dissabte, 6 d’octubre de 2012

LINDBLAD, Adolf Fredrik (1801-1878) - Symphony No.2 in D major

Georg Eduard Otto Saal - Norra ishavet
Obra de Georg Eduard Otto Saal (1817-1870), pintor alemany.





Adolf Fredrik Lindblad (1801-1878) compositor suec nascut a Skänninge. Viatgem cap a paisatges freds, inhòspits i frondosos del nord d'Europa. Allà hi trobarem, en la foscor del seu hivern, un ciutadà quasi anònim i desconegut per a tots nosaltres. Fill adoptiu d'un mercant suec, amb la ferma idea de què ell fos l'hereu del seu negoci, Lindblad va mostrar poc interès, contràriament a la voluntat del seu pare adoptiu, pels negocis i va orientar la seva vida a la música. En aquest sentit, determinant va ser pel seu futur esdevenir, el viatge que faria a l'Alemanya romàntica on entraria en contacte amb la música de Beethoven i de Schubert i gaudiria d'una bona amistat amb Mendelssohn. Conegut amb el sobrenom del "Schubert suec" per la seva versatilitat a l'hora de compondre cançons, va ser en aquest gènere amb el qual va cultivar la seva carrera ja que en el seu haver hi trobarem més de dos centenars de Lieds. Ara bé, lluny de centrar-se exclusivament en el lirisme vocal, Lindblad va cultivar, de forma circumstancial, la música instrumental. Dues simfonies, obres de cambra i algunes sonates configuren el breu però interessant repertori d'aquest suec enamorat d'Alemanya i dels seus compositors.

Avui m'agradaria recuperar la seva obra simfònica, la Simfonia No.2 en Re major, escrita l'any 1831 a Suècia i més propera ideològicament al seu admirat Beethoven. En conjunt una partitura equilibrada on, segons el meu parer, en destacaria el tercer i quart moviment. No resulta fàcil trobar compositors suecs més enllà del seu contemporani més famós, Franz Berwald. Com sempre, la recerca dóna els seus fruits i el d'avui n'és un exemple eloqüent. Trobat fortuïtament en el cofre dels tresors ignots, és un regal per a tots aquells que adorem les simfonies, en general, siguin del segle que siguin, ja que aquesta, tot i ser escrita durant la primera meitat del XIX és hereva natural del classicisme i del seu univers. Dissabte de calor que la preciosa pintura del dia, amb els arguments amb què se'ns presenta, esperem que, com a mínim, ens refresqui l'esperit sant!

La simfonia interpretada per la Uppsala Chamber Orchestra sota la direcció de Gerard Korsten.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

















Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Dear Pau,

    I thought that I know a lot of composers, but this one (Lindblad) is new to me. You seem to be able to find the most beautiful music by (now) unknown composers, in respect I will bow my head for you ;-)
    The Graun's Te Deum I sang myself some years ago, al lovely piece.
    Thanks again for the "presents" you gave us this week!

    Greetings,
    Peter

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dear Peter,

      Probably, I enjoy more finding new jewels than any other circumstance. It's a huge pleasure for me your comments and I really appreciate it!
      By the other side, you are fortunate person for to have sang the Graun's Te Deum!! In Catalonia it results imposible, regrettably!

      Thank you so much!

      Greetings,
      Pau

      Elimina
  2. Hola Pau!
    Estoy totalmente de acuerdo con Nimrod12. Lindblad una agradable sorpresa en una semana insuperable, repleta de fantásticos "presents".
    Insuperable también la gratitud que siento y que, a riesgo de ser un poco pesado, me anima a escribir este comentario.
    Saludos.
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Frantisek!

      Muchas gracias de verdad aprecio mucho los comentarios, me ayudan a continuar con el mejor de los ánimos. Lindblad fue una sorpresa para mi también! Lo he descubierto recién y me parece encantador. De hecho, hay tanta música en los albores de lo desconocido que probablemente no tengamos suficiente vida para conocerla y, lo que es peor, escucharla con la atención que merecería!

      Por cierto, ayer le "robé" a mi madre, de su discoteca, las sonatas de Geminiani que me recomendaste... en breve te daré mi opinión al respecto!

      Gracias!!
      Pau

      Elimina