme" musical contemporani, aquest em mereix el mateix respecte que qualsevol altra música. Tot i això, avui em permetré aquesta llicència i més tenint en compte que és cap d'any i en certa forma tot està, si fa o no fa, permès. Montsalvatge, fill de banquer, va estudiar violí des de ben petit tot i que amb el temps perdria l'amor per la interpretació i dedicaria el seu art exclusivament a la composició. I així seria gran part de la seva vida tot alternant-la amb la crítica musical en diversos diaris. La seva producció musical és molt extensa i en certa forma és "tot terreny". I moltes d'elles premiades i admirades per la crítica del seu temps fet que el va fer mereixedor, l'any 1983, de la Creu de Sant Jordi i l'any 1999 de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Sincerament, el meu cos i esperit sant deuen ser d'un altre temps ja que, per molt que escolti els seus treballs, sento una profunda indiferència i una sensació desconsoladament apàtica. Deu ser que intel·lectualment no dec estar prou preparat per assumir una forma d'entendre la música antagònica a la cosmovisió musical que, per inèrcia i tradició, tinc. I no ho dic com una crítica, sinó com una sincera sensació. L'exemple, aquest concert breu per a piano i orquestra de 1953, que el compositor va dedicar a l'extraordinària pianista Alicia de Larrocha (1923-2009). De tres moviments, és una obra que explora nous camins melòdics i rítmics que sovint tenen més a veure amb el jazz o amb perfils africans que amb els estèticament clàssics. Ara bé, tot i aquestes evidents incursions als nous gèneres emergents de l'època, probablement, aquesta sigui una de les obres més formals, parlant en termes de música clàssica pròpiament dits, de Montsalvatge. La d'avui és una fugaç visita a l'univers de la música del segle XX fruit d'una petició a qui agraeixo, en certa forma, haver-la fet ja que m'ha donat arguments més vàlids i més amplis per a poder rebatre, en futures discussions, a l'entorn de la postmodernitat musical clàssica i del rebuig que, d'entrada, pot provocar. Com que les lletres aquí escrites mai podran fer honor i justícia a la música, tot el que s'escriu és perfectament prescindible ja que en qualsevol cas és una insignificant opinió personal. Per tant, amb independència del meu criteri, no deixeu pas de gaudir de la bona música de Montsalvatge que avui, en aquest últim dia de l'any i 100 més del seu naixement, ha de ser el merescut protagonista, evidentment!

A la interpretació la Orquestra Sinfónica de Madrid, amb Leonel Morales al piano i Antoni Ros Marbà a la batuta.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

IMSLP: No disponible
SPOTIFY: Leonel Morales – Xavier Montsalvatge: Concierto Breve / Joaquin Rodrigo: Zarabanda


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

9 comentaris:

  1. Pau
    Thanks for a wonderful year full of surprises !!
    I wish for all your dreams to come true in 2013!!
    Your friend Jan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dear Jan,

      Thanks!!
      I wish the same to you! Happy New Year!!

      Greetings,
      Pau

      Elimina
  2. Es "concerto breve" malgrat es repeteix l'error molt sovint !!!

    ResponElimina
  3. Molt agraït per la tasca que duus a terme compartint no sols música sinó també els teus comentaris, sempre aclaridors i les il·lustracions. Especialment pel Montsalvatge que incomprensiblement sembla haver caigut en el més fosc oblit a la seva pròpia terra. Com som... si no sabem valorar el que tenim. Ara fa uns dies vaig tenir ocasió d'escoltar i quedar.me embadalit amb un quintet seu per a (fixa't): violí, flauta travessera, clarinet, oboè i fagot. Senzillament aclaparador.
    Et desitjo un any sencer d'alegries i bona música (malgrat acabi amb 13)
    Com que no m'accepta el perfil (no sé perquè)i no màgrada l'anonimat, et signo aquí
    Lluís Gonzàlez Miralles

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Lluís,

      Gràcies pel teu comentari i per, en al seu dia, sol.licitar una entrada a l'honor i glòria de Montsalvatge. Tens raó quan dius que al nostre petit país la música dels nostres compositors no és present, si més no, enllà dels cercles que tots coneixem. I segueixo dient amb alegria que tenim la sort de tenir una emisora de gran excel·lència com és CatMusica que fa una impagable labor en aquest sentit... Jo que tinc 30 anys em trobo i em sento sovint en un desert quan parlo d'aquesta música en certs ambients. Vet aqui un dels per què(s) d'aquest portal... Potser adaptant la música a les noves tecnologies serà més fàcil i possiblement més atractiu el poder difondre-la afectivament i, alhora, efectivament.

      Gracies pels teus bons desitjos!!! Molt bon any... Amb música, com sempre!

      Salut,
      Pau

      Elimina
  4. M'acabo d'adonar que el tall que has pujat per escoltar no és del Montsalvatge. El disc és compartit amb el Rodrigo al qual es deu la composició de la sarabanda. Em sap greu no haver-m'en adonat abans.
    Lluís

    ResponElimina
    Respostes
    1. El disc és compartit amb Rodrigo, però tant el Concerto Breve (que és el que he posat en audició online) com la simfonia de Requiem són obres de Montsalvatge.

      Salutacions,
      Pau

      Elimina