dimarts, 20 de novembre de 2012

ROMAN, Johan Helmich (1694-1758) - Drottningholmsmusiken

Paolo Veronese - The Marriage at Cana (1563)
Les bodes de Cana, obra de Paolo Veronese (1528-1588), pintor italià.





Johan Helmich Roman (1694-1758) compositor suec nascut a Stockholm. Fem una mirada al Nord i donem la mà i la veu al "Händel suec" sobrenom perfecte i més en relació amb la música d'avui. Roman, del qual ja n'havia fet una breu i sintètica al·lusió en alguna entrada llunyana en el temps, va ser un dels principals, i dels únics, compositors barrocs de la geografia sueca. Comprensible entendre el per què del sobrenom, també, del pare de la música sueca. I en parlarem en aquest dia perquè avui fa 234 anys de la seva defunció. No és motiu de celebració però si un bon dia per a recuperar la seva preciosa música. Director musical de la Orquestra Reial de Suècia, la seva carrera és particularment paral·lela, si més no en la dimensió instrumental, a la de Händel a qui no només coneixeria personalment sinó que n'emularia musicalment la forma i l'estil. Per entendre la magnitud de la obra d'avui ens hem de situar en un any del segle XVIII, posem per cas, el 1744. Per a un gran compositor de la Cort de torn, com el cas de Roman, la idea o la intuïció que s'aproximava una celebració tant important com una boda reial devia ser un somni o potser un malson perquè de la seva mà i del seu enginy havia de néixer la música, solemne i magnànima, que acompanyaria tal deliri reial. Alhora i en qualsevol cas, era una brillant oportunitat de negoci per la gran visibilitat internacional que una boda d'aquelles característiques podria tenir pel futur professional d'un músic de la Cort.

Dit i fet, la Drottningholmsmusiken o Musica per a una Boda Reial, de 1744, en motiu de la boda del príncep Adolf Fredrik de Suècia amb Louisa Ulrika de Prússia va ser una excusa perfecte per tal que Roman es pogués lluir, amb gana o desgana, amb la grandiloqüència i l'esperit necessaris. Música molt elegant, emotivament festiva, enèrgica i melòdica i que s'emmiralla, i de quina manera, en la música reial tant coneguda del nostre estimat Händel. I ja que estem de celebració, obrirem la comitiva musical reial amb el concerto grosso en Si bemoll major, de data desconeguda i de tres moviments prou eloqüents com per ser considerat una estupenda producció instrumental. Dia perfecte per a parlar de Suècia, país magnífic en el seu conjunt, i dels seus músics. No en coneixem gaires de noms barrocs i clàssics no obstant, els que van passar a la història del seu país ho van fer per mèrits propis. Roman n'és un bon exemple i crec que és de justícia, pel plaer inherent de la seva música, parlar-ne en un dia tant significatiu com avui. Des d'aquí en recomano la resta d'obres editades d'un autor poc conegut en termes generals però que viu en l'abundància ja que en l'amplíssim repertori discogràfic existent ell hi té el seu lloc, com evidentment l'hi toca!

A la interpretació la Helsingborg Symphony Orchestra amb Andrew Manze a la direcció.

El concerto grosso interpretat per la Cappella Coloniensis sota la direcció de Ulf Bjorlin (1933-1993).

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

8 comentaris:

  1. Hola Pau!

    Refinada y elegante música! Sabía de la existencia de Roman pero no había escuchado ni una sola de sus obras y francamente me ha entusiasmado. Sorprendente similitud con la música de Händel. Otra maravilla que añadir a las muchas que nos regalas a diario.
    Muchas gracias!!!
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Frantisek!

      La verdad que la música de Roman es un elegante descubrimiento. Por mi parte, sigo disfrutando, aún, de la descomunal ciacona de Bertali apellido musical que espero tratar muy pronto!
      Cualquier otra sugerencia que puedas compartir conmigo no lo dudes ni un minuto, te estaré eternamente agradecido!

      Gracias!
      Salut!
      Pau

      Elimina
    2. Hola Pau! Espero que no te arrepientas de tu anterior respuesta pero animado por la misma aquí van un par de recomendaciones de contemporáneos de Bertali:
      - Las Sonatas para violín de Johann Heinrich Schmelzer(según creo la primera colección de sonatas para violín que publicó un compositor no italiano) http://www.diverdi.com/portal/detalle.aspx?id=45961
      - Las Sonatas del Rosario (Die Rosenkranz-Sonaten) del, como tu señalaste en su día, "presunto" discípulo del anterior, Heinrich I. F von Biber.
      Estas últimas hace años que no las escucho pero recuerdo que, en su día, me causaron una tremenda impresión, especialmente en la versión de Alice Pierot y Les Veilleurs de Nuit.
      Me resulta también agradable la audición de las suites para violín y b.c. "Hortulus Chelicus" de Johann Jakob Walther www.youtube.com/watch?v=SFR-KLSCd1E
      Seguramente ya conocerás estas obras pero por si no es así... Por supuesto, no me perdonaría que te sintieras obligado a escucharlas.
      Por último, recibe mi solidaridad en este día de Santa Cecilia tan especial para ti por otros motivos.
      Salut!
      Frantisek

      Elimina
    3. Hola Frantisek!

      De entrada gracias, el 22 de noviembre para mi siempre será un día triste y especial.
      Escucharé atentamente tus recomendaciones, de hecho ahora mismo estoy con "Hortulus Chelicus", las cuales te agradezco de verdad!
      Por otro lado, ayer tuve un arranque Beethoviano y me puse la 5a sinfonía varias veces... y el sábado audición en vivo y en directo de la cantata 140 de Bach... así que, como siempre, música a tope!

      Saludos!
      Pau

      Elimina
  2. Hola, Pau. Buenas noches. ¿Sería tan amable de reactivar este enlace cuando pueda? Se lo agradecería.

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Muchas gracias, Pau, por actualizar los enlaces de los 3 discos de Roman

    ResponElimina