dissabte, 17 de novembre de 2012

MAYER, Emilie Luise Friderica (1812-1883) - Symphony No. 5 in F minor

Georges d'Espagnat - The Fishers
Obra de Georges d’Espagnat (1870-1950), pintor francès.





Emilie Luise Friderica Mayer (1812-1883) compositora i pianista alemanya nascuda a Friedland. Crec recordar que la setmana passada parlava de la germana de Mendelssohn en relació a un preciós, en tant que desconegut, oratori. Els dies previs de preparació de l'entrada d'aquell dia i mentre ensumava la immensitat de l'oceà d'Internet a la cerca d'obres més o menys interessants de Fanny Hensel, em vaig topar, inesperadament, amb una partitura l'autora de la qual tenia per cognom Mayer. En aquell instant, tenint en compte que el meu centre d'interès orbitava entorn de la figura de la Mendelssohn germànica, no vaig caure en la potència i la magnitud del tresor que havia, casualment, trobat. Les posteriors labors de classificació, edició i audició no només confirmarien la fugaç intuïció inicial en relació a la desconeguda simfonia sinó que em donarien a conèixer, sobtadament, un nom nou, dels centenars, que habiten en el fantàstic i inacabable ecosistema de la música.

Emilie Mayer, pianista i romàntica fins el moll de l'os, va ser una prolífica compositora, alumne de Carl Loewe i autora d'un treball molt abundant tot i haver començat els estudis acadèmics de composició relativament tard en el temps. Excel·lent pianista, la complicitat i la solvència que assoliria amb el teclat l'ajudaria a donar-se a conèixer arreu de les geografies que al llarg de la seva dilatada vida coneixeria, alhora que l'ajudaria a compondre en els més variats gèneres musicals. 8 simfonies, una quinzena de concerts, música de cambra, cançons i, fins i tot, una òpera, il·lustren la diversitat de paisatges d'un repertori tant abundant com inèdit. Exemple el d'avui. La simfonia número 5 en Fa menor, escrita en data desconeguda, és la única de la seva obra simfònica que, de moment, tindrem el plaer d'escoltar. Per tant, com tantes vegades afirmo en relació a molts dels compositors aquí presents, la feina de recuperació pendent és un deure i el poder escoltar les seves obres un dret. Aquesta simfonia és un complet i perspicaç testimoni del bon gust, l'excel·lent acadèmia i el brillant talent d'aquesta desconeguda i encantadora artista romàntica del XIX. De quatre moviments, sembla embala dir-nos amb una barreja de colors i de sabors clàssics i romàntics, en certa forma, fidel a les partitures del seu mestre Loewe pel qual, cal reconèixer, sento una profunda admiració.

En aquest dissabte gris, plujós i de plena tardor i en un dia que sembla inevitablement invitar-nos a fruir de l'ambient càlid i acollidor de la nostra llar, la música romàntica pel seu caràcter proper i melancòlic és un bon argument. Un immens honor el poder donar a conèixer una nova estrella fulgurant de la galàxia romàntica del majestuos i sorprenent, com sempre, Univers de la música!

A la interpretació la Kammersymphonie Berlin amb Jurgen Bruns a la batuta.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

10 comentaris: