dimarts, 11 de desembre de 2012

HAYDN, Johann Michael (1737-1806) - Music from Voltaires Zaire (1777)

Francis Danby - The Mountain Torrent
Obra de Francis Danby (1793-1861), pintor irlandès.





Johann Michael Haydn (1737-1806) compositor i organista austríac nascut a Rohrau. Continuem setmana amb un personatge que, com bé sabeu tots aquells que em coneixen, adoro fins a límits celestials. Michael Haydn, pel qual sento una passió desenfrenada i incontrolable i de qui, possiblement, és dels pocs actors que reiteradament, confesso, viuen permanentment a casa meva, a qualsevol hora i omnipresent en totes les seves manifestacions musicals possibles. Sacres, instrumentals, operístiques... Per tant, si per mi fos, a Catalunya fa anys que existiria, com a mínim, un auditori al seu honor i a on la seva música fos perpètuament la protagonista. Tenint en compte que el seu catàleg està format per més de 800 obres... crec que aquest extrem seria viable, si més no, en el meu cap ho és. I de tant en tant, tot i que intento preservar el suficient espai cronològic, recuperar el petit Haydn és un dels millors plaers amb els quals puc afrontar aquest espai i per qui, en gran part, fou un dels motius més potents per tal de crear-lo. Perquè la realitat a Catalunya i més enllà de la seva Àustria natal, és la d'un compositor a l'ombra permanent de la potència artística del seu germà gran Franz Joseph que, merescudament, va ser l'il·luminat per la història per mèrits propis.

Michael Haydn és, certament, un compositor molt peculiar i especial de la història de la música. I ho és, com tantes vegades n'hem fet referència en aquest bloc, pel caràcter religiós d'una abundància i d'una qualitat incomparable del seu repertori. No cal dir que tots aquells que amb el temps hem estudiat amb detall algunes de les seves partitures litúrgiques el sentiment és un, el d'una bellesa absoluta. Si Bach va ser el Mestre del cant religiós del barroc, Michael Haydn ho va ser del classicisme. Ara bé, tot i la costum que tinc i la quantitat de misses i obres sacres pendents de recuperar de Michael Haydn, avui farem una introspectiva al seu treball estrictament instrumental. Perquè també en aquest art va ser subtil i, en certa forma, molt àgil i intel·ligent a l'hora d'escriure composicions de tots els estils i gèneres. Concerts, multitud de simfonies, obres de cambra i algunes serenates concertants realment originals. Avui dos exemples contraposats d'aquesta cosmovisió tant singular amb què Haydn, de qui diuen que a banda de la música dedicava gran part del seu temps al got i a l'alcohol, va il·luminar el seu particular univers musical a Salzburg on recordem va fer vida, en un marc paisatgístic quasi oníric, gran part de la seva carrera. 

Per tant, avui dues partitures, una simfònica i una concertant. D'entrada, el seu concertino de trompa en Re major MH134, de 1775 i estructurat en tres moviments. La curiositat radica en l'ordre lògic de cadascuna de les parts ja que se'ns introdueix, sorprenentment, amb un larghetto, seguit d'un allegro non troppo i finalitzat amb un minuet. Bona tècnica i magistral destresa instrumental en què una bona interpretació ajuda a dibuixar allò que el petit Haydn semblava dir-nos, evidentment, amb l'alegria que caracteritza el simpàtic instrument solista. Seguidament, un caprici simfònic Voltaires Zaire en Re major, escrit l'any 1777 pel seu drama musical de Voltaire, "Zaire". A vegades també rep el nom més planer de simfonia en Re major Perger 13. Sigui com sigui, una mirada al Sud de Haydn ja que s'inspira, clarament, en els sons i les tonalitats turques que en aquell temps causaven certament furor i que recordem que el mateix Mozart, Fux o Gluck utilitzarien en alguna de les seves obres. En un dia intens musicalment parlant en què més tard viatjaré amb el Messies de Händel pels racons modernistes del Palau de la Música, parlar de Michael Haydn és tant gratificant com senzill doncs la seva música no requereix d'un intel·lecte privilegiat per gaudir-ne, ans el contrari, el seu discurs i els seus arguments es mouen tranquil·lament pels cànons clàssics, per tant, aptes per tots els públics. No m'estendré retòricament doncs la protagonista n'és i n'ha de ser, per activa i per passiva, la música. Així sigui i si us plau, feu silenci, que parla Haydn, el Michael de tota la vida!

La trompa concertant a càrrec de Sir. Neville Marriner amb la trompa de Barry Tuckwell i la English Chamber Orchestra.

La música turca interpretada pel Collegium Aureum amb Franzjosef Maier a la direcció.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Johann Michael Haydn (Rohrau, 14 de setembre de 1737 - Slazburg, 10 d'agost de 1806)


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: