dimecres, 19 de desembre de 2012

Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic (1640-1705) - Miserere

Rembrandt van Rijn - St.Peter in Prison
Sant Pere a la presó, obra de Rembrandt van Rijn (1606-1669), pintor holandès.





Leopold I (1640-1705) rei d'Hongria, Bohèmia i del Sacre Imperi Romanogermànic i compositor nascut a Viena. Una de les peculiaritats de l'univers de la música és trobar-hi, de tant en tant, sorpreses com les d'avui. Ciutadans inesperats que s'aventuren en les arts i les lletres d'una forma que, com a mínim, ens sobte en gran mesura fruït de l'aparent etiqueta que presenten. El d'avui és claríssim on un Rei, no com els nostres, va viure en un context tant convuls com emocionant, sobretot per aquells que ens agrada la història, com va ser l'Europa del segle XVII. I en aquella Europa de guerres, diplomàcia, embats reials i de, com sempre, històries de faldilles els reis, o si més no alguns d'ells, també demostraven certa devoció vers la cultura musical... Leopold I n'és un de tants exemples. En la recent història d'aquest espai, crec recordar haver fet referència, en diverses ocasions, a un dels reis més coneguts i que millor música van compondre. Parlo de Frederic el Gran el qual, per activa o per passiva, és motiu de referència en algunes de les entrades relacionades amb alguns dels compositors del segle XVIII. Musicalment parlant, Leopold I segueix l'estela acadèmica de grans erudits musicals a qui el seu regne donaria amplis poders artístics. Parlem d'Antoni Bertali, de qui n'he de parlar obligadament ben aviat, de Johann Kaspar Kerll o de Johann Fux. Tots ells autèntics referents musicals del segle XVII i dels quals ens resultarà relativament fàcil trobar-ne extraordinàries edicions. 

Possiblement, de la seixantena de partitures recuperades de Leopold I, les de caire religiós són les més sensibles i les que gaudeixen del millor art. Per tant, ens centrarem en aquest gènere per a estudiar i per a presentar dues de les seves produccions més importants. D'entrada, el Motet De Septem Doloribus Beatae, de data desconeguda, hereu de la tradició renaixentista, amb un lirisme vocal apassionadament dramàtic i amb aparicions puntuals dels cors. Preludi de l'extens Miserere per a cor, veus i petita orquestra. És un text marcadament contrastat, ric en matisos però molt contingut i en una clara tonalitat de penitència. Em resulta encantador alhora que sorprenent haver de parlar d'una preciositat musical pensada, elaborada i escrita per un Rei. No puc sinó donar les gràcies, per una o dues vegades a la meva republicana existència, a un monarca de torn. En el cas de Leopold I la música que va escriure denota una qualitat i un bon coneixement dels postulats habituals del moment en què aquesta fou escrita. Conseqüentment i coherents amb l'essència d'aquest espai, agrairem i donarem a conèixer, de la millor manera i com bonament ens deixin, aquest inesperat protagonista de corona, capa i espasa que va regalar, durant el seu extens regnat europeu, una petita mostra d'un bon art que de ben segur el devia ajudar a abstreure's, si més no momentàniament, dels seus deures més terrenals. Per un dia i que consti que demà ja haurà prescrit, visca la monarquia!

A la interpretació el cor, solistes i orquestra de la Wiener Akademie amb Martin Haselböck a la direcció.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

SPOTIFY: No disponible.


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: