dijous, 29 de novembre de 2012

DONIZETTI, Gaetano (1797-1848) - Gloria in excelsis in Re maggiore

Jose Jimenez Aranda - Figaro’s Shop (1875)
Obra de José Jiménez Aranda (1837-1903), pintor espanyol.





Gaetano Donizetti (1797-1848) compositor italià nascut a Bèrgam. Seguim la setmana de les commemoracions musicals per a celebrar l'aniversari de Donizetti que en un dia com avui de fa 215 anys va néixer a la nòrdica ciutat italiana de Bergamo. Fins avui, sorpresivament, no n'havia parlat ja que pensava, convençut, que ja ho havia fet. La sorpresa ha estat adonar-me que no havia estat així, per tant, avui ho esmenaré com bonament pugui. I ja que tots sabem que la vida de l'italià va estar íntimament relacionada amb la òpera belcantista avui, inesperadament, recuperarem possiblement una de les obres més desconegudes de la ingent producció del mestre clàssic italià. I poso l'accent en el classicisme ja que tot el seu repertori viu immers en el mètode clàssic tot i conviure alegrement en ple romanticisme. I aquest extrem ho ratificarem, perfectament, en relació a la música instrumental que Donizetti, tot i el que pugui semblar, va escriure en abundància. Els seus inicis, com els de la majoria de compositors, no van ser fàcils. De fet, inicialment al seu pare no l'entusiasmava la idea que el seu fill dediqués el seu espai-temps a la bohèmia musical. Donizetti, d'orígens molt humils, va haver de recorre a l'escola musical caritativa d'un dels mestres més importants de l'escena musical italiana, Giovanni Simon Mayr. Allà rebria les primeres classes i acabaria sent, per mèrits propis, l'alumne predilecte i un dels més íntims amics de Mayr. 

Musicalment, Donizetti rep una marcada influència de l'estil clàssic de Mayr el qual venia donat per l'admiració que aquest sentia per Mozart, Haydn i els contemporanis que s'hi relacionaven. Alhora, el fet d'estudiar contrapunt amb un dels mestres hereus de la tradició iniciada al segle XVIII pel famós "pare" Martini, el senyor Stanislao Mattei, el va ajudar, encara més, a consolidar un estil propi i tant característic de la Itàlia romàntica que en certa forma era hereu directa del classicisme i que fou desenvolupat, principalment, pel mateix Donizetti i pel seu col·lega de professió Gioacchino Rossini. Particularment, tot i encabir en l'entrada del dia d'avui un desconegut gloria in excelsis en Re major per a cor, solistes i orquestra procedent de l'extensa producció sacra (tant extensa com desconeguda si deixem de banda el seu rèquiem), el cert és que el motiu d'avui són, principalment, la sèrie de concerts i simfonies d'un Donizetti allunyat de la fama lírica que l'hi dóna nom i a través de la qual rep la més sincera de les admiracions. Tant la simfonia en Sol menor per a instruments de vent com el concert per a cor anglès i orquestra són obres de joventut emmarcades en els estudis de composició amb el pare Mattei a Bologna. Partitures fresques, de contingut clàssic i en sintonia amb la característica ambientació italiana concertant de principis del XIX de la qual en podríem trobar multitud de referències en molts dels seus coetanis.

Obres possiblement menors però en absolut exempts de bellesa i de l'esperit amb què, anys més tard, Donizetti il·luminaria el món i a l'univers amb els seus espectacles lírico-teatrals. Com he comentat en diverses ocasions, gaudeixo vehementment recuperant tresors desconeguts d'autors de tots els temps ja siguin de noms famosos com el d'avui o de noms d'artistes que semblen sortir del no res. Perquè la música no pot ni ha d'entendre de res més pur que la pròpia nota escrita en un pentagrama i la il·lusió amb la que cadascun dels milers de professionals d'aquest art van posar a l'hora de regalar a la humanitat allò aparentment intangible però que tantes vegades ens emociona. Donizetti va ser un d'ells i avui, 215 anys després del seu despertar, recuperar-lo no és una obligació sinó un sensacional i emotiu plaer!

El preciós gloria, tot i la ajustada interpretació que se'n fa, ens l'interpreta la Orchestra Sinfonica di Praga, amb el cor i solistes del Coro della Radiotelevisione Ceka i la batuta d'Edoardo Brizio.

Les obres instrumentals interpretades per la Budapest Camerata sota la direcció de Laszlo Kovacs.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)



















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: